PALADARS
LÍDIA PENELO

Cuina i art al carrer dels Torrats

La Penyora combina gastronomia i bohèmia al cor del Barri Vell de Girona

El carrer dels Torrats, el sobrenom del carrer Nou del Teatre, es va fer popular per una cançó dels Sopa de Cabra. Aquest carrer estret del Barri Vell de Girona, històricament més animat de nit que de dia, ha canviat força però encara conserva un punt canalla. L’epicentre gastronòmic i cultural d’aquest carrer és el restaurant La Penyora, on tot hi cap menys les convencions. Els que fan rutllar aquest establiment són Consol Ribas, ballarina i model, i Lluís Llamas, llicenciat en dret, econòmiques i filosofia i lletres. “Sempre hem estat fora dels contextos que marca la societat. Tenim un costat bohemi i pensem que la vida és per viure. Per nosaltres la cultura és una manera de respirar la vida, i és més important tenir un bon llibre que no pas un bon cotxe”, explica la Consol.

Quan van obrir La Penyora a la memòria dels veïns encara hi havia el Tànger, un dels prostíbuls emblemàtics del carrer. Però, fugint de les capelletes i amb ganes de fer una cosa diferent, ells es van inspirar en els bistrots francesos.

No neguen que en el món de la cuina són uns nouvinguts. El Lluís és un cuiner autodidacte que s’ha forjat l’ofici amb els anys, seguint les dèries del seu paladar sibarita. Per això, les copes de vidre, les estovalles de fil i les flors són part de l’ADN del restaurant. Ara bé, el que no hi falta és el bon menjar, i per aconseguir-ho cada matí el Lluís visita el mercat municipal del Lleó.

La carta evoluciona cada any en funció dels viatges i les tendències. Els primers anys van introduir els carpaccios i les broquetes (plats exòtics a la Girona de principis dels 80) i les verdures ecològiques, un tipus de cultiu que, seguint el sentit comú, el Lluís i la Consol han avalat. La cuina mediterrània és la base del seu corpus culinari, que també ha incorporat clàssics de la cuina asiàtica com els tatakis o els sashimis.

Tot i que el Lluís últimament ha recuperat un dels seus clàssics, l’estofat de cua de bou. “Nosaltres anem per lliure; ens apartem de les tendències Michelin”, aclareix la Consol, que acaba de tancar la carta de primavera.

Entre els plats imprescindibles de La Penyora destaquen les carxofes farcides amb verdures, les flors de carbassó, el filet de vedella amb reducció de porto, o el peix de la costa amb olives negres. Pel que fa a les postres, els gelats casolans potser no són artificiosos però sí deliciosos, i el mil fulls amb nata i gerds o l’escuma de crema catalana amb encenalls de sucre cremat s’han de tastar. Els vegetarians també estan de sort, perquè els canelons de verduretes o el tabule fan venir ganes de repetir.

MOTORS CULTURALS

A La Penyora hi sovinteja gent que fuig de les franquícies i les aparences. Albert Serra, Alfonso Vilallonga, Pep Cruz i Jordi Ambrós són alguns dels clients habituals. Seguir de prop l’art del carrer els ha portat a crear diverses iniciatives artístiques com el festival El Patio, que des de fa set anys organitzen a la presó de Girona, o el festival Pepe Sales, aquest any dedicat a Juan Eduardo Cirlot. “Em deien que per què posàvem el nom d’un ionqui a un festival”, però per a nosaltres era una manera de reivindicar un seguit de personatges que fan cultura al marge de les directrius establertes”, comenta la Consol tot recordant que és un festival altruista i gratuït!


LA PENYORA
CARRER NOU DEL TEATRE, 3 (GIRONA)
972 21 89 48
www.restaurantlapenyora.com