Reflexions sobre el Mobile World Congress 2013

Un any més, a banda del seguiment diari del més interessant que ens ofereix el Mobile World Congress, volem aportar una visió més general, un allunyament que ens permeti, des de la distància, fer un recull de les sensacions globals que ens ha transmès un congrés d’aquestes característiques. També hi tindran cabuda anècdotes i curiositats.

PERE MILLET AGUSTÍ | Barcelona

Enguany, com tots sabeu, canviava la ubicació del Mobile World Congress des de la Fira de Barcelona al recinte de la Fira de Gran Via de l’Hospitalet. Les dimensions del nou recinte doblen les del seu predecessor, i això s’ha reflectit sobradament en els estands, l’amplitud en els espais, i en la fatiga en cames i peus. El recinte és enorme, i està estructurat amb un eix vertebral superior, una rambla que comunicava tota la fira, similar a les que trobem als aeroports. En aquesta rambla, a banda i banda i havia llocs d’esbarjo exteriors amb bars, minigolf, chill-out, música, etcètera. Als pisos inferiors, els diferents halls, fins a un total de vuit. Cada hall era com una immensa nau industrial que contenia els estands de les empreses, i a més a més hi teníem les sales de conferències, menjadors, sales de premsa, sales VIP, etc.

Una vegada més hem de felicitar l’organització per assolir una fita d’eficiència tan elevada. Dins del recinte del Mobile World Congress hi havia una bona quantitat de personal acreditat per oferir informació i orientació sobre qualsevol aspecte relacionat amb el congrés o sobre la ciutat. Entre aquest personal i els que estaven als estands, no hi ha dubte que s’ha contractat molta gent, la immensa majoria local, per cobrir aquestes necessitats. Un altre aspecte a destacar a nivell organitzatiu ha estat el transport públic: malgrat estar les andanes saturades amb molta, moltíssima gent a hores punta, la circulació de ferrocarrils ha estat correctament fluida i no hi ha hagut incidències destacades del servei. A les estacions hi havia una dotació extra de personal encarregada d’informar i dirigir els congressistes a les andanes adequades, així com vetllar per aconseguir la major fluïdesa possible de trànsit de vianants i ferroviari. Un factor més que també ha influït en l’èxit global, cal dir-ho tot, ha estat el bon comportament dels congressistes, que malgrat les aglomeracions i ocasionals esperes dins els vagons ben atapeïts, han exhibit un comportament exemplar.

Centrant-nos ja en el congrés pròpiament dit, hem vist unes especificacions de gamma alta molt recurrents, de manera que fàcilment vam constatar que cinc o sis smartphones de bandera d’empreses diferents tenien processador quadcore a 1,7 GHz, pantalla amb resolució 1080p (FullHD) de 5”, càmera de 13 MP i 2 Gb RAM. I tots ells amb Android, així que ens preguntem quin serà el criteri que escollirà el comprador per decantar-se per un terminal o un altre, assumint que la majoria se situïn en una gamma de preus similar.

Hem pogut constatar també que un dels reclams que portaven moltes empreses l’any passat, les pantalles 3D, han desaparegut per complet dels expositors. Sembla que ja ningú troba atractiva aquesta proposta i ha quedat totalment eliminada. I atrevint-nos a conjecturar una miqueta, és possible que els televisors segueixin pel mateix camí, com a mínim mentre no hi hagi una tecnologia més desenvolupada que millori l’experiència i no obligui a utilitzar un dispositiu extra com són les ulleres.

El que sí hem tornat a veure han estat les hostesses, que amb diferents graus de coneixement sobre el producte que promocionen, intenten fer de ganxo a un públic predominantment masculí (tot i que cada vegada menys), abillades amb vestimentes més o menys exòtiques. Segur que el Cloud integrat en els telèfons ha jugat alguna mala passada a algun congressista, i la família ha pogut veure en l’iPad gairebé instantàniament les fotos que molts homes de negocis s’han fet amb les hostesses. No és la nostra intenció, òbviament, criticar la feina d’aquestes noies, moltes d’elles amables i amb coneixement, però sí que qüestionem les intencions d’algunes empreses en vestir-les i fer-les desfilar, com si d’un aparador es tractés, sense cap altre propòsit que l’exhibició i cridar l’atenció amb atributs que no són precisament els del producte.

El Mobile World Congress continua essent un gran expositor comercial d’idees, un marc idoni per a establir relació laboral amb altres firmes i perfilar possibilitats de negoci i partnerships Insistim que no és una fira pensada per a l’usuari final, malgrat aquest hi pugui tenir accés pagant unes caríssimes entrades. És la indústria de cara a la indústria, i fins i tot s’hi veuen força prototips d’aparells, encara en versions molt preliminars. Alguns d’ells no acabaran cristal•litzant en un producte final, i els que ho facin potser no arribaran a les nostres terres. Un exemple de tot això el podeu trobar en la quantitat de terminals que vam estar repassant en l’edició anterior i que posteriorment no hem vist per les nostres botigues. Així doncs, les novetats cal agafar-les amb pinces, excepte si són aparells que tenen una presentació pública immediata.

Malgrat tot, aquest congrés anual de mòbils ja no és utilitzat com a plataforma per presentar grans cavalls de batalla, com sí que passava abans, i és una tendència que es va perfilant any rere any. HTC, Samsung o BlackBerry s’apunten a la tendència creada per Apple de generar esdeveniments aïllats, que no puguin quedar difuminats entre altres presentacions, i així acaparar el màxim ressò mediàtic.

Un dels reclams d’aquesta edició era poder utilitzar la tecnologia NFC en diversos punts del recinte, i Sony fins i tot oferia terminals Xperia T per poder gaudir d’aquesta tecnologia. L’experiència ha estat irregular, perquè tot i ser útil i ràpid en el moment d’entrar a la fira, una vegada dintre les possibilitats d’emprar l’NFC han estat escasses, i en la gran majoria de vegades es podia haver reemplaçat el seu ús per un codi QR. El més destacable va ser que, no sense certes dificultats i un xic de tossuderia, vam poder fer un pagament amb NFC. Sens dubte que l’aplicació pràctica de l’NFC a més àmbits és un aspecte a millorar per l’any vinent.

I per explicar-vos alguna anècdota, us podem dir que els telèfons dels congressistes que més hem vist han estat, en general, iPhone de qualsevol tipus, Galaxy S3 i Galaxy Note 2, i un bon nombre d'Androids de models irreconeixibles a simple vista, però sens dubte de gamma alta. La resta està a força distància, així que podem concloure que els màxims responsables d’aquest món no usen gamma mitja ni baixa, com no podia ser d’altra manera. I per acabar, resultava curiosa la tendència a sentir parlar molt més català o castellà de l’habitual, allà on hi havia algun tipus de concurs o donaven algun petit regal o menjar. Potser ho portem a l’ADN, això?