Shadi Torbey expandirà el seu Onivers aquest 2014

Shadi Torbey expandirà el seu Onivers aquest 2014 Zoom

Shadi Torbey expandirà el seu Onivers aquest 2014

Un parell de dies abans del Sant Jordi de 2012 vam poder conèixer personalment l'autorShadi Torbey. En aquell moment tenia un parell de jocs força desconeguts: Onirim i Equilibrion (ara es diuUrbion). Aquells dos petits grans jocs tenien en comú moltes coses... però la més evident era que formaven part d'un univers molt especialque tot just estava començant a agafar forma. Enguany l'autor traurà dos nous jocs, Sylvion i Castellion, que ampliaran aquell inicial univers que Shadi denomina "Onivers" amb coneixement de causa. Avui parlem breument amb l'autor belga sobre les dues novetats i el seu particular Onivers.

MIQUEL JORNET | Gavà

Shadi Torbey és cantant d'opera professional. Va néixer l'any 1976 a Siegburg (Alemanya). Curiosament, el seu nom, d'origen àrab -Torbey té arrels familiars libaneses- vol dir "melodiós". Es va graduar al Conservatori Real de Brussel·les en estudis superiors de cant i va perfeccionar la seva tècnica a l'Opéra-Studio de La Monnaie. Ha guanyat diferents premis en concursos de veu i cant. Ha treballat, i continua fent-ho, en diferents recitals d'òpera en l'àmbit francòfon (a Bèlgica i França) i també internacional. Combina la seva passió pel cant i l'òpera amb una altra gran passió que és jugar i dissenyar jocs de taula.L'autor ja va avançar detalls d'alguna de les dues novetats que sortiran enguanydurant l'entrevista realitzada a la botigaLes Chroniques Ludiquesde Brussel·les l'any 2012.

Potser hem començat introduint molt ràpidament el concepte Onivers sense oferir una breu definició ara que, amb la perspectiva dels anys, ja sabem què és d'una manera més concreta.Onivers és una sèrie de jocs original de Shadi Torbey que comparteixen algunes característiques concretes: es poden jugar en mode solitari i en mode cooperatiu a dos jugadors. Temàticament tenen lloc a un món totalment oníric i misteriós. El primer joc d'aquesta sèrie fouOnirim, publicat l'any 2010 perZ-Man Games, i es basava en un laberint ple de malsons on el jugador o jugadors havien d'escapar obrint vuit portes per tal de poder despertar sans i estalvis. L'any 2012 va arribarUrbion, una ciutat on el bé i el mal conviuen i s'han d'equilibrar per tal de respectar l'harmonia i no disparar el caos.

Després de les idees del laberint i l'equilibri de forces, Shadi va dir que tenia un prototip sobre un setge amb monstres. Estava parlant deCastellion. Del que no sabíem res és deSylvion: un joc dedraft(eldraftocard draftingés una mecànica de joc que permet als jugadors robar cartes no d'una pila coberta si no d'unpoolamb vàries de descobertes -com als jocs¡Aventureros al Tren!oColoretto- això mitiga l'efecte de l'atzar i aporta un cert nivell de presa de decisions) en el que haurem de preservar un bosc dels atacs de diferentselementalsde foc que el volen cremar. Per fer-ho comptarem amb les fonts i el suport d'alguns animals que hi viuen.

Miquel Jornet:Quant de temps, Shadi! Han passat gairebé dos anys i m'assabento que aquest 2014 trauràs dos nous jocs. Genial, no?

Shadi Torbey:Sí Miquel, finalment el treball està donant els seus fruits... tot i que és complicat combinar la feina a l'òpera -ja saps- i el disseny de jocs.

MJ:Pel que es veu, aquests dos nous jocs (Sylvion i Castellion) tenen trets comuns als teus anteriors jocs però també aporten quelcom diferent. Pots explicar aquestes similituds i diferències als aficionats?

