After earth

¿Ciència-ficció postapocalíptica, relat d'iniciació o pamflet de l'Església de la Cienciologia? Tot això està en el cor d' After earth , la nova pel·lícula de M. Night Shyamalan, un cineasta a les ordres d'una història original de Will Smith, coproductor i cervell, en definitiva, d'aquest film realitzat per fer lluir el seu primogènit, Jaden Smith. ¿Ha de veure's After earth com un acte d'amor de pare a fill? Per a qui això signa, no hi ha cap dubte.

Més enllà de certes consignes religioses i de la grandiloqüència del tram final, After earth funciona com una entretinguda sèrie B que guanya punts com més primària es torna, quan deixa de costat el sermó i se centra en l'aspecte físic. Shyamalan, un director de cinema ben dotat per al suspens, imprimeix imatges molt maques sobre un planeta Terra salvatge, alliberat de la destrucció humana i on la sensualitat orgànica és el pitjor dels enemics. La història, en efecte, és una creació de Smith, però no és difícil reconèixer en alguns passatges de la cinta instants d' El sexto sentido , Señales i El incidente , pel·lícules que treballen amb el concepte de la por i de la seva frontera i que insisteixen en els perills de l'exterior.

Per aquestes raons, After earth s'inscriu millor en la trajectòria de Shyamalan que altres llargmetratges previs i, per què negar-ho, com a treball d'encàrrec té més força que la seva anterior realització per al públic juvenil, Airbender . El último guerrero . ¿Han d'escollir aquests dies alguna pel·lícula per veure amb els seus fills? Si han de fer aquest acte d'amor, After earth no els farà tant de mal.