Black mass

El tòpic que la realitat supera la ficció queda refermat per aquesta crònica de l’ascens a la glòria criminal del mafiós James Whitey Bulger, encoratjat pel seu germà, senador de Massachusetts, i per agents de l’FBI. Amb aquest candent material narratiu, Scott Cooper -artesà de Hollywood, director de Corazón solitario - ret homenatge als grans referents del cinema de gàngsters modern: no hi falten els muntatges accelerats d’ Un dels nostres, els viatges a Miami d’ El Padrí i l’obligada escena de discoteca que injecta energia pop al conjunt. Tanmateix, Cooper aconsegueix contenir la seva nostàlgia cinèfila per atorgar una certa veritat als personatges i al banquet de amoralitat que retrata el film. La clau és en l’equilibri entre pirotècnia i intimisme d’una pel·lícula que sap combinar la tensió soterrada, xiuxiuejada, amb els esclats de testosterona. Uns extrems fusionats pel talent d’uns actors que s’ho passen pipa encarnant un grup de gàngsters, polítics i representants de la llei que comparteixen ideals, tradicions i maneres. |