ST:El meu somni, fent el joc de paraules, és desenvolupar amb aquest Onivers una sèrie de jocs amb identitat pròpia més enllà del tema oníric. Aquesta identitat pròpia ve donada per un parell de característiques que, de moment, tots aquests jocs compleixen: es poden jugar de manera dual, és a dir, en cooperatiu per a dos jugadors o en solitari. I, tot i que no ho sembli, l'experiència d'un mode a un altre té els seus matisos. Tots ells també estan compartint algunes bondats, com el fàcil setup inicial, uns reglaments força senzills i, tot i això, ofereixen una presa de decisions no tan agraïdes. Però tots els títols són diferents entre ells i oferiran nous reptes als jugadors que gaudeixin amb els solitaris i els cooperatius.

MJ:Encara no és clar, tot i que per les portades sí ho sembla, que l'artista islandesa Élise Plessis continuarà desenvolupant l'apartat gràfic dels dos nous jocs. Serà així?

ST:Per descomptat! Ja estan acabats els dos jocs i l'Élise ha participat en tot l'apartat gràfic, com sempre. Afirmar que continuo sentint-me molt còmode amb el que aquesta artista fa és una obvietat. Per a mi és sempre un regal rebre un correu electrònic seu amb algun dels seus dibuixos. Fins i tot em sorprèn quan treballem presencialment tot i portar ja quatre jocs en aquest tàndem creatiu que formem.

MJ:Tots dos jocs semblen estar inspirats en el concepte del setge i beure directament d'un gènere molt popular en els videojocs: els jocs de defensar la torre. Ets aficionat als videojocs que exploten aquesta mecànica?

ST:Castellion és més un joc de col·locació de llosetes i de construcció, amb tres grans atacs pels que el jugador s'ha de preparar conscientment al mateix temps que intenta descobrir i enfrontar-se als traïdors que intentaran sabotejar la construcció defensiva...

MJ: Muralles, construccions defensives, setge, atacs, traïdors... sembla que parlis d'alguns fets d'ara fa 300 anys!

ST: Qualsevol similitud amb la realitat és coincidència, com diuen a les pel·lícules... Sylvion, en canvi, sí que és més com un tower defense amb cartes, amb gestió de mà i draft, en el que el jugador ha d'afrontar múltiples atacs com en els videojocs d'aquest estil. M'agrada molt aquesta tipologia de videojocs. Són segurament els videojocs més semblants que hi ha als jocs de taula: en molts has de gestionar recursos, invertir guanys per millorar, controlar els temps... he jugat moltíssims d'aquests videojocs i gairebé sempre ho he passat molt bé. Els que més m'agraden probablement són Kingdom Rush i Fieldrunners.

MJ: Estàvem acostumats a que els teus jocs fossin una pila de cartes, però a Castellion has utilitzat per primer cop llosetes. Com ha afectat el fet d'afegir aquest component al procés de disseny i què aporta en la jugabilitat?

ST: La meva primera idea a l'hora de crear Castellion no era fer un joc amb rajoletes de cartró. El que volia era fer un joc de construcció d'un castell sempre canviant, gairebé "elàstic", que per estar dret hagués d'adaptar la seva forma segons la tipologia dels enemics que l'assetgen. Inicialment vaig utilitzar cartes per al meu prototip, però vaig veure clarament després d'un parell de partides de prova que el joc havia de portar llosetes per conferir més estabilitat i la sensació d'estar fent créixer un castell.

MJ: A Sylvion no hi ha monstres, però sí que hem de defensar un bosc dels atacs d'uns elementals de foc. Hi ha algun tipus de missatge de sensibilització ecològica amagat al tema?

ST: Si hi ha aquest missatge al joc ha estat totalment de manera involuntària. No vaig enfocar el disseny de Sylvion amb la premissa de dir "vinga, anem a fer un joc sobre ecologia!".Però ara que ho dius, potser aquesta idea subjacent va sorgir de manera espontània i sense premeditació. De vegades el tema d'un joc es complementa ell mateix amb matisos molt interessants que se li escapen al mateix autor! Fer un joc és crear una obra que diu coses de tu mateix: algunes evidents i d'altres no tant.

MJ: A les teves creacions són força recurrents les pors com els monstres, els malsons, el foc... tens algun rerefons cultural que t'hagi marcat per escollir aquestes pors als teus jocs?

