CINEMA
Cultura 02/08/2013

Un altre apocalipsi zombi

Brad Pitt s'enfronta a una pandèmia global a 'Guerra Mundial Z'

Xavi Serra
2 min

Primer va ser Danny Boyle i els zombis velocistes de 28 dies després . A continuació va ser el torn de Zack Snyder i el seu remake d' El despertar dels morts -del pioner George A. Romero- i d'Egard Wrigh amb la comèdia zombi definitiva, Zombies party . Però la mossegada definitiva va ser l'èxit de The walking dead al prime time televisiu. Després d'anys d'arrossegar-se pels carrerons de la sèrie B i despertar passions només als festivals de terror, els morts vivents s'han aixecat del fang i Hollywood els acull amb els braços oberts.

Guerra Mundial Z n'és la constatació. El film de Marc Foster ofereix la versió hollywoodenca d'un apocalipsi zombi i, per tant, aplica la filosofia del més és millor: molts més zombis i molt més emprenyats. La cinta arrenca com La guerra dels mons, de Spielberg, situant el punt de vista en un individu normal, un home que viatja amb la seva família en un totterreny i, tot d'una, es troba en el vèrtex d'una pandèmia zombi, fugint cames ajudeu-me d'una massa d'infectats rabiosos. Però Gerry Lane (Brad Pitt) no és un individu qualsevol, sinó un antic investigador de l'ONU a qui el seu superior torna a reclutar per investigar l'origen de l'epidèmia. I vet aquí l'excusa que necessitàvem per veure els efectes de l'apocalipsi en altres indrets del món.

EL 'BESTSELLER' DE BROOKS

El punt de partida de Guerra Mundial Z és el bestseller homònim de Max Brooks -fill del director Mel Brooks i l'actriu Anne Bancroft, per cert-, una seqüela en clau més seriosa d'un altre llibre seu sobre el tema, la satírica Guia per sobreviure a un apocalipsi zombi . La novel·la que adapta Foster consta d'una sèrie de testimonis individuals recollits per un agent de les Nacions Unides 10 anys després de la catàstrofe, una mena d'història oral de la guerra que descriu els canvis socials, polítics i religiosos ocorreguts des de llavors. Però en el viatge a la pantalla gran, la novel·la ha perdut molts d'aquests elements i els seus morts vivents han canviat el típic caminar parsimoniós a favor d'una hiperactivitat que llueix molt més en pantalla. Poca cosa queda del llibre en la versió cinematogràfica, de fet. En aquest cas, la novel·la de Brooks era sobretot l'excusa per fer el primer blockbuster zombi de la història.

UN RODATGE ACCIDENTAT

El de Guerra Mundial Z va ser el rodatge del 2012 més perseguit pels rumors de conflictes entre l'equip. El clímax del mal rotllo va arribar quan Marc Foster i Brad Pitt, productor de la cinta, van veure el primer muntatge de la pel·lícula i van decidir canviar el final, que en un primer moment consistia en una batalla a Moscou a l'estil Hollywood, en què Brad Pitt abandonava el seu rol d'home familiar per convertir-se en una màquina de matar zombis. L'equip es va tornar a reunir i es van gastar el pressupost destinat als efectes especials de la batalla a Moscou en un nou final, més basat en la tensió que en l'espectacularitat. Caldrà esperar als extres del Blu-ray per comparar-los i esbrinar si va ser una decisió encertada o no.

stats