Alex Julià entrevista Héctor Castells

A.J. |Vas marxar de Barcelona. Per què? I per què Dublín?

H.C. |Treballava de periodista. Entrevistava estrelles de cinema. Com més conegudes eren, menys temps tenies i més havies d'escriure. De vegades escrivia frases subordinades. Un dia em va trucar un de Fotogramas i em va dir: "Héctor, escrius molt bé, però recorda que el lector és idiota i que ser periodista també consisteix a no perdre avions". L'endemà un d' El País em va dir: "Has de respectar l'abecé del periodisme. I recorda que el lector és idiota!" Aleshores em vaig comportar com un periodista, vaig pillar un avió i vaig deixar la idiotesa enrere. Havia estat a Irlanda moltes vegades. Sempre amb l'Aleix. I quan se'n va anar, els irish em van començar a menjar l'orella.

Ara fas vídeos i fotos.

A mesura que m'anava cansant del periodisme vaig començar a fer fotos. Me'n van publicar una al Tentaciones. No me la van firmar. Els hi vaig demanar per què. Em van dir: "Però si tu escrius, què t'ha agafat ara?" Els vaig explicar que quan escric faig servir quatre dits i que quan disparo fotografies només me'n cal un. A Irlanda tradueixo, treballo de cambrer, faig visuals per a bandes de música. Hi ha dies que em miro els dits i penso: us estic explotant.

Per què escrius?

Per deixar-me d'hòsties, per millorar les meves precàries elucubracions. Per l'Aleix. Per un sentit abonyegat de la poesia i de la justícia i perquè, sovint, la realitat m'estira les orelles i m'estomaca.

On escrius? ¿Tens un lloc, horari o alguna mania especial?

Quan la biografia em va agafar pels collons em vaig tancar al quartet de la planxa. L'única mania era començar a escriure abans que sortís el sol.

Un llibre et fa escriptor?

No. És a dir, si ets la Belén Esteban, no. Si ets la Patti Smith, sí. Depèn.

T'han corregit el llibre?

Me l'han editat, lleument. Hi ha una bèstia de l'edició darrere de Contra. Un home savi que no té filtres i que pot amb tot.

¿Vindràs a signar per Sant Jordi?

Els editors diuen que ho hauria de fer. Suposo que buscaré tota mena d'excuses per fugir i que no ho aconseguiré.

Què vols ser de gran?

De gran em molaria ser jove.

Digue'm un escriptor actual i un de clàssic que siguin cinematogràfics.

Actual, el Kevin Barry, un irlandès a qui he traduït al castellà i per a qui busco editor. Clàssic… Tota la poesia. I el John Fante.