Ant-Man

En el procés d’expansió de l’univers Marvel cap a Capitán América: Guerra civil (2016) -el tercer llarg dedicat al Capi, plantejat com una extensió de Los Vengadores -, la companyia ens presenta un film pont entre les anomenades fases 2 i 3 de la seva producció cinematogràfica, establerta com una sèrie que connecta cadascun dels films. Cal dir que aquest concepte de serialització no ajuda gaire la pel·lícula de l’home formiga, un Paul Rudd que sap treure suc a les bromes d’un accidentat guió tricèfal (Edgar Wright, Joe Cornish, Adam McKay), sobretot perquè no posseeix gaire entitat com a experiència única, tot i l’intent dels seus responsables de fer-ne un film relaxat, una comèdia digna dels còmics de sèrie B de la casa. En alguns moments ho aconsegueix, gràcies a una colla de divertits secundaris liderats pel Michael Peña, però Ant-Man no troba l’equilibri en tant que pel·lícula de superherois per culpa del seu malvat, un megalòman curt de carisma i sense atributs reconeixibles. Fins i tot massa petitó per a una formiga. |