CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

El virus de la por

** Direcció: Ventura Pons. Guió: Josep Maria Miró, Ventura Pons. 90 minuts. Espanya (2015). Amb Roser Batalla, Rubèn de Eguia, Albert Ausellé, Santi Ricart. Per als que busquen en el cinema un mirall de la societat

SA Zoom

Quan parlem de sospites d’abusos a menors, la distància que hi pot haver entre la veritat i les aparences pot desfermar una tempesta de prejudicis i malentesos. Per a Ventura Pons, aquest abisme entre el que és real i aparent conforma el cor de l’obra teatral El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró, que ara arriba a la gran pantalla. Per fer aquesta distància més evident, Pons construeix un joc de miralls -amb canvis de perspectives i salts temporals- que destapa la complexitat que es pot amagar darrere el que sembla simple o evident. El problema és que aquest dispositiu narratiu, que s’hauria d’alimentar de matisos i subtileses pròpies de l’expressió cinematogràfica, topa contra un text teatral en el qual impera una exposició forçada i artificiosa dels dubtes i motivacions dels protagonistes. Així, la preocupant realitat que busca revelar El virus de la por queda atrapada entre uns personatges massa telegrafiats i una cert excés d’alt voltatge dramàtic. Febleses d’un film que sembla més interessat pels temes que aspira a explorar que per les imatges que construeix pel camí. |