CINEMA
Cultura 01/04/2016

Apocalipsi zombi d’època

‘Orgullo + prejuicio + zombis’ infecta el relat clàssic de Jane Austen amb morts vivents i arts marcials

Xavi Serra
3 min
Apocalipsi zombi d’època

L’escriptor Seth Grahame-Smith va rebre un bon dia la trucada del seu editor, Jason Rekulak. Tot excitat, va explicar-li que havia tingut una idea per a una novel·la, però només en tenia el títol: Orgull i prejudici i zombis. A Grahame-Smith li va semblar la idea més brillant que havia sentit mai i tot seguit va escriure la novel·la desenvolupant aquesta unió estrambòtica i delirant entre l’univers literari de Jane Austen i el gènere de terror zombi. La novel·la no només va convertir-se en un gran èxit editorial sinó que va donar peu a una esporàdica moda de remescles de clàssics literaris i gèneres de sèrie Z; i el mateix Grahame-Smith va ampliar la paleta del gènere reinventant una figura històrica en clau fantàstica a Abraham Lincoln: Caçador de vampirs.

La gràcia d’aquests aiguabarreigs impossibles rau en l’equilibri: incorporar l’element fantàstic tot mantenint -tant com sigui possible- la personalitat del material original. Lincoln és un caçador de vampirs, però continua sent el 16è president dels Estats Units, que guanya la Guerra Civil al sud esclavista. En el cas d’Orgull i prejudici i zombis, la història s’ambienta en un segle XVIII alternatiu en què Anglaterra fa dècades que pateix la infecció zombi. Però com que els no-morts ja formen part del paisatge, les preocupacions de les classes acomodades continuen girant al voltant de l’estatus social i la situació financera dels solters i solteres en edat de casar-se. Fer un passeig pel camp carregada d’armes de foc és una garantia davant dels atacs dels zombis, però qui sap si és més perillós per al futur d’una noia que un pretendent la vegi en una estampa tan poc afavoridora. Elegància o seguretat? És el dilema de les solteres del llibre de Seth Grahame-Smith.

L’adaptació al cinema d’ Abraham Lincoln: Caçador de vampirs va arribar el 2012, però la d’ Orgull i prejudici i zombis s’ha fet esperar més per culpa del ball de directors que han entrat i sortit del projecte al llarg dels últims sis anys, una llista que inclou noms il·lustres (David O. Russell) i d’altres menys consagrats com Mike White i Craig Gillespie. El director definitiu ha sigut el discret Burr Steers, que després de debutar amb el film de culte La gran caiguda d’Igby es va dedicar a dirigir vehicles per al lluïment de Zac Efron. Amb Orgullo + prejuicio + zombis no recuperarà la credibilitat indie : la pel·lícula és un drama cortesà regat de violència gore. Tot i l’encert d’incorporar les arts marcials a la recepta -els joves de bona família aprenen tècniques de combat al Japó i la Xina-, el film no acaba d’abraçar el grau de desvergonyiment que està implícit en el títol. No falten zombis ni acció pirotècnica, però sí jugar una mica més amb la fricció entre els drames sentimentals i l’apocalipsi zombi d’època.

Orgullo + prejuicio + zombis no és la primera ni l’última col·lisió frontal entre l’obra de Jane Austen i la cultura popular. L’univers literari de l’autora anglesa ha produït en els últims anys un nombre sorprenent d’adaptacions audiovisuals, algunes tan sui generis com Clueless, astuta versió contemporània d’Emma que convertia la matrimoniera protagonista de la novel·la en una adolescent popular de Los Angeles encarnada per Alicia Silverstone. Austen també va ballar al ritme de Bollywood en la versió índia d’ Orgull i prejudici ( Bodes i prejudicis ) i es va adaptar als costums de l’església mormona en la comèdia Pride & prejudice. A latter-day comedy. La novel·la fins i tot ha vist la llum com a websèrie: The Lizzie Bennet diaries adaptava la novel·la mitjançant un seguit de videodiaris online estrenats a Youtube que van acabar guanyant un Emmy. I cal afegir que El diari de Bridget Jones també era un reinterpretació moderna d’Orgull i prejudici. No en va el personatge de Colin Firth compartia el cognom del protagonista masculí socialment incompetent, Mr. Darcy.

Però no totes les incursions cinematogràfiques de l’obra d’Austen són tan incorrectes: el 1995, Emma Thompson va guanyar l’Oscar al millor guió gràcies a l’ortodoxa Sentit i sensibilitat, dirigida per Ang Lee. I poc després de saltar al vaixell de Pirates del Carib, Keira Knightley va aconseguir la primera nominació a l’Oscar amb la fidel Orgull i prejudici de Joe Wright. Algunes pel·lícules, sense adaptar exactament obres d’Austen, donen testimoni del fanatisme que genera l’autora: A En terra de Jane Austen, Kerri Russell inverteix els seus estalvis per viatjar a un parc temàtic que recrea l’Anglaterra de Jane Austen, i a la minisèrie Lost in Austen, una fan de les novel·les d’Austen aterra com per art de màgia en la trama d’ Orgull i prejudici i intercanvia el seu paper amb la protagonista, Elizabeth Bennet. La proliferació d’adaptacions austenianes és un bon indicador de la modernitat de l’autora; òbviament, també dels avantatges d’adaptar obres d’autores lliures de drets d’autor. |

stats