MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Daniel Lanois: “Vull empènyer els límits del so i veure el futur”

Conegut pels seus treballs amb U2, Peter Gabriel, Bob Dylan i Neil Young, Daniel Lanois ha bolcat tota la seva alquímia sonora en Flesh and machine (2014), que ve a presentar al Blues & Ritmes

Daniel Lanois “Vull empènyer els límits del so i veure el futur” Zoom

Presentes el disc Flesh and machine (2014) amb videoprojeccions. ¿Em pots parlar d’aquesta col·laboració amb la Modern School of Film de Nova York?

Sí, vam decidir convidar cineastes perquè presentessin peces inspirades en Flesh and machine. Vam obtenir una molt bona resposta i vam rebre films de tot el món. Treballo amb Adam Vollik, un especialista en visuals amb molt de talent, i el més important és que no ho projectem en una pantalla sinó sobre el grup. Anem vestits amb colors clars i el meu amplificador és de color blanc.

Quin paper han jugat en aquest projecte els cineastes Atom Egoyan i Mary Harron?

Vaig quedar molt impressionat pel grau d’implicació d’Atom Egoyan i altres directors. Encara em considero un noi humil del Canadà i em va arribar al cor que trobessin el temps per participar-hi. Van fer una feina preciosa.

Tant el vídeo d’ Iceland com el de Sioux lookout incorporen la dansa.

Sí, a Sioux lookout hi balla una ballarina argentina molt bona que es diu Carolina Cerisola. El vídeo d’ Iceland està fet per Jim McKay i és una filmació de la seva filla al mig del bosc que em va agradar molt, perquè és una sola càmera sense editar.

Penses en imatges quan crees música?

Sí. Per exemple, per a la cançó Sioux lookout tenia al cap una imatge d’un lament indígena actual, perquè sóc del Canadà i tinc molta consciència sobre la comunitat nativa del lloc on vaig créixer. Pensem que aquest plany és una cosa molt antiga però el clam continua actualment i encara hi ha moltes qüestions profundes per resoldre relacionades amb els natius. La imatge que tenia era la dels càntics d’un poblat a través dels turons.

Hi ha un cert component paisatgístic als títols de les cançons. ¿És per què vols crear paisatges sonors?

Ja que el disc no té lletres, volia crear una imatge de l’entorn natural a través dels títols i els sentiments expressats amb la música. La música instrumental és un llenguatge universal i estic molt orgullós de sentir-me associat encara que sigui per un minut amb els sentiments que hem tingut davant dels discos de Miles Davis, John Coltrane… Aquesta gent desafiava les formes existents. Vull empènyer els límits del so i veure el futur, vull entendre el poder de la simfonia, no la simfonia tradicional, sinó la del futur.

Creus que has assolit aquest objectiu?

Espero haver-ho aconseguit, haver-ho tocat. Crec que Sioux lookout ho té, Forest city també… Per cert, Terrence Malick usa Forest city per a la seva nova pel·lícula. Em va trucar fa uns dies i em va dir: “Senyor Lanois, penso que aquesta peça representa la vida tal com jo la veig”. Em va reconfortar veure que ell sentia el mateix que jo havia sentit quan l’estava escrivint. És una peça que espero que pugui proporcionar una levitació, elevar l’oient d’alguna manera.

Dius que la teva feina és “elevar l’esperit del so”. Què és per a tu l’esperit del so?

Hi ha una part del que fem que no entenem i ho resumim dient-li esperit. L’esperit és quan tenim sort i arribem a aquest moment màgic en què el so s’enlaira i nosaltres el seguim.

¿Creus que la teva obra és una continuació de l’experimentació amb la música ambientde Brian Eno?

Sí, vaig treballar amb Eno als 80 i alguns dels valors amb els quals ell operava en aquella època van ser molt importants per a mi. Em va commoure que tingués tanta devoció per una cosa que no estava pensada per ser comercial. Aquestes lliçons encara ressonen en la meva feina i sempre li estaré agraït.

Què més en vas aprendre?

Estar atent a la teva feina, no distreure’t, no escoltar gaire les veus externes, concentrar-te en la teva visió, les teves habilitats, en el que t’inspira i el que més t’emociona.

El bateria Brian Blade ha gravat el disc però no actua als concerts, oi?

Sí, treballo amb ell des de principis dels 90 i és una figura important a la meva vida, no només pel que fa a la música. Intento treure el millor d’ell a l’estudi, tot i que al disc no sents exactament el que va tocar perquè he manipulat molt el so. Crec que li agraden les meves invencions. Ell no ens acompanya en directe, ara tenim un nou bateria que es diu Kyle Crane.|

Blues & Ritmes: Daniel Lanois Teatre Principal (Badalona) Dimecres 22. 21 h. 25 € Consulteu la resta de la programació del festival Blues & Ritmes a https://bluesiritmes.wordpress.com