Anatomia del terror

Tot i que no en sigueu conscients, sabeu què és un slasher i coneixeu perfectament els codis d'aquest subgènere de terror. Fem un experiment. Si en un film un grup de joves universitaris marxen d'escapada a una cabana perduda enmig del bosc on fa temps va tenir lloc un succés esgarrifós, què penseu que passarà? ¿Giraran cua i tornaran per on han vingut? ¿Passaran un cap de setmana idíl·lic fumant herba, escoltant Arcade Fire i parlant de David Foster Wallace? ¿O seran assassinats un rere l'altre per un psicòpata/monstre?

La cabaña en el bosque , que avui arriba a la cartellera, resumeix tots els tòpics de l' slasher i alhora els dinamita en una explosió metalingüística de primer ordre. És una carta d'amor al gènere feta per dos grans coneixedors dels seus mecanismes, Drew Goddard i Josh Whedon ( Els venjadors ), però formulada com una sàtira postmoderna amb un guió ple d'ardits i punyalades que val la pena no rebentar. La millor manera d'escalfar motors, doncs, és repassar les lliçons de l'slasher .

L'ASSASSÍ

És la categoria reina del gènere. Les víctimes van i vénen, però els assassins sempre queden. Les franquícies es construeixen al voltant seu, cosa que fa que tots tinguin una resistència a morir digna de Manoel de Oliveira. Però la seva vida no acostuma a ser fàcil: el Jason de Divendres 13 gairebé mor ofegat de petit i la seva mare és decapitada en el primer film de la franquícia; el Michael Myers de Halloween va ingressar en un psiquiàtric després d'apunyalar la germana als sis anys; Freddy Krueger ( Malson a Elm Street ) va viure una infància traumàtica i de gran va ser linxat per una colla de pares molestos pel seu costum d'assassinar nens; etc. N'hi ha de més sofisticats, com els set-ciències friquis que es posen la màscara de Ghostface al llarg de la saga Scream , però també de més primitius, com el rústic Leatherface de La matança de Texas . Però si no ens posem exquisits, qualsevol assassí motivat i creatiu o qualsevol ésser sobrenatural (zombis, homes llop, monstres del pantà, animals mutants, etc.) podria assumir la tasca: a La cabaña en el bosque tenen un protagonisme especial una família de zombis redneck , però com es veu en el film, són només de la punta de l'iceberg.

LES VÍCTIMES

Ser jove, ben plantat i sexualment actiu és, en un slasher , la manera més ràpida d'acabar amb els budells escampats per terra. La cabaña en el bosque resumeix els principals arquetips del gènere en els seus cinc protagonistes: el mascle alfa, atlètic i fatxenda (Chris Hemsworth, el Thor de Marvel); el poca-solta bromista i saberut (Fran Kranz); la noia curta de gambals, atractiva i provocadora (Anna Hutchinson); l'estudiant tan aplicat com insuls (Jesse Williams), i la noia innocent i més aviat tímida (Kristen Connolly). Exceptuant l'últim, els personatges que encarnen aquests arquetips sempre fan pudor de mort i no triguen gaire estona a caure a les mans de l'assassí o monstre de torn, especialment si cometen el pecat més gran de l'univers slasher , la transgressió definitiva: cardar. La parella efervescent que aprofita la foscor per fer una còpula ràpida té una esperança de vida de cinc minuts. En canvi, una verge té el bitllet gairebé assegurat fins a l'última seqüència de la pel·lícula. La conclusió fàcil seria pensar que en el gremi dels assassins abunden els conservadors del Tea Party, però no; és només una de les convencions del gènere. I tot i que les víctimes acostumen a ser universitaris de bon veure, els adolescents també són benvinguts al festival de sang i fetge. Els nens no són gaire habituals a l' slasher : només els pobres que s'encapritxen d'un dels ninots de la franquícia Chucky .

L'HEROÏNA

La naturalesa fungible dels personatges d'un slasher fa que el rol d'heroi caigui per eliminació en el personatge que arriba viu al tram final del film. En general acostuma a ser la noia tímida, que després de veure morir els amics es revela com un os dur de rosegar i planta cara a l'amenaça. Idealment hauria de ser una verge, però com es veu a La cabaña en el bosque , el nivell d'exigència en aquest punt s'ha relaxat amb el temps. L'heroïna més canònica del gènere és Neve Campbell, la Sidney Prescott de Scream , que ha sobreviscut a les diferents encarnacions de Ghostface en els quatre films de la saga. Però el tron de reina del terror hauria de ser per a la Ripley que interpreta Sigourney Weaver a Alien , que ben mirat és una mena de slasher espacial.

L'ESCENARI

Aquí no hi ha competència: la cabana perduda enmig del bosc és l'escenari per antonomàsia del gènere, com reconeix implícitament el títol del film de Goddard i Whedon. Una variació de la cabana, la mansió gòtica abandonada, ocuparia un meritori segon lloc. Però més que l'escenari concret, el que importa en aquesta categoria és l'aïllament: un poblet, una granja, una illa, tant és. El que importa és que els mòbils no funcionin, les carreteres estiguin tallades i les futures víctimes, òbviament, incomunicades.

EL DETONANT

En una seqüència de La cabaña en el bosque , els protagonistes baixen al soterrani de la cabana i troben un seguit d'objectes estranys: un trencaclosques en forma de cub, un penjoll, unes bobines de cel·luloide, un diari antic, etc. Són els detonants, andròmines diverses que actuen com a catalitzadors de l'horror. En la història del cinema de terror, no n'hi ha cap que tingui una dimensió tan icònica com el misteriós cub de Hellraiser , un trencaclosques metàl·lic que obre un portal al regne dels cenobites, uns bojos del pírcing i el sadomasoquisme creats per Clive Barker en un moment d'inspiració llunyà. Un altre detonant emblemàtic del gènere és el Necronomicon -referència força explícita al mestre del terror literari H.P. Lovecraft-, el Llibre dels Morts de la saga Possessió infernal . La sèrie és una de les primeres mirades deliberadament paròdiques sobre l' slasher i, per tant, un antecedent directe de La cabaña en el bosque .n