Atlántida Film Fest: regne cinèfil retrobat
El festival 'online' de Filmin torna amb 47 pel·lícules fins al 27 d’abril. T’ajudem a destriar el gra de la palla
Arribats a la quarta edició del festival online Atlántida Film Fest, qui es recorda dels debats sobre si era correcte o no dir-ne festival d’una col·lecció de pel·lícules penjades en un servidor? En un temps rècord, l’Atlántida s’ha guanyat el seu lloc al circuit de festivals gràcies a una programació que és l’enveja de molts festivals offline. La semblança també és evident en el volum de títols, cada any més inabastable: si el 2013 van passar de vint-i-pocs films a 38, enguany són 47 les pel·lícules del festival, entre les quals hi ha onze estrenes absolutes a l’Estat i quatre al món.
CAPS DE CARTELL
Són els ganxos del programa, les pel·lícules més esperades. El film inaugural -només disponible tres dies- és el thriller sexual de l’any, El desconocido del lago, del francès Alain Guiraudie, que situa una trama criminal als voltants d’un llac que funciona com a zona de cruising d’homosexuals. Humor negre, erotisme, ambigüitat, tensió i penis. Molts penis. També és de visió obligada Is the man who is tall happy?, una entrevista entre Michel Gondry i Noam Chomsky que el juganer cineasta francès anima fotograma a fotograma. És a dir, el lingüista més famós del món cara a cara amb el director europeu que més malament parla l’anglès després d’Almodóvar. No és l’única entrevista potent de l’Atlántida: a The unknown known Errol Morris interroga l’antic secretari de Defensa de George W. Bush, Donald Rumsfeld, com ja va fer amb Robert McNamara a l’oscaritzada The fog of war. I dos retorns de cineastes francesos joves i brillants: Main dans la main, de Valérie Donzelli, tan insòlita, musical i libèrrima com Declaració de guerra, i Tom à la ferme, de Xavier Dolan, un nou melodrama personal i excessiu en la línia Lawrence anyways.
LA PENÍNSULA ‘INDIE’
El continent de l’Atlàntida té una península definida al voltant del cinema indie nord-americà. The king of summer, que va inaugurar el recent festival Americana, filtra el clàssic relat nostàlgic sobre els estius de l’adolescència a través de la ironia i una complicitat tendra que va seduir Sundance. En algún lugar sin ley ( Ain’t them body saints ) barreja cinema criminal i western en un Males terres del segle XXI que té en Rooney Mara i Casey Affleck els seus grans actius. Alerta amb Prince avalanche, en què Paul Rudd y Emile Hirsch passen tot un estiu pintant línies a l’asfalt enmig d’un paisatge arrasat pel foc amb música d’Explosions in the Sky de fons. Per estrany que sembli, es tracta d’una comèdia. I no podia faltar la quota mumblecore, Almost in love, una comèdia romàntica en dos plans seqüència amb Alex Karpovsky (el Ray de Girls ) com a protagonista.
TERRITORI ‘AUTEUR’
Les propostes més extremes i personals, lligades a una ètica i estètica irreductible. Parlem, per exemple, de la pel·lícula que va rebentar els altaveus de l’Auditori Melià a l’últim Sitges, la sublim orgia sonora i visual L’étrange couleur des larmes de ton corps, entre l’homenatge al giallo i el malson lynchià. També van passar per Sitges l’embogida Why don’t you play in hell?, un còctel tarantinià de yakuzes i cineastes de guerrilla que esclata en delirant celebració final de la cinefília. I dos mestres del documental portaran a l’Atlántida dues obres complementàries i pertinents en temps de retallades: Frederick Wiseman explora a la monumental (quatre hores!) At Berkeley els mecanismes interns de la universitat pública més antiga i prestigiosa dels Estats Units i Nicolas Philibert, el director de Ser i tenir, s’endinsa durant 24 hores en els passadissos de Radio France (la ràdio pública francesa) a La maison de la radio.
DESCOBERTES I SECCIÓ OFICIAL
Com a bon continent mític, l’Atlàntida atreu exploradors a la caça de descobertes. Per als buscadors de joies amagades és obligat veure You and the night ( Les rencontres d’après minuit ), de Yann González -l’enèsim “nou Almodóvar”-, provocador debut al voltant d’una orgia que organitzen una parella i el seu criat travesti al ritme de M83. Un altre debut, la islandesa Of horses and men, parla de la relació entre homes i cavalls a través d’un conjunt de vinyetes còmiques tocades pel surrealisme i l’escatologia. Però allà on la densitat de sorpreses -i també decepcions- és més gran és a la secció oficial. Uns quants: l’argentina El tercero -que podria prendre el relleu de Weekend com a film gai de l’any-, la també argentina La paz, guanyadora de l’últim Bafici, la cubana (i kaurismakiana) Melaza i, per descomptat, una bona ració de low cost amb el posthumor arty de La tumba de Bruce Lee, el terror de guerrilla del film coral de l’Escac Los inocentes i el littlesecretfilm #Real movie.
ATLÁNTIDA FILM FEST
Del 27 de març al 27 d'abril
