Escenes
BELÉN GINART

Màgia amb esperit burleta

'La diversión desconocida' barreja gèneres al Teatre del Raval

'La diversión desconocida' / Rafa Dengrà Zoom

Imagineu-vos un congrés de màgia. Però no un congrés convencional. Res d'artistes d'aparença més o menys respectable, que guarden les formes i han preparat fins al detall una actuació amb què confien impressionar el jurat. Imagineu, millor, una colla de friquis als quals potser no donaríeu ni vint cèntims en cas de trobar-los al carrer actuant per la gorra. Doncs a aquesta última tipologia pertanyen els personatges de La diversión desconocida , l'espectacle que es va estrenar ahir al Teatre del Raval de Barcelona. Però fora prejudicis. Sovint les coses no són con semblen, i els nou grillats del muntatge han estat sibil·linament dissenyats per deixar-vos esparverats. Per la qualitat de la màgia i per la comicitat que desfermen amb les seves actuacions maldestres.

UNA FEINA COL·LECTIVA

La diversión desconocida és una feina col·lectiva però cuinada principalment per una ment pensant, la de l'actor i mag Miquel Crespi. Després de passar nou anys a La Cubana ( Cómeme el coco, negro , Cegada de amor , Teresines SA …) va decidir que havia arribat el final d'un cicle. Necessitava descobrir camins, fer coses noves, i va dirigir els seus passos cap al món de la màgia, un món que el fascina des de nen. "Em van regalar la capsa de Màgia Borràs, i ja no he parat", il·lustra. El cas és que va estudiar-la com un alumne aplicat i com a final d'estudis havia de passar un examen demostrant què sabia fer. I com que la trajectòria imprimeix caràcter, li va revenir la vena Cubana i la va encomanar al mag en què s'havia convertit. El seu col·lega, Fernando Ozores, el va ajudar a trobar el punt exacte perquè la barreja de gèneres fos eficaç. I, tal com si haguessin inventat la fórmula d'un nou elixir, van inocular-lo a altres mags i van crear companyia, la Zootroupe, amb què ara s'estrenen al Teatre del Raval.

No són actors que fan números de màgia ni mags que embolcallen el truc amb una mica de dramatúrgia. Són actors i mags a la vegada", puntualitza Crespi en relació amb els seus companys d'aventura. Crespi és l'ideòleg i director de l'espectacle i, a més, forma part de l'equip d'intèrprets del muntatge juntament amb Fernando Ozores, Johana Rhein, David Valencia, Daniel Delós, Óscar Sanjuán, David Povedano, Pau Segalés i Daniel Palomino. Nou mags sense cap pudor a l'hora de treure punta a les situacions (les caracteritzacions, ja ho veieu en les imatges, són impagables).

L'excusa del concurs de mags serveix la coartada per construir aquesta Diversión desconocida . La Copa Paranormal, així s'anomena la competició, se celebra només un cop cada 13 anys, en un lloc del món minuciosament escollit pel seu potencial tel·lúric. Barcelona ha hagut de batallar molt per aconseguir ser-ne seu. Però les forces del submón que convergeixen al Teatre del Raval han acabat de convèncer els organitzadors, molt exigents. Per poder-hi participar, els aspirants han de superar unes proves de màxima dificultat. La disputa s'organitza en dos equips rivals, els catalans i els americans. Per poder guanyar la copa hauran de mostrar les seves habilitats sols, per equips i per parelles. Fan passar líquids d'una ampolla a l'altra sense que ningú els toqui, fan volar taules, prediuen el futur i, fins i tot, fan comparèixer les misterioses cares de Bélmez.

Miquel Crespi ha buscat l'efecte còmic de la contradicció entre l'aparença dels mags i el seu virtuosisme. "El punt de partida és la màgia del personatge, és el primer efecte", diu Crespi. En aquest deliri, ell s'ha atorgat el paper de presentador i fil conductor de la Copa Paranormal. El seu nom artístic és el de Joanet Casamitjana, i és com el tiet una mica grillat que tots podem reconèixer (i, per cert, té l'origen en el personatge que interpretava a les Teresines, el senyor Tomàs, germà de les protagonistes). Casamitjana haurà de donar pas a les actuacions de gent com l'Andrea Superstar, un gai italià que relaciona tots els seus números amb la moda. "Els personatges estan molt treballats, i la seva personalitat té una correspondència amb el tipus de màgia que fan".

La diversión... està adreçada a espectadors a partir de 14 anys. Un llenguatge una mica despreocupat i alguna llicència en la indumentària justifiquen la recomanació. "Però l'hem testat amb tot tipus de públic. I la gent es pixa de riure", promet.

'LA DIVERSIÓN DESCONOCIDA '

TEATRE DEL RAVAL

Sant Antoni Abat, 12 (Barcelona)