Betty Belle parlen amb les màquines

Poc s’imaginava que, després d’estudiar piano clàssic al Liceu, acabaria d’organista. I encara menys que, després d’anys de projectes de soul, muntaria una banda d’electrònica: des del 2010 l’Otger García és la meitat de Betty Belle. L’Otger va passar anys recorrent Catalunya amb l’orgue mentre treballava al departament de computació d’alta seguretat d’un banc: era l’encarregat dels atacs dels hackers. Fins que un dia va dir prou. “Per desgràcia, si no ets capellà mai no pots tenir la primera plaça com a organista… I al banc, al banc ja no podia més!”, comenta entre rialles, mentre es toca la barbeta i es mira la Gemma Tutusaus, l’altra meitat de Betty Belle i principal lletrista, que assenteix. Ella, que treballa en una agència de comunicació, va ser cantant durant anys dels desapareguts Soul Bandit’s, banda de versions de la Motown de Vilanova i la Geltrú.

L’Otger s’encarrega actualment del llenguatge musical de Betty Belle, a més d’exercir d’arranjador en tot tipus de projectes. També comparteix un estudi de reparació d’instruments vintage amb un lutier alemany de 60 anys. Un home “quadrat i recte”, diu. “Una mica com tu!”, afegeix, còmplice, Tutusaus. L’Otger i la Tutu van entrar en contacte fa sis anys per muntar un projecte de soul-funk i l’experiment va donar com a resultat la primera versió de Betty Belle, quintet vintage que el 2012 va publicar Eroticah : el principi del final de la seva relació amb el soul... I amb els músics de carn i ossos. “Som molt perfeccionistes. I picar molta pedra amb els temes va servir per descartar molta gent. De bon rotllo, si no funcionaven se’ls acomiadava amb un correu”, comenta l’Otger, jocós, mentre sosté un cafè amb gel, aliè a la temperatura de Barcelona.

“Els bateries eren un agòbio. Si et donen un tema dels Jackson i has de gravar-lo, dóna-ho tot, no? Un bateria bo costa massa de trobar, i les màquines fan que les cançons vagin rectes...” Així explica l’Otger per què van passar cinc bateries per l’antiga formació de Betty Belle fins que, després d’un encàrrec, van fer servir una caixa de ritmes. El resultat els va convèncer tant que van entrar de ple en el món sintètic.

Després de bussejar per llibreries de sons, l’any 2014 -ja com a duo- Betty Belle publica, amb l’ajuda de Caïm Riba, Black to the future (Little Red Corvette Records); joc de paraules entre la pel·lícula de Robert Zemeckis i l’esperit negre dels seus orígens. Un disc proper a la música disco dels 70 de Giorgio Moroder però també a sonoritats com el french techno de Daft Punk. La crítica ha destacat que el disc podria haver-se gravat en les profunditats dels carrerons de Los Angeles, però els inputs de Betty Belle parteixen d’un “missatge amb ànima” -sintetitza Tutusaus- més proper: Shaker, segon senzill del disc i homenatge a aquells anys de gimnàstica a la televisió, té una aparença naïf, però neix en record del moviment dels indignats i l’eslògan reciclat de l’anarquista Emma Goldman: “Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa”.

Betty Belle entenen la seva música com una “cursa de fons”, i després d’anys de proves, han trobat que es relacionen millor amb les màquines. “Les persones quan toquen, es miren i comparteixen. Les màquines no diuen res… Però tampoc es queixen”, riu la Gemma. Ara preparen material nou, però abans de posar-s’hi de ple actuaran al Let’s Festival i La Medusa Fest i també al Vida, ja al juliol. |

Let’s Festival: Betty Belle + Miss Caffeina

Dissabte 12 Salamandra 2 (l’Hospitalet de Llobregat) 21.30h. 14-18 €

El mateix dissabte 12 fan doblet a La Medusa Fest de Vilanova i la Geltrú (Bar Melody, 13 h)