El factor alienant de la tecnologia

Zoom

Les relacions interpersonals són cada vegada més antinaturals i mecanitzades. No fa gaire, jugar a videojocs significava compartir d'una manera tradicional, a salons recreatius o al costat d'un amic, als comandaments d'una videoconsola. Però el contacte directe entre persones és avui menys freqüent, a causa del multijugador online però també per culpa de les xarxes socials. A Ara VaDeJocs ens demanem aquesta setmana fins a quin punt ens deshumanitza la tecnologia.

JOAN DE BUEN | Barcelona

Les relacions interpersonals que tenen lloc a la vida diària s'estan automatitzant, cada vegada d'una manera mes antinatural i mecànica. Quan jo anava encara a escola i cursava l'educació primària vaig assistir a una xerrada informativa d'algú que denunciava l'aïllament que provoca l'ús de videoconsoles portàtils, concretament parlava de l'ús de PlayStation Portable. La seva argumentació demonitzava les consoles portàtils individuals, uns ginys que -segons ell defensava- ens aïllaven dels nostres cercles socials. No fa gaire, si volíem jugar a videojocs amb els amics hi havíem de mantenir contacte directe, havíem d'anar a casa d'algú que tingués una consola a la sala d'estar, compartir una estona plegats. Doncs bé, resulta evident que la situació ha canviat.

Actualment veiem com la connexió en línia ha fet disminuir dràsticament aquesta manera de jugar, ara cadascú es connecta al món exterior, paradoxalment aïllat dins casa seva, i juga a soles davant una pantalla. I al marge dels videojocs no és difícil d'extrapolar aquest exemple a diferents àmbits de la vida diària i quotidiana. Si en un passat per comunicar-nos amb una amistat no hi havia una altra manera de fer-ho que veure directament aquella persona i mantenir-hi una conversa, d'ençà de la invenció del telefon, que permet evitar el contacte físic per transmetre la veu a distancia, ja no ens cal estar prop de ningú per comunicar-li res. El sistemes de missatgeria, començant pels SMS, permeten de prescindir de la veu i fer ús de símbols i lletres. Gràcies a programes com WhatsApp són poques les persones que truquen per conversar i són encara menys les que queden per parlar cara a cara, fins i tot si cal tractar algun aspecte d'importància transcendental.

M'inquieta que percebo com, a mesura que passen els mesos, es produeix cada cop un aïllament més notable, si ho ajuntem amb el fenomen de l'auge de les xarxes socials, com ara Facebook, podem comprovar fàcilment que sovint podem estar assabentats de pràcticament tot el que fa algú, què estudia, si treballa, amb qui manté una relació, quines són les seves amistats i quins són els seu gustos, on va i on ha estat i amb qui, sense que tinguem, en realitat, cap tracte personal amb aquella persona.

Podem dir que l'eclosió i el boom de les xarxes socials ha superat totes les expectatives, si fem un esforç per visualitzar la situació amb perspectiva global i fem una projecció de futur segur que fàcilment podrem anticipar sense massa por d'equivocar-nos que s'incrementarà l'aïllament. Quines seran les relacions interpersonals entre persones d'aquí a vint-i-cinc anys, per exemple?

Lamento constatar que aquell home que criticava les videoconsoles portàtils com si fossin ginys creats pel diable -cosa que va despertar certa hilaritat entre bona part dels assistents a aquella xerrada- potser no anava tan desencaminat. He pogut veure com el temps li ha acabat donat la raó, si més no en part, i em demano com evolucionarà realment la cosa. Penso que cal reflexionar-hi i que és bo que també des d'aquí, un mitjà d'informació especialitzat en videojocs, cridem l'atenció sobre el poder del factor alienant de la tecnologia.