OBLADI-OBLADA

Dasha Tolstikova: ‘Keep going’

A la seva obra preval el contingut sobre la forma, l’estil sobre la tècnica

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Innocència. Tossuderia. Sinceritat. I cinisme molt a ratlla. Des dels 3 anys que dibuixa però no va ser fins als 30 que va decidir guanyar-s’hi la vida. Mentrestant? Fotògrafa, pintora decorativa, traductora, periodista, conductora de furgonetes, productora de pel·lícules, cosidora. A tot arreu però amb el cap a un sol lloc: als llibres. A escriure’ls, il·lustrar-los i publicar-los = Exactament el que fa ara i amb el que s’ha guanyat el reconeixement del New York Times –per dir només un exemple. Històries semiautobiogràfiques, lletra de pal, ploma i tinta. Dibuixos en blanc i negre però amb espais per al vermell o el blau. Les idees li vénen tant de dins com de fora del seu cos i tant si està contenta com si no és el seu millor dia. El seu estil és naïf, animat i maldestre segons ella. I a la seva obra preval el contingut sobre la forma, l’estil sobre la tècnica i la motivació sobre el pressupost en el cas dels projectes més personals. Als professionals? Com més ben pagats estiguin, millor: per què ho hauria de negar? Va néixer a Moscou, va passar una adolescència complicada i ara mateix l’únic que pretén és rebolcar-se en aquest sentiment de FELICITAT que l’envolta. Li encanta llegir l’horòscop, creu profundament en la sort, i el seu lema de vida és estimulant i clar: KEEP GOING.

TOT I RES
Què feies abans de ser il·lustradora? Fotos, pintura decorativa, traduccions. Vaig ser periodista, productora, conductora d’una furgoneta de mercaderies i –fins i tot– cosidora. Això sí: dibuixava SEMPRE. ¿I quan et vas adonar que volies dedicar-t’hi professionalment? Als 30. Però des dels 3 anys que volia fer llibres il·lustrats. ¿Per què llibres? Perquè m’encanta com les fotos i les paraules interaccionen i creen un tercer significat.

BLAU I TARDOR
¿Què t’agrada més: dibuixar o escriure? Les dues coses a parts iguals. ¿Amb què diries que ets més bona? No em puc imaginar una cosa sense l’altra. ¿I quan diries que les imatges són millor que les paraules? Mai. Crec que són dues coses diferents que s’utilitzen en ocasions diferents per crear significats separats. ¿Què més t’agrada fer? Llegir i seure al meu portal quan fa sol mentre faig un cafè. També m’agrada quedar amb amics, gossos i nens petits. I voltar observant el món. ¿I el que et fa més feliç? L’espai, les plantes, l’aigua, la gent, els llibres, l’aire i la llum; el color blau en qualsevol forma i un dia de tardor.

REALITAT I FICCIÓ
¿Ets tan innocent com ho són les teves il·lustracions? En certes coses sí que ho sóc. I també molt tossuda: sobretot amb el fet de mantenir el cinisme a ratlla. ¿I tan emocional com sembles? Definitivament. Tot i que de vegades em costa expressar les meves emocions a la vida real. ¿És més fàcil a través de l’art? Exacte. ¿I què més diu de tu la teva obra? Que de vegades puc ser molt estúpida.

DINS I FORA
D’on et vénen les idees: de dins o de fora? De tots dos llocs: de vegades necessito molt tenir estimulacions externes, però d’altres les coses em vénen de dins. I com treballes millor: sent feliç o infeliç? De totes dues maneres. L’únic que canvia és el resultat. Com definiries el teu estil? Maldestre. ¿Què preval més per a tu: el contingut o la forma? El contingut. ¿La tècnica o l’estil? L’estil. ¿El lloc on treballes o la gent de qui t’envoltes? Treballo a casa, però tinc una gran comunitat d’il·lustradors al voltant que intento veure sovint. ¿El pressupost o el grau de motivació? Depèn: per als projectes personals, la motivació. Però la veritat és que treballar estant ben pagat és la BOMBA.

AQUÍ I ARA
Als teus llibres parles d’adolescència: com va ser la teva? Complicada. Com la de tothom, suposo. ¿I la teva infantesa? Vaig ser molt precoç a envoltar-me d’adults. I crec que el fet d’estar tant temps sola amb les meves coses va fomentar la meva creativitat. ¿I ara?¿Estàs passant per un bon moment? Sí, em sento MOLT afortunada. I relaxada. M’encanta la meva vida i sóc totalment conscient de la fugacitat de tot, per això l’únic que pretenc és rebolcar-me en aquest sentiment de FELICITAT que m’envolta.

LLIBERTAT I MÀGIA
¿Què trobes a faltar de Moscou? La família. ¿I què és el que més t’agrada de Nova York? La llibertat. ¿Creus en els signes dels zodíac? M’encanta llegir el meu horòscop. ¿I en la sort? Totalment. ¿I en Déu? No en sóc fan, però sento que –d’alguna manera– l’univers ens subjecta. I m’agrada viure la vida amb certa màgia. Un lema de vida? KEEP GOING .