MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Brighton 64: “El moviment ‘mod’ es va regenerant i segueix influint”

Abanderats del moviment ‘mod’ al nostre país, Brighton 64 reivindiquen passat i present amb Modernista (2015), el disc que certifica la seva tornada. El cantant Ricky Gil ens en parla.

Brighton 64  “El moviment ‘mod’ 
 Es va regenerant i segueix influint” Zoom

¿Quan el 2012 vau titular Esta vez va en serio el disc que vau publicar amb BCore, ja teníeu clar que seguiríeu com heu demostrat amb Modernista (2015)?

Mai estàs gaire segur de les coses que faràs, però sí que semblava un bon moment per seguir amb el grup d’una manera més estable. S’han complert les expectatives i aquest nou treball és molt més del present que l’anterior.

Sempre heu fet reunions esporàdiques, però ¿la definitiva va ser la del 30è aniversari?

Sí, també ha coincidit que ara no teníem altres projectes, mentre que les reunions anteriors se solapaven amb altres projectes molt sòlids que tampoc ens deixaven pensar en altres coses. Mai serà com abans, amb una dedicació tan plena com en èpoques anteriors, però tot el que vingui serà benvingut, i és una manera de continuar vinculats a la música, que és el que sempre hem fet.

Brighton 64 és un grup amb una vitalitat gairebé juvenil. ¿Com es manté aquesta energia al llarg dels anys?

T’has d’adaptar, i la manera de tocar les cançons potser ha canviat una mica. Algunes són molt espitoses, no tens més remei que tocar-les així i l’espectacle continua sent bastant enèrgic, però de vegades tocar tan ràpid o d’una manera tan histèrica no és la millor manera de fer que una música sigui potent. Estem una mica més relaxats, però això s’ajusta més amb el que som avui en dia.

Per què heu triat Modernista com a títol del disc?

És una cançó que tocàvem molt en directe, fins i tot hi havia un fanzín que es deia així arran de la cançó, o sigui que era bastant coneguda. És una mica una barreja, perquè fa referència a les nostres influències del moviment mod dels 60, però a la portada hem fet servir una iconografia molt de les avantguardes catalanes del segle XX com Dau al Set. I la referència més clara és l’art modernista del segle XIX, que per a nosaltres també és important.

Què significa ser mod avui en dia?

Nosaltres ja vam començar amb una mena de revival, perquè als 80 ja era una cosa passada, tot i que a Anglaterra hi havia una revifada molt forta amb els Jam i altres grups que reivindicaven els anys 60 com una dècada de màxima creativitat en art, música, cinema… Nosaltres aquí érem uns bitxos raros, perquè ningú reivindicava els 60, era una cosa passada de moda. Ara és el revival del revival. El moviment mod es va regenerant, va influint d’una manera o d’una altra en la gent que fa coses noves. Cada setmana en ciutats com Barcelona hi ha molts concerts, molta gent que punxa discos, moltes festes...

Sempre heu anat molt per lliure. ¿Aquesta independència és el que ha permès la supervivència del grup?

A finals dels 80 no vam poder suportar la pressió de la indústria musical i des d’aleshores n’hem estat sempre al marge. Això ens ha fet sentir més còmodes i ens ha permès fer una carrera llarga.

Vau tenir un moment de molt èxit amb La casa de la bomba. Fins i tot El Canto del Loco en va fer una versió…

Sí, van fer un disc de versions dels seus artistes de referència i és divertit, perquè sortíem al costat de Loquillo, de Raphael… Tu fas música i no saps a qui agradarà i a qui influenciarà.

¿La rivalitat entre mods i roquers existia a la Barcelona dels 80?

Tothom havia vist la pel·lícula Q uadrophenia, i això creava reticències al principi, però en realitat hi havia amistat amb grups com Los Rebeldes o Nervios Rotos i, de fet, a nosaltres el rock’n’roll dels 50 sempre ens ha agradat molt.

Sempre es diu que tu i l’Albert sou germans de l’Ariadna Gil, però poques vegades es diu que sou fills de l’August Gil Matamala.

Sí, això es diu menys. Quan finalment surti la biografia que li està fent el David Fernàndez es veurà que el meu pare és un personatge important. Sempre ha tingut unes conviccions molt fortes i per això no s’ha volgut apuntar mai a uns trens que li podrien haver donat molta més rellevància política. Però ha tingut una trajectòria molt llarga i ara té una mena de deixebles, entre ells el David, amb moltes coses a dir en el futur real del país, i això per a ell és una recompensa i una alegria. |

Cicle Radar Palmfest: Brighton 64. Sala Zero (Tarragona) Dissabte 25. 22 h. 10-14 € Més informació: www.salazero.com. 'Modernista' (2015) està publicat per BCore