Deu anys d’escena rere la barra del Vinil
Jordi Lanuza publica nou disc d’Inspira i recorda una dècada en paral·lel al bar més pop de Gràcia
“L’Heliogàbal és el bar per excel·lència de Gràcia, una escena més posthardcore potser; nosaltres, al Vinil, som més de pop, folk...”, explica Jordi Lanuza al seu bar en horari no comercial: les dotze del matí tocades. Dos dels locals musicals del barri estan de celebració (l’Heliogàbal en fa 20 i el Vinil, 10) i presumeixen de bona sintonia; precisament a l’Helio va néixer la carrera d’Inspira, allà Cova placenta (2008) va arribar a Ramón Rodríguez, The New Raemon, que els va editar amb Cydonia.
El Jordi ha vist durant 10 sacrificats anys l’evolució de tota una escena rere la mateixa barra on avui em serveix una cola (no fa cafès): “Hem crescut amb l’escena. Quan vam obrir, els Manel estaven presentant-se al Sona 9!” Poc s’imaginava, amb 29 anys, havent treballat com a mosso de magatzem i com a firaire, unes feines que li permetien estudiar música a l’Aula, que l’any 2005 aixecaria la persiana amb aquest resultat. Abans només coneixia el Pau Vallvé (tocaven junts a Freak Out): “Venien molts col·legues a escoltar un tipus de música que, si no, no trobaven. Hi fèiem projeccions, a més. De fet, Ricky Falkner [Standstill] va assabentar-se que passàvem un documental sobre el Let it be dels Beatles”. A partir d’aquí va entrar en contacte amb Mishima, Love of Lesbian... “Altres maneres de pensar la música” que li han permès “sumar”. En directe, a banda dels habituals (Darío Vuelta, Cristian Diana i Fer Acosta), ara també l’acompanya Xavi Molero (Egon Soda).
La trentena ha sigut crucial per al Jordi: el projecte del Vinil i d’Inspira han crescut en paral·lel. Si l’esquizofrènia i la mort de la seva mare van marcar la composició introspectiva i terapèutica dels primers discos, l’últim, el quart, respira diferent. Greta, el títol del disc, és el nom de la seva filla, d’un mes. A més, el Jordi ha començat a escriure als matins, i la llum s’hi escola. “L’eufòria dels 30 provoca inestabilitat i porta a un camí més bipolar, voler desfer els nusos. Estic molt satisfet d’aquelles velles inquietuds, però estic en un moment tranquil”, comenta mentre m’explica la premissa del disc: pensaments no gaire rebuscats, tot més terrenal i menys metafòric. I en l’apartat musical? El disc l’ha produït la banda: més pop-rock, elèctric i fregit. “Poques vegades havia fet una estructura d’estrofa i tornada; a Greta hi ha uns patrons més comuns, populars. Si fots compassos molt friquisal final ningú entén res: en 10 anys ho he après”, riu (somriure perpetu).
Atent a les preguntes, només de tant en tant es deixa emportar per la vibració del mòbil (la Greta no descansa); bon moment per aixecar el cap i reconèixer entre la penombra del Vinil (poques llums i molt taronges) tot de records musicals: pòsters de Blur, Jeff Buckley... I, esclar, els del Vinil Fest: Lanuza preveu el desè per al proper febrer. Fins i tot la persiana està tacada de música: Figure 8, d’Elliott Smith.
El Jordi encara està tocat de l’última: el dia de comiat de Standstill, la festa postconcert es va allargar fins a les sis del matí al bar (50 persones dins i 100 més a fora). Ara d’aquestes en fa comptades, la Greta demana optimitzar esforços: “Mola tenir un equilibri: si toquem molt ens cansem, si anem molt de festa ens cansem... Tot és un joc i sóc més selectiu que abans”. Ara el Jordi treballa dilluns i dimarts; ha après a repartir-se la feina amb la resta de companys. |
Inspira presenta ‘Greta’ L’Auditori. Sala 3 (Barcelona). Divendres 16. 21 h. 15 €. Jordi Lanuza (guitarra i veu), Darío Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra), Fer Acosta (Omnichord, guitarra)
