D’A: cinefília al poder

L’hivern és una estació dura per al cinèfil de trinxera. Després de la temporada de premis i catifes vermelles, el calendari barceloní es buida de festivals fins que l’Americana trenca la sequera i, ja a la primavera, el D’A obre les comportes perquè el cinema d’autor flueixi per l’Aribau Club, el CCCB i la Filmoteca. Des d’avui i fins al 3 de maig la cinefília fa un cop d’estat i pren el poder gràcies al Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona.

EL TOC FRANCÈS França ha obert un consolat al D’A, que atorgarà un protagonisme destacat al cinema francès, començant per la inauguració de Bertrand Bonello amb l’atípic biopic no autoritzat Saint Laurent i acabant amb la cloenda de l’habitual del festival Mia Hansen-Love, que a Eden viatja a l’escena electrònica francesa dels 90 acompanyada dels records del seu germà DJ. Bonello és també el convidat d’honor del D’A, que revisarà en una retrospectiva la seva embriagadora i esteticista filmografia. Més joies recents del cinema francès: la minisèrie televisiva P’tit Quinquin, que descobreix el gust per l’humor absurd i la intriga criminal de Bruno Dumont; la intoxicant i suorosa adaptació de Simenon que firma Mathieu Amalric a La chambre bleu, i la poètica Bird people, de Pascale Ferran.

COMIAT A RESNAIS Fa setmanes que la Filmoteca repassa l’obra d’Alain Resnais; arribat al tram final de la filmografia del pare de la Nouvelle Vague, el D’A li pren el relleu i, de passada, projecta el seu últim film. Aimer, boire et chanter reuneix elements familiars del cinema recent de Resnais, des de la seva troupe habitual -Sabine Azéma, André Dussollier, Hippolyte Girardot- fins a la teatralització de la posada en escena i els dibuixos de Blutch. La trama, un equívoc al voltant de la mort i l’amistat, adapta una obra d’Alan Ayckbourn, que ja inspirava Resnais a Smoking no smoking.

L’EUROPA MÉS EXTREMA El D’A treu a passejar els monstres de la vella Europa. L’explorador més agosarat d’aquest territori és l’austríac Ulrich Seidl, que a In the basement fica el nas en els soterranis dels seus compatriotes i hi troba de tot: palaus consagrats a la dominació, mausoleus hitlerians, galeries de tir... Un deliri d’humor negríssim. El cinema anglès tampoc es queda curt: a The duke of Burgundy, Peter Strickland s’endinsa en la relació sadomasoquista entre una col·leccionista de papallones i la seva criada, i Jonathan Glazer despulla Scarlett Johansson i la posa a caçar escocesos en el malson distòpic Under the skin. I no hi pot faltar The forbidden room, rodada per Guy Maddin en un estudi del Pompidou on el canadenc experimenta amb el color en un cocktail oníric d’històries i fantasmes cinèfils.

AMICS, VIATGES, MORTS El nou cinema indie espanyol es troba a gust en les distàncies curtes, però també en els paisatges oberts. És el cas del retrat generacional Las altas presiones, d’Ángel Santos, que segueix un director en el seu retorn a Pontevedra per reconnectar amb els seus orígens. A Los exiliados románticos Jonás Trueba filma un viatge rumb a París amb el seus amics, sense guió, entregat al plaer de filmar la vida, com a l’anterior Los ilusos. Les amigues de l’Àgata significa el debut de quatre directores amb un objectiu: retratar amb un naturalisme extrem el precís moment en què el vincle de quatre amigues de l’escola comença a esquerdar-se. I a El camí més llarg per tornar a casa Sergi Pérez contempla la incapacitat de gestionar el dolor per una mort.

EMERGENTS I SUBMERGITS El D’A sempre ha servit per retrobar-se amb directors que ja no sovintegen la cartellera comercial i descobrir nous valors emergents. Entre els consagrats apareixen els noms del coreà Hong-Sang-soo, que torna a perdre’s pels laberints de l’amor a Hill of freedom, i el dels nord-americans Larry Clark i Greg Araki, que presenten respectivament The smell of us i White bird in a blizzard. Però és més fàcil que la sensació del festival sigui una pel·lícula com la road movie per Islàndia Land ho!, de l’ indie Aaron Katz; l’odissea urbana d’un adolescent a la recerca d’un músic de culte a la mexicana Güeros, millor opera prima a la Berlinale i millor film a l’última Mostra de Lleida, i el relat sobre l’obsessió d’una professora per un alumne estranyament dotat per a la poesia de la pertorbadora The kindergarten teacher, la revelació de la Setmana de la Crítica de Canes.

CIÈNCIA-FICCIÓ I POSTHUMOR L’idil·li entre el D’A i el cinema espanyol fet des dels marges de la indústria continua viu. Però, en lloc d’acotar-lo a una secció com l’any passat, ara està escampat per la programació. Els fans del posthumor de rialla incòmoda trobaran a la secció Transicions l’almodovariana La senyora Brackets, la niñera, el nieto bastardo y Emma Suárez, de Sergio Candel, i el film que ha tornat a reunir Carlo Padial i l’humorista Miguel Noguera: Taller Capuchoc. El deliri també el posa el col·lectiu Burnin’ Percebes a la secció Futurs (im)Possibles amb la comèdia zombi Searching for Meritxell. Aquesta secció “de ciència-ficció de baixa intensitat” s’acosta a distopies actuals com l’odissea d’un jove nan en l’Egipte quasi apocalíptic de Crumbs i el Benidorm en clau Blade runner de Sueñan los androides. |