Calabria

Calabria sembla la pel·lícula que faltava per completar una ruta turística-cinematogràfica per la Itàlia del crim organitzat. Si Sicília i Nàpols ja havien inspirat grans ficcions sobre el tema (amb una ferma correlació amb la realitat, dissortadament), la punta de la bota demanava des de fa temps un film que parlés de l’ascendència rural de la ‘Ndrangheta, de la xarxa internacional d’aquesta organització delictiva i de si és un negoci que passa de pares a fills, com tants altres. De tots aquests continguts parla Calabria. Un relat fosc i seriós, potser massa sobri per arribar a ser també colpidor, sobre quina branca de la família trien les noves generacions per garantir-se un futur (¿la criminal i exitosa o la humil però honrada?), sobre la vida al camp com una rèmora del passat que sempre s’actualitza per fer la guitza als capos instal·lats al nord o sobre la extremada sofisticació i professionalització d’un entramat de negocis en negre que, cada vegada més, s’emmiralla en les grans organitzacions empresarials que sí que estan dins de la legalitat. O és al revés? |