PLAY
JOAN MIQUEL OLIVER

Si passes d’ells, ells passen de tu

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXI)

+ Tota la teva il·lusió, la teva energia, la teva capacitat de treball, el teu esquema de prioritats i la teva intel·ligència tenen un límit: el teu cos. Conèixer el teu cos i quines són les seves limitacions et salvarà de caure en disfuncions cròniques o irreversibles que poden convertir la teva vocació entusiasta en una preocupació constant. Parlem de la patologia més comuna i més greu: els acúfens i la sordera.

+ Les ones d’aire, la música, el soroll fan vibrar el teu timpà. Aquesta vibració es transmet mitjançant un mecanisme petit i delicat cap al caragol. Dedins del caragol hi ha les cèl·lules pèl, que te les pots imaginar com un fons d’algues que es belluguen per aquests canvis de pressió de l’aire, com les algues per les correnties submarines. A partir d’un volum exterior determinat, un temporal, aquests micropèls comencen a vibrar a una intensitat per damunt de la seva capacitat de resistència, es trenquen i deixen de funcionar. Quan no funcionen poden passar dues coses. La menys greu és que comencis a tornar sord, això res.

+ Molt pitjor són els acúfens: aquestes cèl·lules moribundes tenen una activitat pròpia i comencen a transmetre pel nervi auditiu senyals falsos en forma de pitos. Després d’un trauma molt fort, un cop de caixa, un curtcircuit sonant per un monitor quan estàs muntant els pedals i hi tens el cap massa a prop o un concert de Mujeres, aquesta sensació de sordera i els sorolls estranys et poden durar tres o quatre dies . Això seria el més normal, no et preocupis abans d’hora, però quan els renous s’instal·len, ja és per sempre i treballen les 24 hores. Les primeres setmanes són insuportables, penses que t’hagis de morir, però un dematí surts a fer una volta i ja no ho sents. “Si t’oblides dels acúfens, ells s’obliden de tu”, va ser la sentència de la meva otorinolaringòloga, i és certa. “¿ Los pitos? -em deia David Rodríguez-. Claro que tengo, bichito, yo vengo del noise, ahí estan, no les hago mucho caso ”. Ja saps què has de fer quan se’t quedin penjats: ignorar-los, el teu cervell els discrimina, no podries sentir-los sempre maldament volguessis. I ara, la manera més senzilla d’evitar-los: taps a les orelles. Porta’ls sempre i posa-te’ls a la mínima, per descomptat als concerts, abans de baixar de la furgoneta ja els has de dur. A part que et pots saltar, o fer més agradables, els protocols d’arribada i benvinguda.

BOLOCONSELL:

SI NO TROBAU ON ÉS EL CONCERT OBRIU LA FINESTRA DEL COTXE I SEGUIU LA MÚSICA