ST:M'agrada molt el cinema, les sèries i la literatura de terror, ciència-ficció i fantasia. Per tant, com deia abans, esdevenen petites o grans empremtes que d'una manera o altre acaben colant-se a les meves creacions... gangues de l'ofici, no?

onirim-rob-robinson.jpg Zoom

onirim-rob-robinson.jpg

MJ: Són Sylvion i Castellion jocs auto-expandibles, vull dir, inclouen dins el mateix joc diferents expansions com ja va passar amb Onirim i Urbion?

ST:Sí, sempre intento afegir en els jocs que pertanyen a aquesta sèrie les expansions amb el joc bàsic. Moltes d'aquestes expansions van formar part del disseny original, però un cop acabat el prototip busco reduir al màxim i simplificar el reglament per treure'n l'essència del joc. Molts dels elements retallats acaben per convertir-se en expansions del propi joc. Altres idees per expandir el joc sorgeixen quan el joc bàsic està acabat i es provai s'ajusta, enel procés que diemplaytesting, amb un grup de jugadors i jugadores que m'ajuden. És realment molt agradable per a un dissenyador veure com els sistemes de joc que ha creat suporten perfectament afegits. És un indici de que la cosa funciona! A més, aquestes expansions o afegits són una molt bona manera amb la que els jugadors poden modular la dificultat del joc a mesura que el van dominant. Comença a ser una altra "marca de la casa" dels jocs de la sèrie Onivers.

MJ: Tots els dissenyadors sou també, com és lògic, jugadors de jocs de taula moderns. Moltes vegades fer públic quins són els vostres jocs predilectes és la millor manera de definir els vostres gustos i que així el públic pugui saber quins referents personals teniu. Podries comentar a quins jocs t'agrada jugar darrerament?

ST: M'encanta provar moltes de les novetats que estan sortint darrerament i descobrir noves mecàniques, però tinc un petit "problema"... la meva col·lecció de jocs ja està superant els 700 títols i això fa que hagi de revisar jocs de la prestatgeria que poden tenir més de 5 anys. D'aquests jocs antics en tinc uns quants que m'han robat el cor per sempre i que recomanaria a tothom: Magic: El Encuentro, Samurai, Race for the Galaxy, Battle Line, El Señor de los Anillos (el cooperatiu, també de Reiner Knizia) i Coloretto.

MJ: I ja per acabar, et planteges continuar fent créixer la sèrie Onivers amb més títols o, per contra, tens pensat de dissenyar jocs que se'n derivin? I, tornant a la sèrie Onivers, està oberta a aportacions d'altres dissenyadors o vols que estigui vinculada a tu com a únic dissenyador de tota la sèrie?

ST:Estic planificantels jocs que faig per a Onivers com una mena de temporada d'una sèrie televisiva actual amb bastants episodis. M'agradaria permetre'm experimentar amb diferents mecanismes i components en cadascun dels episodis d'aquesta temporada. Ja he parlat amb l'editor (Zev Shlasinger) del projecte com un recull de jocs de llarg recorregut i ho veu molt bé... de fet ens plantegem de publicar com a mínim dos jocs de la sèrie Onivers cada any fins que el que podríem considerar la primera temporada estigui completa. Després d'això no descarto que reprengui la sèrie algun altre dissenyador de jocs per fer una mena de "segona temporada d'Onivers" (com passa molts cops a les sèries de TV o de llibres).

A part d'això, tinc un projecte per fer uns quants jocs sobre òpera. El meu primer prototip era un joc sobre òpera! Però ara mateix l'Onivers em té totalment ocupat en el meu vesant de dissenyador de jocs aquests darrers anys... és molt emocionant com per deixar-ho aparcat!

portades-elise.jpg Zoom

portades-elise.jpg

MJ: Genial! Quines dues grans exclusives: dos jocs per any de la sèrie Onivers i una futura gama de jocs sobre l'òpera! Serà molt especial veure com implementes el tema de l'òpera als jocs. Potser no hi ha altre dissenyador més adient per fer-ho. Moltes gràcies una vegada més per respondre les nostres preguntes.

ST: Ha estat un plaer com sempre. Espero que l'afició catalana gaudeixi de Sylvion i Castellion. Em consta que Onirim i Urbion s'estan exportant molt bé cap a la vostra terra i que agrada força a la gent que els prova i valora a la BoardGameGeek. Gràcies per la tasca de difusió que esteu fent!