MANU YÁÑEZ

El viaje de Arlo

*** Direcció: Peter Sohn Guió: Meg LeFauve (història de Peter Sohn, Erik Benson, M. LeFauve, Kelsey Mann, Bob Peterson). 100 min. EUA (2015). Animació. Per als amants de l’aventura i el paisatgisme hiperrealista

Videocrítica de la nova pel·lícula de Píxar: 'El viaje de Arlo' Zoom

Per als que gaudeixen com nens amb la cara més innovadora i adulta de la factoria Pixar -representada pel mutisme de Wall-E o l’ambició conceptual de Del revés -, El viaje de Arlo pot decebre parcialment per la seva proposta d’esperit clàssic: una odissea homèrica (de retorn a casa) revestida d’un drama familiar i un cant a l’amistat. Una combinació d’elements d’ El llibre de la selva i E.T., l’extraterrestre que juga amb la inversió dels rols dels protagonistes: la figura del nen humà és reconvertida en un cadell de dinosaure il·lustrat, mentre que la bèstia és encarnada per un petit cavernícola que esdevé l’atracció humorística i emotiva del film. Una pirueta tipològica que, combinada amb una relectura del western amb un grup de T-Rex en la pell dels cowboys, oxigena una pel·lícula encaparrada a sermonejar l’espectador amb discursos sobre el valor de la por i el coratge. En conjunt, un correcte còctel narratiu que, a la gran pantalla, impressiona per l’hiperrealisme de les espectaculars i digitalitzades postals muntanyoses i fluvials.|