Mar Coll entrevista Javier Ruiz Caldera

M.C. |Quina va ser la millor lliçó de l'Escac?

J.R.C. |Rodar molt, per treure's de sobre com més aviat millor els primers errors que cometem tots en filmar. I encara continuo amb això.

Què et mou a l'hora d'agafar dos trens i invertir tres hores entre anada i tornada (Castelldefels-Terrassa) per donar-hi classes?

D'una banda li dec molt a l'Escac, de manera que quan em van demanar que hi donés classes no m'hi vaig poder negar. I coincidir amb tu en aquest tren és un altre dels al·licients, les nostres xerrades sempre són divertides i estimulants.

Per què et dediques al cine?

Per un cúmul de casualitats i circumstàncies. Primer, descobrir gràcies a un amic, el Jaume Martí, que existia l'Escac. Després, aconseguir entrar-hi i que el meu curt de final de carrera, Treitum, tingués certa repercussió. I que 10 anys més tard uns productors bojos em donessin l'oportunitat de dirigir Spanish movie (2009). Ara, després de tres pel·lícules i veient que em fas aquesta pregunta, començo a creure que em dedico a això del cine.

En quina d'aquestes situacions et projectes amb més facilitat: a) dirigint un dramón, b) una pel·li americana, c) una pel·li dramón, low cost

Digue'm inconscient, però en realitat amb totes tres. a) M'encantaria dirigir algun dia un dramón. Això sí, amb alguna seqüència divertida perquè riguis un moment, et relaxis i tornis a plorar després encara més fort. b) Això de la pel·li americana podria passar, però és díficil trobar un projecte que t'apassioni. Això i que em trobo molt a gust rodant aquí. I c) Això del low cost ho faria si no hi hagués més remei. Està bé per això de la llibertat total i tal, però tant jo com l'equip tècnic preferim cobrar per la nostra feina.

Per quan una pel·lícula escrita i dirigida per Javier Ruiz Caldera?

L'any 2001 vaig escriure i dirigir Treitum. Entre el 2003 i el 2007 vaig escriure dos llargs que no van arribar a bon port. I des que el 2009 em van oferir la meva primera pel·lícula no he tornat a escriure. Ara mateix estic molt a gust així. No ho sé, potser quan tingui alguna cosa per explicar, tot i que segurament demanaria ajuda a algun dels guionistes meravellosos que he conegut pel camí.

Què és l'èxit per a tu?

Que la prestigiosa directora Mar Coll em faci una entrevista. De fet, m'ha pujat al cap i estic insuportable. Però demà em passarà.

Si no fossis cineasta, a què et dedicaries?

No vull ni pensar-ho.