CARA A CARA

Adriano Galante entrevista Jaume L. Pantaleón

Adriano Galante és el cantant de Seward i Jaume L. Pantaleón el guitarrista de Cuzo, els dos grups que inauguraran el festival Músiques Disperses de Lleida el 13 de març. A més, Seward presenten disc aquest dissabte a L’Auditori (BCN)

Jaume L. Pantaleón Adriano Galante Entrevista Zoom

A.G. |T’aferres al passat? Quina importància tenen els projectes que et van fer arribar on ets avui?

J.P. |M’aferro al passat, al present i al futur. Qualsevol cosa que facis a la vida és una causa dels efectes que vius avui. Cada projecte que he dut a terme, des de 12Twelve fins als més desconeguts (Liquid Machine, Massa Fosca), m’ha ensenyat moltes coses.

Fins a quin punt la música de Cuzo és única?

No crec que busquem ser únics, superoriginals o molt especials. Vomitem la música que ens ha marcat, cadascú dóna el que té i la seva manera de ser és la seva manera de tocar. Continues en un grup perquè el que et dóna és únic. Ningú em pot donar el que em dóna Cuzo.

A part de la música, què t’inspira a l’hora de compondre?

El cine com a disciplina total (so, imatge i literatura). I, sobretot, la bona vida en general. Un bon paisatge, un bon àpat, una bona conversa, fer l’amor, compartir... Buscar la catarsi (no fictícia mitjançant drogues) sempre ha estat el meu lema.

¿Toques sempre amb pedals d’efectes? Com seria la teva formació acústica?

Anuncio que he gravat un disc amb boleros. No tinc ni la meitat de bona veu que tu, però m’espavilo amb el feeling. Últimament vaig amb una guitarra espanyola, fent des de Copa rota a Envidia, de Serrat a Julio Iglesias. La vida no acaba i comença amb els efectes. Portar una pedalera (de 35 quilos, grrr!) és totalment germà de la música electrònica. Tinc diversos sintes analògics i m’he adonat que m’hauria d’haver dedicat al minimal techno. Tindria més concerts!

Quines són les condicions ideals per gravar un disc?

A mi em fascina gravar en directe i he tingut la sort de fer-ho amb els millors. Steve Albini a Chicago i John Loder a Londres. A Espanya tenim el gran luxe de comptar amb els estudis Brazil de Javier Ortiz i recomano a qualsevol grup que hi vagi a gravar. Unicornibot i Rosvita, els meus grups espanyols preferits, han gravat allà.

Si tinguessis un restaurant, quins plats cuinaries per al públic dels teus grups?

Per beure, vi negre, sens dubte. Pop a la gallega i musclos al vapor per als omnívors, i amanida grega i mussaca vegetal per als vegetarians.

¿Has pensat a viure en altres països?

Istanbul m’impressiona sobre manera, però també països molt musicals com Cuba o el Perú (em moro per aprendre a ballar salsa) o, d’altra banda, Zàmbia o Nigèria.