Anne Emond: Art + Paraules = Felicitat

Anne Emond és escriptora + il·lustradora + dibuixant de còmics = VISUAL STORYTELLER: combina l’art amb les paraules per explicar històries; per expulsar sentiments indesitjables; per connectar amb desconeguts. Ploma i tinta. Malenconia i positivisme. Autobiografia i ciència-ficció: traça experiències personals camuflant-les amb fantasia, i ‒molt de tant en tant‒ deixa anar algun secret. L’últim que ha desvelat? Que estava deprimida. >> INSEGURETAT, antisociabilitat, irritació. De les preocupacions diàries ella en pareix les seves millors idees i estampar-les li produeix un efecte terapèutic. La satisfacció creativa, però, encara l’espera. >> AUTOEXIGÈNCIA, estil naïf i sinceritat amb majúscules: el seu segell la va trobar mentre copiava i assegura que escrivint encara no hi té la mà trencada. Una altra contradicció? = Penca menys del que li agradaria però assegura que no treballa per viure. Ben al contrari: viu per treballar. O, cosa que és el mateix: l’art és seva vida.

ART & PARAULES

Ets escriptora, il·lustradora i dibuixant de còmics. Què és el que més t’agrada de tot el que fas? Treure’m de sobre els sentiments que més m’angoixen. I connectar amb desconeguts a través del meu art. En què passes més temps? Ara mateix? Redactant el meu llibre. ¿Escrivint és amb el que ets més bona? No, em falta una mica de rodatge. Diria que sóc millor dibuixant còmics. ¿I de tot això, què és el que et fa més feliç? Combinar l’art amb les paraules. Així és com puc dir tot el que vull.

AUTOBIOGRAFIA & CIÈNCIA-FICCIÓ

¿Hi ets molt, a la teva obra? Sí. Està basada en experiències meves. Directes. ¿Tal qual? Bé, de vegades les camuflo i les distorsiono una mica. ¿I expliques molts secrets a través de l’art? No gaires. Sóc molt tímida i privada amb els meus dibuixos. I em fa vergonya quan la meva família/amics veuen aquestes coses. Per això no traço gaires secrets. Ho faria si només ho veiessin desconeguts. ¿Quin ha sigut el més gran que has explicat? Que estava deprimida.

TERÀPIA & PLOMA I TINTA

Per a tu l’art = teràpia? Totalment. És la millor manera de desfer-me d’alguns sentiments. ¿Els cura? No. Simplement fa que els dies siguin més fàcils. ¿Què més t’agrada fer? Passar temps amb la gent que m’estimo i fer excursions fora de Nova York. ¿Com definiries el teu estil? Simple: ploma i tinta. I una mica còmic. ¿Ha canviat molt d'ençà que vas començar? Abans copiava més = em va ser una molt bona manera d’aprendre. I així va ser com vaig acabar trobant el meu segell propi.

TRANQUIL·LITAT & TEMPS

¿Amb què més has canviat? Abans l’única cosa que volia era pintar. M’era igual el resultat. I això no ha tornat mai a ser així. ¿Fas el que sempre has volgut fer? M’agradaria tenir més temps per dibuixar i per viatjar, però ‒en certa manera‒ sí: estic contenta amb el que tinc/faig. ¿Ets molt ambiciosa? No gaire. ¿I solitària? M’agrada combinar per igual la solitud amb el fet d’estar acompanyada. ¿Amb qui passes més temps? Amb els meus companys de feina, amb el meu promès i amb la meva família. Sí: recentment, la meva vida s’ha tornat molt tranquil·la.

INSATISFACCIÓ & FELICITAT

¿Crees millor quan ets feliç o infeliç? Quan sóc feliç em distrec més fàcilment, i quan sóc infeliç em falta motivació. Diria que el més important és crear l’hàbit de fer art cada dia. Et sents creativament satisfeta? No. M’agradaria poder treballar més sovint i més dur. ¿No ho fas prou? Només quan tinc 'deadlines'. ¿Llavors treballes per viure? No. Al contrari: visc per treballar.