MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Big OK o com trinxar flors amb una hèlix

Paul Fuster, Edi Pou, de Za!, i Sara Fontán, de Manos de Topo, debuten a trio al Connexions

Paul Fuster, Edi Pou i Sara Fontán: Big OK. / MANOLO GARCÍA Zoom

Big OK sona com “trinxar flors, pomes i pastanagues contra l’hèlix d’una talladora de gespa posada al revés, o contra un ventilador de sostre, ¿no ho has fet mai?” També sona a “ post hardcore de Washington barrejat amb un crooner estil Frank Sinatra”. I com “pizza fina, quatre estacions”. És com ho senten els tres integrants d’aquesta sorprenent i nova formació: Paul Fuster; Edi Pou, de Za!, i Sara Fontán, de Manos de Topo (els dos últims també a l’ ensemble d’improvisació dirigida Orquesta del Caballo Ganador). El que no us direm és qui ha dit què. Endevineu-ho.

La història de Big OK, que debuta dissabte al festival Connexions, comença amb una idea de Paul Fuster, cantautor amb un peu a Cardona i l’altre a Nova York. “Volia crear en comunitat”, explica. “Abans de la música, i més enllà de la música, hi ha una ressonància, una cosa indescriptible”, diu en referència a la connexió que ha sentit treballant, primer amb la Sara, violinista a qui li agrada improvisar i utilitzar pedals d’efectes. “Vam estar 10 o 12 hores tocant i menjant plàtans”, diu Fuster, que amb Big OK canta i toca la “batarra” (una guitarra amb cordes de baix). “Diuen que no menjar obre escletxes al cervell”, afegeix la violinista de Manos de Topo. “I tornar a casa amb la sensació d’haver estat de retir energètic amb un lama, aquella cosa, aquell poder que tenen les muntanyes... El Paul s’ho ha menjat tot i, joder, no s’ha engreixat, el tio”.

Del 1998 al 2002 Fuster va treure tres discos memorables de folk-rock d’autor: 36 weeks, Battleship i Happy nothing. Després va desaparèixer. Bé, se’n va anar a Nova York per poder estar amb el seu fill “fins que va ser un home”. La vida a la ciutat dels gratacels és dura i per això, quan va poder, va tornar a Cardona. Aquí va publicar Reptes (2012), el seu únic disc en català, i es va embarcar en una gira en bicicleta recollida al documental Pauls planet (Aleix Barba i Marc Sirisi, 2013). “Viure a Nova York i aquesta puta cosa que és arribar a final de mes, amb un lloguer astronòmic, en un taller gegant construint quadres de bicicleta a mida, sempre treballant i corrent d’un lloc a l’altre... Tenia massa angoixa i em preguntava de què anava això d’existir”, diu pensant en veu alta.

Després que el Paul i la Sara connectessin tan bé, l’Edi Pou, que està a punt de treure nou disc amb els Za!, va entrar a l’equació. I les peces van encaixar. “A mi el Paul Fuster m’agradava d’adolescent, però ara he descobert que compartim moltes afinitats musicals que no coneixia. Pensava que era un Jeff Buckley mig català i va i em posa The argument de Fugazi i Daniel Higgs...”, explica admirat. I parla dels projectes nord-americans del Paul: Proton Proton i la col·laboració amb Buke & Gase (“Tenen un vídeo tocant amb el Lou Reed i la Laurie Anderson!”). Es tracta de la connexió justa perquè tres personalitats musicals molt diferents puguin fluir juntes. “A mi em satisfà la part medicinal de la música -diu el Paul-, però sense patir, tendim a fer música que ressona amb freqüències que ens agraden”. “Això de compartir ja ho trobo una anada d’olla, el somni americà, la màquina del consum ha capgirat el concepte de la música, l’ha portat a situacions no tan maques, com voler triomfar i l’ego”, s’esplaia. “La música, si se l’hagués deixat en pau...”, es lamenta. |

Cicle Connexions: Big OK (Paul Fuster & Edi Za! & Sara Fontán) La [2] de l’Apolo (Barcelona). Dissabte 10. 21 h. 11-14 €. Trobareu tota la programació del Connexions a www.festivalconnexions.com