LA PORTADA
BELÉN GINART

Bel Olid: “Les joves cada dia pugen amb més força”

Presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, traductora, feminista i activista política, desitja més temps per escriure. Publica el seu primer poemari i, al setembre, una novel·la juvenil

Bel Olid:   “Les joves cada dia pugen amb més força” / FRANCESC MELCION Zoom

REW

<<

De Màlaga per part de mare, de Múrcia per part de pare. Les arrels familiars de Bel Olid són immigrants. I ella va créixer entre dos mons que, tot i respectar-se, sovint es contradeien: el de casa i el de l’escola. La mare volia que la Bel aprengués català en condicions molt més favorables de les que ella havia tingut, i la va portar a una escola amb immersió lingüística. “El 98% dels alumnes parlàvem castellà a casa. Si no hagués anat a aquella escola estic segura que la meva vida hauria sigut totalment diferent”, reflexiona. Va viure “la incongruència de determinades pràctiques”, no només lingüístiques, també culturals, entre casa i l’escola. Li va quedar per sempre la sensació “de no acabar d’encaixar enlloc”. Però també un ric aprenentatge: “Em va ajudar a no donar res per evident, perquè la realitat pot ser de moltes maneres”.

Però no hi havia fissures en un tema cabdal en la biografia d’Olid: el feminisme, sense consciència ideològica però militant al seu àmbit familiar, “un matriarcat on les dones sempre han sigut el puntal en tots els aspectes”, i promogut des de la convicció teòrica a l’escola. “Hi havia coeducació de veritat. A nosaltres se’ns intentava convèncer que valíem tant com els nostres companys i a ells que no valien més”. La primera bufetada li va arribar amb 23 anys, quan es va quedar embarassada del fill gran. “Al meu company el van felicitar i a mi em van acomiadar de la feina. Per primera vegada vaig prendre consciència que a la vida em discriminarien pel fet de ser dona”, diu l’autora de l’exitós Feminisme de butxaca.

PLAY

>

El 8 de març la Bel farà vaga. Sap que està immersa en una lluita de la qual no veurà el final, però que, malgrat que els ritmes siguin lents, comparativament són exponencials. “Jo no només estic millor que la meva àvia, sinó que he vist avançar els meus drets durant la meva vida”, diu. “Les joves cada dia pugen amb més força”, valora. Per això, malgrat que s’entrega a la causa feminista amb tota la seva (enorme) energia, sap que hi ha relleu: “Quan em demanen de participar en un acte i m’és impossible, sense pensar-hi puc proposar que hi vagin 15 dones de diferents àmbits”.

No és estrany que hagi de rebutjar invitacions perquè es mou en mil fronts. És professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona, traductora, col·labora amb mitjans de comunicació, escriu contes per encàrrec i, per coherència amb el moment històric a Catalunya, també fa activisme polític (va concórrer a les últimes eleccions en les llistes de la CUP). “Amb el merder que tenim muntat has d’estar activa les 24 hores i això no només ocupa temps físic, també ocupa temps mental”. Presidenta des de fa tres anys de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la institució xucla també bona part del seu dia a dia. Ara un dels seus maldecaps és la defensa de la llibertat d’expressió. “Em sembla increïble haver d’estar reivindicant la llibertat d’expressió, no m’ho imaginava”. Ni tampoc s’esperava una decepció tan gran com la provocada per l’Asociación Colegial de Escritores de España: “Els hem demanat explícitament que ens fessin costat en aquesta reivindicació i ens han dit que no”.

FF

>>

Ferida, udol, viatge, illa. El primer “i potser l’últim” poemari de Bel Olid s’editarà en els pròxims dies. Un futur molt present que s’ancora en el passat. Fa sis anys l’autora va ser abduïda per l’obra de Sarah Kane i mentre la llegia va sentir la necessitat d’anar escrivint aquests poemes duríssims marcats pels abusos i per la reconquesta per part de la víctima del propi cos “com a casa habitable i no com a territori hostil que ha sigut durant un temps”.

Si es tracta de fer plans per al futur, li agradaria conquerir temps per escriure. “Tot el que faig em sembla molt estimulant, però el volum de feines que he de fer per arribar a final de mes no em deixa l’espai que necessito per escriure. Estic escrivint molt en hores robades”, reflexiona. Robades, però fructíferes. Al mes de setembre publicarà també una novel·la per a joves. Hi té fal·lera, per la literatura infantil i juvenil. Per l’experiència com a traductora i com a mare lectora per als seus dos fills. Li interessen també per la seva dimensió ideològica, “perquè mitjançant un conte pots proposar una manera de veure el món”.

En tot cas, no està gaire acostumada a fer projeccions de futur: “Segur que m’equivoco”. Li agrada deixar-se sorprendre, i admet que la vida no ha parat de fer-ho. “Si fa 20 anys hagués hagut de dir com seria el meu futur, m’hauria equivocat tant que seria una altra persona. Passen coses molt rares que són difícils de preveure, i a mi em passa particularment. Però, afortunadament, tinc la sensació de viure, cada cop més, com vull”.