Big Mama entrevista Xavi Maureta
Big Mama celebra 25 anys en el món de la música amb un acompanyament de luxe, el Taller de Músics All Stars, on Xavi Maureta toca la bateria. Aprofitem el seu pas recent pel cicle Connexions per convidar-los a fer un Cara a Cara
B.M. |Ja fa anys que et dediques a la música: com recordes els primers concerts i a quina edat van ser?
X.M. |El primer bolo el vaig fer grandet, amb 19 anys, i de fet vaig començar a tocar la bateria amb 17. Et puc assegurar que la ignorància i la innocència dels principis són atrevides i meravellosament plaents!
Amb qui t'hauria agradat fer una classe i no has pogut?
Parlant de fantasies, m'hauria agradat ser deixeble de Leonardo da Vinci. Si parlem de música, n'hi ha tants… Duke Ellington, Eric Clapton, Antônio Carlos Jobim, Wayne Shorter, Stevie Wonder, Mark Murphy, Nat King Cole…
Vas gravar un disc extraordinari amb artistes americans, La perfecció de la irrealitat
Aquest va ser un projecte que vaig fer amb l'Adam Kolker, un dels saxofonistes amb més personalitat que he escoltat mai, i un grup de músics de jazz de primeríssima divisió mundial com són el Bruce Barth, el Dick Oatts i el John Hébert. Feia temps que tenia música escrita per a aquesta formació de quintet i em va sorgir l'oportunitat d'anar a Nova York a gravar amb ells. En una sessió de sis hores vam gravar el disc. No oblidaré mai l'energia, la concentració i la música que va sorgir d'aquella sessió!
L'altre dia vaig veure a internet uns vídeos d'un paio que era clavat a tu i que es feia dir Jerôme LaVoix... Que és parent teu?
La semblança és sorprenent! Fins i tot he arribat a fer-me passar per ell per aconseguir coses que em fa vergonya confessar. És un dels artistes que més admiro.
Jerôme LaVoix canta molt bé... A la seva web hi diu que a Itàlia fins i tot cantava els menús d'un restaurant i que la gent se'n llepava els dits... Saps on actua ara?
Podeu escoltar-lo cantar i veure'l evolucionar per l'escenari fins al 10 de novembre al Teatre Lliure de Montjuïc en un muntatge teatral del Joan Ollé que es diu À la ville de... Barcelona .
És important passar-ho bé en tot el que fas o, si més no, intentar-ho... És per aquest motiu que va sorgir el projecte Jerôme LaVoix?
Sí. Bàsicament volia viure una altra vida musical, així que ens vam inventar la vida d'aquest personatge i un espectacle músico-teatral amb una gran dosi d'humor. Recrear la vida d'un crooner mediterrani des d'un punt de vista lúdic és una de les experiències mes gratificants que he viscut.
