PLAY
Cultura 02/05/2014

Ningú pot prendre mal

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXIX)

Joan Miquel Oliver
2 min

+ Sempre arriba un moment a la vida en què hom s’assabenta que als discs primer s’enregistra tot per separat i que després es torna a ajuntar. Si no ho sabies, decanta la vista de la pantalla o del diari i dedica entre cinc i deu segons a mirar per la finestra, a partir d’aquest moment no tornaràs a ser el/la d’abans, ja em sap greu. Per tal de compensar haver fet de xafaguitarres i d’escurçar el temps que et puguin durar la buidor i el desassossec en què has quedat atrapat, passaré a explicar sense més preàmbuls per què els músics hem arribat fins a aquest extrem aberrant.

+ Temps enrere l’enregistrament d’un disc era un document que reproduïa de manera fidel la realitat particular d’una formació musical en un moment molt determinat de les seves carreres. Es necessitaven espais grandiosos amb sostres altíssims, copiosa microfonia, bons músics i compositors, molt bons cantants i un autocar per transportar-los a tots. Es feia una petita prova de so per ajustar els volums, el director comptava fins a quatre i quedava tot enregistrat de manera irreparable en un suport físic rudimentari. El món va quedar parat -i encara ara hi ha gent que no s’ho explica- quan Mike Oldfiel va publicar el 1973 el Tubular bells, un disc en el qual ho havia gravat tot ell. El més sorprenent no és que sabés tocar qualsevol instrument, el que més va intrigar l’opinió pública era el dubte de com s’ho havia muntat per tocar-los tots alhora. Senzill, primer enregistrava una guitarra i després feia servir una màquina que reproduïa la gravació i tornava a gravar sense esborrar el que ja hi havia, i així tantes vegades com volia. Amb aquest disc es va catalitzar una idea nova i els estudis es convertirien en laboratoris musicals. Un sol músic podia experimentar, compondre i sentir les composicions al moment, improvisar...

+ Perills i advertències: no et fiquis a l’estudi sense cap idea, però tampoc ho vulguis dur tot preparat, aprofita l’ampli marge d’error que la tecnologia et brinda. Utilitza una tècnica mixta, és molt bona idea enregistrar baix, guitarra i bateria en directe tots junts. Fet això, la feina que et resta és purament ornamental i agraïda. No et matis a doblar instruments, de vegades té més força una pista en mono que vuit teclats estèreo. I, finalment, juga, experimenta, arrisca, diverteix-te... el gran avantatge de la nostra feina és que ningú pot prendre mal.

BOLOCONSELL:

NO FACIS SERVIR MAI UN FARISTOL. SI NO ET QUEDA ALTRE REMEI, POSA-TE’L QUE NO ET TAPI LA CARA GUAPA

stats