Procedent de l’escena de música experimental de Brussel·les, Nico Roig és un sol·licitadíssim músic i guitarrista que ha col·laborat amb gent com Maria Coma, Refree, Kiko Veneno i Pau Vallvé, que dóna sortida al seu esperit més avantguardista amb el projecte Os Meus Shorts i que, en solitari, havia acabat abraçant una cançó d’autor, diguem-ne alternativa, amb els seus dos primers discos al seu nom: Les dones macabres (2013) i Tonada del genoma humà (2011). Ara, acompanyat per una banda de luxe -David Soler, Pau Rodríguez, de Za!, i Juan Rodríguez Berbería, de Seward- ha donat forma a un nou treball que eclosiona en un univers musical molt més ampli. Amb l’ús de sintetitzadors i teclats, Roig assegura que volia fer un disc de “música gran”. I ho aconsegueix amb una mescla de dream pop i ciència-ficció tocada pel seu particular humor negre. Vol. 71 és el nom que li ha posat al disc, i Vol. 83, a més del títol d’una cançó, és el nom que li han donat a la Terra uns hipotètics extraterrestres. És a dir, un univers paròdic parit per un músic que segueix fent free jazz amb els belgues Carate Urio Orchestra i que col·labora amb l’il·lustrador Joan Cornellà.
