Reflexions sobre el Mobile World Congress 2012

A banda dels resums diaris del que ens ha ofert el MWC2012, i dels texts on analitzarem en profunditat diversos dels productes que ens han mostrat, volíem fer un aturada ara que ha acabat ja el congrés, i escriure un article més general, reflexionant sobre les sensacions que ens ha deixat. També tractarem d’apropar-vos en línies generals com és un congrés d’aquestes característiques.

Per a aquells als qui no els agrada que sigui un esdeveniment tancat al públic en general, han de pensar que el MWC no es res mes que un mostrari de productes del qual se n'espera tenir el màxim de difusió. Els fabricants són conscients que, a banda dels professionals del sector, allà només hi ha premsa, i s'espera dels assistents que facin d'amplificador de tot el que hi succeeix, i empreses a les quals cal convèncer que amb possiblespartnerships faran molts diners. I és que, a més de ser un expositor gegant que marca les tendències quant a maquinari, disseny i aplicacions, sempre hi ha present un èmfasi especial en elbussiness. En aquest sentit és notable la diferència amb una fira orientada a l’usuari final .

L'organització de l'esdeveniment ens ha semblat excepcional, i es cuiden molt els detalls. Sens dubte que només de veure la quantitat ingent de gent acreditada que fa despesa a Barcelona aquests dies és clar que convé, i molt, no perdre l’oportunitat de seguir organitzant-lo. El Mobile World Congress projecta la imatge de Barcelona a escala mundial durant tota una setmana. El recinte és adient, però resulta sorprenent com pot arribar a estar de ple en determinats moments. Potser per aquest motiu han decidit traslladar el congrés a Gran Via 2 de cara a l'any que ve.

Paral·lelament als actes a la fira de Barcelona, n'hi ha d'alternatius per les rodalies que poden aportar agradables sorpreses pels productes presentats i per la manca d'aglomeracions, cosa que fa que resulti molt més profitós a nivell periodístic. En general, hi ha sovint l’ocasió de poder entrevistar els representants i provar el producte de manera més pausada.

Aquest any no es pot dir que hagi hagut cap dispositiu estrella que hagi acaparat l’atenció per sobre dels altres, però ha estat l'any dels quatre nuclis. I podem dir sense por a equivocar-nos que a partir d'aquest punt als fabricants els caldrà diferenciar-se d'alguna altra manera, ja que l'experiència d'usuari amb quatre nuclis és perfecte en tots els terminals que hem pogut provar. La potència, fins a una nova iteració dels sistemes operatius, ja no té gaire rellevància una vegada assolit aquest nivell. Hi ha la tendència creixent que, gràcies a la potència que exhibeixen alguns models, el mòbil pugui arribar a convertir-se en una plataforma de jocs, connectat al televisor i amb comandaments dedicats. Entre els mòbils amb pantalles per sobre de les cinc polzades i algunes tauletes, també queda clar que hi ha un segment incipient disposat a menjar-se part del mercat portàtil-laptoplaptop.

Entrant en els grans trets d'algunes companyies, Nokia segueix apostant fort per Windows Phone en la seva gamma més alta de terminals, però ha decidit emprar mètodes certament extravagants per a potenciar Nokia Belle, com el Nokia 808 amb la famosa càmera de 41MP. Samsung s'ha dedicat a promocionar fins la sacietat, de manera intensiva i exhaustiva, el seu Galaxy Note, tant en la versió mòbil com en la seva versió de tauleta, a l'espera de l'anunci del Galaxy S 3. Sony també aposta per la continuïtat, afegint més potència als seus Android, i tractant de diferenciar-se amb el disseny de la resta de terminals quasi clònics de bona part de la seva competència. Irrompen amb força a la gamma alta dues marques associades a la gamma mitja o baixa, Huawei i ZTE. Especial atenció a la primera perquè el seu principal buc de guerra, l'Ascend D Quad ens va transmetre molt bones sensacions. LG també s'apunta als quatre nuclis i es diferencia amb una revisió del seu 3D, que llueix especialment en imatges estàtiques. De nou, en la diferenciació raurà l’èxit, en una gamma alta de terminals amb especificacions molt i molt semblants. I enmig de tot això BlackBerry demanant atenció a crits, regalant PlayBooks a la conferència per a desenvolupadors: hàbil estratègia o desesperació?

En general segueixen havent-hi idees originals: mòbils amb projector incorporat, mòbils submergibles, bateries externes que es connecten via USB al telèfon, mòbils que fan de nucli en tauletes, auriculars de botó bluetooth, etcètera... Tot un recull estimulant de propostes per al futur, que us anirem dosificant en nous articles. Tal i com veiem al món de les aplicacions, la creativitat (i una bona campanya de màrqueting, tot cal dir-ho), és potser el camí cap a aconseguir una posició destacada.

I per acabar, potser resulta paradoxal que en ple centre de la tecnologia mundial i del progrés, encara hi hagi empreses que publicitin el seu producte amb un descarat exhibidor de noies curtes de roba. I afegim: i a més a més que tingui l’èxit que té.

Sobre l'autor: Pere Millet (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil. Comenta-ho al fòrum