Arecio Smith entrevista David Muñoz 'Gnaposs'

A.S. |Amb quants grups estàs treballant actualment?

G. |A part del meu projecte, Gnaposs, estic com a guitarrista col·laborador amb Els Pets, The Bon Scott Band, The Stamp i Californicators. A més, colidero tres grups: Tàrraco Surfers, Rocking Horse i Undercovers. També sóc el director del Combo de la Universitat Autònoma de Bellaterra. I, a part, professor de guitarra i combo al Taller de Músics, a l’Aula de Jazz i a casa meva.

Com pots compaginar-ho tot?

Tenint establert molt clarament l’orde de prioritats i utilitzant suplents quan no hi arribo. Per viure de músic dignament has d’omplir tota la teva agenda.

¿Vas començar a tocar la guitarra per lligar?

Esclar. Hi ha algú que no? Bé, m’imagino que sí, les dones. Elles són més intel·ligents.

I et va donar resultat?

Al primer concert de la meva vida, sí. A partir de llavors la mitjana va caure en picat. Tant, que la pràctica musical potser anava en contra meva i tot. La meva insistència a intentar convertir-me en una estrella del rock va fer que anés amb uns pintes no gaire adequades per atreure el sexe oposat. Sort que no va trigar a sorgir una passió incondicional amb l’instrument, independent del nombre d’impactes femenins que provoqués.

I aquesta passió t’ha portat a fer cinc discos com a artista solista, no?

Doncs sí. I tinc la sort que tots cinc m’encanten i he comptat amb la participació d’un grandíssim elenc de musicassos i enginyers de so, entre els quals tu, bon amic meu.

Què ofereix aquest cinquè disc, Gnaposs groove

Com el seu nom indica, el fil conductor és el groove, que és una cosa similar al duende flamenc però aplicat al vessant més rítmic de la música.

Quines novetats hi ha respecte als teus anteriors treballs?

Significa un canvi radical. D’una banda, la idea de fer-lo va ser totalment improvisada, no detalladament planificada com els quatre anteriors. El procés de composició de les cançons, també molt contràriament als anteriors, va ser molt curt. Volia fer un disc molt fresc i simple. La producció també és molt senzilla i directa. Crec que és la versió més minimalista de Gnaposs, però sense perdre l’essència, que és fer música amb un bon nivell d’eclecticisme, originalitat i sofisticació però fàcil de digerir i que pugui arribar a tots els públics. Música cent per cent alegre feta per un equip insuperable: Jordi Franco, Pere Foved, Miguel Pino i tu, el gran Arecio Smith.