Els meus discos són una merda

+ Una roda de premsa és molt diferent d’una entrevista. La diferència rau en el fet que ets tu qui ha convocat la premsa. Se suposa que tens quelcom molt interessant per comunicar, i així t’ho fan saber els periodistes només arribar i seure darrere la taula amb micròfons i ampolles d’aigua, volen que els ho expliquis tot d’una manera senzilla, entenedora i ordenada. Val més que t’ho duguis un poc preparat, i com més aviat provoquis entrar en la dinàmica pregunta-resposta, millor. Si ningú demana res, insisteix; si ja en coneixes algun, di-li pel seu nom i si vol saber res en concret. Ara, dels primers cinc o deu minuts d’explicar el teu projecte nou des de zero, no te’n salves. Fes-ho bé, no et puc dir gaire cosa més.

+ La roda de premsa és un tràngol. Tens al davant una dotzena de periodistes cansats, avorrits i deprimits. No dubtaran a deixar-te en ridícul per tal de tenir un bon titular. Vés molt alerta amb el que dius, sobretot quan la roda de premsa ja ha acabat. Els periodistes aprofiten la confiança, fan veure que són amics, et provoquen, apaguen la gravadora, fiquen el bloc dins la bossa... Vigila amb els diaris, la mateixa frase llegida en premsa o sentida a la televisió és completament diferent. Si per exemple dius “Hi ha dies que pens que els meus discos són boníssims i d’altres que són una merda”, el periodista és lliure de posar tant una cosa com l’altra, i ho fan, creu-me.

+ Imagina’t que et lleves un dissabte al matí, te’n vas al bar de sempre a fer el cafè amb llet amb la teva dona i els teus fills, i a la portada de la secció de cultura et trobes això: “Hi ha dies que pens que els meus discos són boníssims” i la teva foto somrient a càmera com un idiota. Què pensaran de tu els teus veïns? Això els ho deus als periodistes, i et durà una feinada fer veure que ets una persona normal i corrent. Tens moltes coses interessants que voldries explicar, però després d’algunes estocades com aquesta, veus que no pots. Arribarà un punt en què et negaràs a fer-ne, d’entrevistes, i s’ho prendran fatal.

+ Si vols el meu consell: silenci. Quan hagis tengut temps per reflexionar i replantejar-te quina ha de ser la teva postura davant les càmeres, els micròfons i les gravadores, ja hi tornaràs. Una temporada fora de la vida pública només et reportarà beneficis, la teva presència serà més valorada i, per tant, et respectaran més.

BOLOCONSELL:

A LA PROVA DE SO MARCA AMB CINTA ON VA CADA COSA. SI T’HO CANVIEN DE LLOC ET COSTARÀ MOLT ORIENTAR-TE