+ Què s'ha de tenir realment per poder ser un vertader artista? Bona pregunta. Primer s'ha d'analitzar què fa aquest artista. Per començar s'ha d'enfrontar ell tot sol a una massa de públic que pot ser 100, 1.000 o 10.000 vegades més nombrosa que la seva senzilla persona. Podríem estar parlant en termes esportius de 1.750 contra 1, per posar una xifra mitjanament significativa. En quines condicions? Ell puja a l'escenari, de cara al públic, un metre i mig més amunt, amb un micròfon perquè tothom el senti, amb una escenografia, un vestuari, un repertori... El públic paga i ell cobra, dóna les gràcies però és realment l'auditori qui li està agraint contínuament la seva presència, surt i es fa fotos, signa autògrafs i ven discs. Per què? La resposta és ben senzilla: aquest individu té qualque cosa que cap dels que l'han anat a veure no té. I això és la resposta a la nostra pregunta. Per poder ser un vertader artista necessites tenir un element que no tengui ningú més.
+ Sóc de la convicció que tots els éssers humans som diferents. Tots tenim alguna particularitat digna d'admiració, justament la que ens diferencia de la resta. Només es tracta de buscar-la, aïllar-la de qualsevol ornamentació i mostrar-la de la manera més senzilla, més pura i més inequívoca possible. Exemples: una veu peculiar, una manera característica d'escriure melodies, un so de guitarra especial, una imatge o un vestuari diferents, una temàtica molt particular, una instrumentació alternativa, o una facilitat extraordinària per dibuixar o modelar fang. Sovint aquest què és abstracte. Millor, serà més difícil de copiar, de reduir a una fórmula, i serà més estimulant per al públic, "m'encanta i no sé per què", diran, i encara els agradarà més. També pot ser una suma de factors diversos i de la manera com es combinen.
+ El que et diferencia de la resta ja ho duies quan vares néixer, no pots fer res per inventar-t'ho, però tampoc pots fer res per amagar-ho. No t'enganyis a tu mateix, ets com ets i s'ha acabat. Aprofita-ho! Pensa: estic fent realment el que m'interessa? La resposta sol ser: no. Oblida't de tot i troba el teu camí. Potser triguis tres o quatre discs, llibres o exposicions, jo encara estic cercant. Però intenta que tot el teu treball vagi en aquesta direcció, i, sobretot, que no et despistin. Hi haurà gent que et dirà tot el temps què has de fer. No els escoltis.
NO ET PRECIPITIS A PUJAR A L'ESCENARI
ESPERA ON EL REGIDOR ET PUGUI VEURE QUE TOT ESTIGUI BEN MUNTAT
