Damian Allsop entrevista Maika Makovski

D.A. Si haguessis d’escollir un color de la xocolata, quin seria?

M.M. No sé per què, però el color que més m’agrada és de xocolata negra amb tocs de cirera.

Si vas a menjar a fora, què t’agrada demanar?

Ui, sóc molt capriciosa, em deixo guiar pels impulsos i un dia potser surto de casa amb unes ganes bestials de japonès i un altre dia de dolç. És una cosa realment del moment.

¿Et pots imaginar una vida sense dolços?

Sí, una vida molt trista. Els dolços són el més proper que tinc a una addicció.

¿Saps preparar postres o pastisseria?

Vaig viure als Estats Units uns dos anys i el que faig de pastisseria és molt bàsic, com fan ells, però ho trobo molt relaxant.

¿Penses que la música, igual que el menjar, és una cosa bàsica? ¿La gent hauria d’estar connectada amb el seu sentit musical?

Sí, de fet em sobta molt la gent que no dóna importància a la música, perquè em sembla que és aliment espiritual. És una manera d’entrar a la teva psique. És tan immediata, tan poderosa i té tant a veure amb l’inconscient, que em sembla una llàstima no aprofitar-ho, no utilitzar aquest poder per coneixe’t millor a tu mateix, per sentir-te millor, per sentir-te acompanyat... És que té tantes funcions, la música...

I quina funció té a la teva vida?

És un pilar bàsic. Em sembla que reconec la vida sencera a través de la música.

Pots imaginar-te què faries si no et dediquessis a la música?

Podria pintar, podria fer més coses, però no m’imagino sent pintora o ser una altra cosa. No ho seria de la mateixa manera que sóc músic.

Què penses de la vida en parella?

Crec que hi ha camins diferents per a tothom, i que quan el teu camí no és convencional trigues més temps a coneixe’l. Ara m’ha vingut al cap una frase que va dir un amant de l’Ava Gardner: “L’Ava no va ser de ningú més que de la seva pròpia estimada Ava”. Ella no va pertànyer a ningú més que a ella mateixa.

¿Creus que ser cantant és un camí egoista?

Penso que és el més egoista i el més altruista que pots fer. Sento que no tinc res més especial que la meva manera de veure el món, però en essència no sóc més del que ets tu o qualsevol. Estem fets del mateix, i si jo trobo la meva veu i si dic les coses que són veritat per a mi, diré alguna cosa realment important que pugui arribar a qualsevol i transcendir.