Cultura 25/01/2013

La xarxa a la gran pantalla

Eulàlia Iglesias
2 min
La xarxa a la gran pantalla

Molts han saludat internet com la biblioteca d'Alexandria de l'era digital: un espai virtual de lliure accés a tot el coneixement del món. Aquest era l'objectiu que semblava tenir Google quan va començar a escanejar milions de llibres per fer realitat aquell "cervell del món" del qual parlava H.G. Wells. Però sense tenir en compte els autors ni els seus drets...

'GOOGLE AND THE WORLD BRAIN'

Aquest és el punt de partida del documental de Ben Lewis que ha finançat la productora catalana Polar Films i s'ha programat en el Festival de Sundance. No es tracta de qüestionar els continguts i l'accés lliure a la xarxa, sinó d'interrogar-se sobre els interessos que hi ha rere projectes com el de Google Books. ¿Fins a quin punt la xarxa propicia la concentració de poder en molt poques mans? ¿Podem entregar el monopoli de l'accés al saber a una multinacional? Experts en internet com Evgeny Morozov, un dels personatges més crítics amb el concepte d'utopia digital; el fundador de Creative Commons, Laurence Lessing, i el pare Damià Roure, director de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, hi aporten el seu punt de vista.

LLOCS QUE NO EXISTEIXEN

Isaki Lacuesta i Isa Campo van decidir filmar una sèrie de llocs que no apareixien a Google Earth. Quins són els motius d'aquesta ocultació? Complexos turístics de les Canàries que s'esvaeixen per no donar mala imatge de les illes, centres d'internament d'estrangers que no existeixen al mapa d'Austràlia, bases militars amagades a Rússia... Lacuesta i Campo van visibilitzar la manipulació del gran atlas digital en un projecte exposat a la Fundació Suñol i convertit després en el documental Lugares que no existen .

CIUTADÀ ZUCKERBERG

A La xarxa social , la gran pel·lícula sobre Facebook, amb prou feines hi surt aquesta xarxa social amb mil milions d'usuaris. A David Fincher li interessa molt més retratar el seu fundador, David Zuckerberg, com a personificació del nou magnat de l'era digital, un universitari amb una ment prodigiosa, la iniciativa d'un empresari precoç i la immaduresa emocional d'un adolescent.

EL TERROR A LA XARXA

Kiyoshi Kurosawa (res a veure amb Akira ) és el cineasta que millor ha transmès les angoixes del Japó contemporani en una sèrie de films que estan entre el millor del J-horror actual. Abans que The ring , de Hideo Nakata, propiciés les morts en cadena dels que veien cert VHS, a Pulse els protagonistes se suïciden després de connectar-se a internet en un retrat desassossegador de l'aïllament en una societat hipertecnificada.

'HACKERS': REBELS 'ONLINE'

Stieg Larsson va imaginar la heroïna del nou mil·lenni, Lisbeth Salander, com una hacker antisistema. Abans que arribés al cinema també de la mà de David Fincher, altres pirates informàtics ja havien assaltat la gran pantalla. Entre ells, els protagonistes de Hackers , de Iain Softley, que rere la seva imatge kitsch dels noranta apuntaven aquest nou paradigma generacional en què la rebel·lia ja no s'articula al carrer sinó a la xarxa.

stats