Daniel López Valle entrevista Cristóbal Fortúnez
Un dels llibres d'aquest estiu és el 'Cuaderno vol. 2' de Blackie Books, un nou volum d'exercicis per a adults amb inquietuds culturals de Daniel López Valle i Cristóbal Fortúnez. Aquest mes d'agost en gaudireu amb el 'Play'
D.L.V. |Quan vas pensar "El que m'agrada és dibuixar"?
C. F. |En realitat no m'agrada tant dibuixar, però és el que menys em costa. De petit sí que m'ho passava bé amb un llapis i un paper, perquè no em preocupava si ho feia bé o malament. Si aconsegueixo tornar a tenir aquesta actitud mental, seré una mica més feliç la resta de la meva vida.
Què té la pizza que no tingui la resta del menjar del món?
La pizza és un invent fabulós perquè pots fer pizza de gairebé qualsevol cosa de la manera més senzilla. ¿La pizza de pop a la gallega que va sortir fa poc al programa del Chicote? Hi ha un lloc a Madrid on la fan. És boníssima.
¿Un atracament a punta de navalla al carrer Escudellers o tenir preferents de Bankia?
L'atracament a punta de navalla, claríssim. Si els meus diners acaben igualment al món de la droga, millor que passin pel màxim nombre d'intermediaris possible.
Què t'agrada més del Cuaderno Vol. 2
Sens dubte, les Historias extraordinarias. Possiblement la de Zheng He i la de Caravaggio.
I del primer?
La secció Nostalgia. Vaig ser molt feliç recordant totes aquelles coses de la nostra infantesa.
Un bon dia a la teva vida.
A la meva vida tots els dies són bons en potència excepte els diumenges.
Quina és la cosa més boja que t'han dit sobre una de les teves il·lustracions?
Crec que algú va comentar al meu blog, o en un lloc així, que era una vergonya per a les facultats de Belles Arts. Em va semblar un comentari molt maco.
¿Invisibilitat o viatjar en el temps?
Ahir a la nit vaig fantasiejar amb el fet de viatjar a l'Edat Mitjana amb un tanc que funcionés amb panells solars, però trio invisibilitat sense dubtar-ho. No sé si era Einstein que deia que la prova que els viatges en el temps són impossibles és que no hem rebut encara la visita de cap home del futur.
Quan t'has sentit més orgullós del teu art?
Possiblement quan vaig vendre el meu primer quadre. O quan vaig veure la portada del primer Cuaderno en una llibreria. Moltes altres vegades he sentit vergonya. Això és el que és bonic d'aquesta professió; és dur, i la satisfacció personal és la millor recompensa.
Què és el que més t'ha agradat de dibuixar del Cuaderno
La festa de Justin Bieber. M'ho vaig passar molt bé imaginant la llista de convidats.
