Adolescència tèrbola

Potser no hi ha període vital més enigmàtic que l’adolescència. El camí cap al món dels adults és un trajecte misteriós, de vegades dolorós i solitari, però el cinema no sempre s’ha preocupat per les històries d’iniciació turbulentes i poc romàntiques. François Ozon tenia molt clara aquesta idea quan va encetar Joven y bonita, la seva nova pel·lícula, en què mostra el despertar sexual de la Isabelle (Marine Vacht), una noia que acaba de fer 17 anys i que, darrere la seva esplèndida bellesa i el seu caràcter ferm i seriós, amaga una sexualitat tèrbola: la Isabelle, de tant en tant, exerceix la prostitució.

Després d’ En la casa, Ozon ha tornat a l’adolescència perquè són “uns anys molt misteriosos i caòtics que amb prou feines han estat retratats sense nostàlgia al cinema”. Per Ozon, que va visitar Madrid la setmana passada per defensar la seva controvertida pel·lícula, els adolescents “són com monstres, només cal veure la saga Crepuscle : els protagonistes són vampirs i homes llop!” Bromes a part, el cineasta creu que aquesta etapa de canvis hormonals acostuma a ser tan traumàtica per als joves com per als adults: “Els pares veuen els seus fills com si fossin estranys. Els tenen por perquè desconeixen qui i què són i els costa acceptar que tinguin una sexualitat pròpia”.

TRANSGRESSIÓ JUVENIL

Però, per què parlar d’una noia que experimenta amb el sexe prostituint-se? “El film no tracta de la prostitució -assegura el director de Swimming pool -. Podria intercanviar-se per qualsevol altre conflicte en què un jove posi en perill el seu cos, ja sigui a través de les drogues, pel camí de la violència o fins i tot el suïcidi. Volia reflexionar sobre la transgressió adolescent”. La Isabelle necessita trencar amb el seu ambient i ho fa “d’aquesta manera brutal”, diu Ozon. “M’interessava explorar com una noia que aparenta tenir-ho tot (diners, comoditats, l’afecte de la seva família) no és feliç -afegeix el director-. I que per ser-ho, ha de rebutjar el que posseeix i transgredir el seu entorn. I a l’hora de plantejar la seva evolució, em semblava bona idea fer-ho a través de la prostitució, perquè també volia mostrar que fàcil que és prostituir-se avui dia amb l’ajuda d’internet”.

Una noia bonica que viu en un ambient burgès i transgressió sexual. Les comparacions de Joven y bonita amb Belle du jour, el clàssic de Luis Buñuel amb Catherine Deneuve, són inevitables i Ozon ho reconeix: “Abans de començar a rodar Joven y bonita vaig tornar a veure la pel·lícula de Buñuel”. Ozon, però, marca distàncies amb el genial i pertorbador film del director aragonès: “A Belle du jour mai se sap si les experiències de la Séverine són una fantasia però la meva pel·lícula vol parlar d’una realitat”.

La Isabelle i la Séverine tampoc busquen en la prostitució el mateix objectiu. Si l’heroïna de Buñuel pretenia satisfer les seves fantasies més ocultes, a la Isabelle tant li fa l’acte sexual: “A ella li agrada preparar les trobades, anar als hotels, citar-se amb els clients. No sent desig, però sap que és l’objecte de desig dels clients i això fa que se senti poderosa”, cavil·la Ozon respecte a la complexitat de la jove protagonista.

DE RIMBAUD A FRANÇOISE HARDY

Estructurada en quatre parts que corresponen a les quatre estacions, el recorregut iniciàtic de la Isabelle a Joven y bonita està puntejat per dos grans referents de la cultura gal·la relacionats amb l’adolescència: les melodies malenconioses de Françoise Hardy i el poema No s’és seriós, quan es tenen disset anys, del precoç Arthur Rimbaud. “Hardy és la quinta essència de la cantant romàntica a França -explica Ozon-. M’agradava que la música funcionés com a contrapès de la vida sexual de la Isabelle i que les cançons aportessin una lectura irònica”.

D’altra banda, el poema de Rimbaud no només representa un mite de la literatura francesa, també ocupa un espai privilegiat en la pel·lícula. Per Ozon, a més, va significar descobrir que tot i que ja té més de 100 anys d’antiguitat, és un text que encara parla dels adolescents d’avui dia: “Se’m va ocórrer anar a l’Institut Henry IV, un institut públic molt famós de París on vaig estudiar quan era jove, i preguntar als nois i noies sobre el poema. Pretenia esbrinar si encara era vigent. En la pel·lícula es poden veure les respostes dels estudiants i, en efecte, les paraules i les sensacions de Rimbaud sobre els 17 anys continuen avui dia profundament vives”.