Un bon fotògraf va per feina

+ El llançament d'un disc va acompanyat d'una parafernàlia difícil, compromesa i moltes vegades nova per a un artista. Un diari o una revista no pot publicar un article sobre tu o el teu treball sense una foto. Les fotos són un element important i t'hauràs d'avesar que te'n facin bastant sovint. Et trobaràs en dues situacions que podem tractar per separat: la sessió de fotos que fa la mateixa companyia discogràfica i les fotos que et faran els fotògrafs de les publicacions on has de sortir entrevistat. Tractem de moment aquestes darreres.

+ La situació més normal és que aprofitis un dia sencer per concedir diverses entrevistes. T'arriben dos individus perfectament identificables, el redactor i el fotògraf, que té un munt de pressa i que et demanarà si primer pot enllestir ell la feina perquè se n'ha d'anar disparat. No és el tema d'avui, però sembla que els redactors tenguin tot el temps del món per fer la seva, i mai no hi posen cap pega. El fotògraf camina ràpid, tu el segueixes cap a un lloc que ell ja té localitzat: aquest és del tipus pràctic, i et fa la típica foto vertical recolzat a la paret amb les mans a les butxaques. Cap problema, mires a càmera i ja està. En farà vuit o deu i s'atracarà cap a tu per buscar un primer pla. Si et fa mirar l'objectiu, és important que el travessis amb la mirada, és a dir, mires molt enfora. Si ho fas bé, el veuràs a ell i a la càmera dobles. Busca un arbre o un semàfor trenta o quaranta metres més enllà. Si no ho fas així, si dirigeixes els dos ulls cap a l'objectiu, quedes guenyo. Tu mateix, però se suposa que ets una persona intel·ligent. El quart fotògraf que arriba et condueix directament al mateix lloc del primer. La teva ètica professional t'obliga a avisar-lo, però després ell que faci el que trobi convenient, a tu què t'és. Res de tot això té cap perill.

+ No es pot dir el mateix del tipus de fotògraf artístic. Et voldrà enfilar damunt d'una estàtua, et durà roba, capells, ulleres perquè te les posis, no ho sé... Sembla que tot és possible... Tot és possible a cosa que facis el ridícul. No dic que no col·laboris, són gent entusiasta i van amb bona intenció. Però pensa bé si la foto que et proposen és coherent o complementa bé allò que hagis sortit a vendre. No acceptis més d'una vegada de cada cinc, i espera a veure publicat com quedes per millorar el teu criteri de cara a futures decisions.

BOLOCONSELL:

LA CORBATA ÉS INCOMPATIBLE AMB EL GUITARRISTA, S'ENGANXA ENTRE EL COS I LA GUITARRA I IMMOBILITZA EL COLL