Albert Pla entrevista Isaki Lacuesta

A.P. | ¿Has trencat alguna càmera en un rodatge?

I.L. | Encara no, però m'ho apunto, és una idea molt rock'n'roll star : acabar els rodatges cremant la càmera, com Hendrix amb la guitarra al final dels concerts. Ara mateix ho explicaré als meus productors, els farà molta il·lusió.

Si tots els actors s'apunten a sortir en una pel·li teva i les productores estan entusiasmades amb el teu projecte, vol dir que tot va molt... malament, oi?

Va fatal, però es veu que el sistema resisteix millor del que ens pensàvem, perquè encara no ha comprat la pel·lícula cap televisió. Però ja cauran, ja. La situació va resumir-la molt bé un dels protagonistes de la pel·lícula, que em va dir: "És el primer cop que trio quines pel·lícules vull fer. Abans em pagaven i feia qualsevol merda. Ara que ja no em paga ningú, almenys faig les coses en què crec".

Què t'excita més, el prerodatge, el rodatge o el postrodatge?

El més excitant és el rodatge, és com fer surf. Però el més gratificant és el moment previ, en què arriba la idea i la treballes. També m'agrada molt localitzar, però la preproducció acostuma a ser un combat contra la frustració. I el més plaent són les mescles de so i la correcció de color, quan ja no pots cagar-la gaire.

L'última vegada que et vas morir, quants dies vas estar mort i on vas ser? ¿Et dius igual ara o tens un altre nom?

Acabàvem de tornar de l'Àfrica. Vaig estar moribund uns quants mesos, i mort, el que es diu mort, només uns segons. Estava cagat, però al final em vaig deixar anar, i l'últim que vaig pensar abans de morir és que havia sigut feliç i que m'ho havia passat de collons. Encara ara em tranquil·litza saber que aquest era el meu últim pensament. Pel que fa al nom, de moment, mai no me l'he canviat per la mort, sinó per amor, però això ja és una altra història.

He inventat un xarop que produeix càncer d'esòfag a la gent que intenta parlar en català. Tu que viatges bastant a Madrid, ¿creus que aquest producte té alguna sortida comercial?

Podríem preguntar-l'hi a Duran i Lleida, que hi viatja encara més sovint. A més, ell podria acompanyar-te als concerts tocant la bateria.

Aclareix quin paper juga la Isabel (Campo) en la teva feina, a part de no fer les entrevistes.

Escrivim junts els guions i després no sabem quina frase és de cadascú. Treballa molt en la direcció dels nostres actors, intento aprendre'n, d'ella, de la seva comprensió psicològica. Cada vegada és més bona directora, i tard o d'hora farà una gran pel·lícula de mariners.

I ara... Isaki Lacuesta entrevista Albert Pla