#MWC14 Reflexions

Zoom

Un any més ens trobem a la fi del Mobile World Congress amb una pila de sensacions i experiències que volem compartir amb vosaltres. A banda del dia a dia que us hem anat oferint sobre els esdeveniments més importants de la fira, també hi ha un moment per mirar en perspectiva el big picture i treure’n conclusions.

PERE MILLET AGUSTÍ | Barcelona

Enguany sembla haver-se produït, per fi, una aturada en l'escalada d'especificacions en els terminals. Probablement serà un descans d’un any, però en els diferents expositors no hem vist ni la tan comentada resolució de 2K als mòbils, ni un augment significatiu de processador o memòria. I si ens hem de guiar pel que hem parlat amb alguns responsables i entesos en el mitjà, pot ser que s’obviï el pas a les 2K i els dispositius passin directament a 4K, format que sembla que serà el següent estàndard en oci digital. Resumint, en aquesta edició no hi ha hagut sorpreses i els telèfons que hem pogut examinar podien tenir altres atractius, però les característiques tècniques quant a capacitat de maquinari han estat molt semblants a les de l’any passat.

Zoom

No obstant, una característica que sí que hem vist augmentar en els terminals és, novament, la mida de pantalla, i hem pogut veure, tant en exposició com en mans dels congressistes, un número destacable de telèfons de sis polzades, que definitivament ja no passen desapercebuts. Nokia, HTC, LG, Samsung, Huawei, etc, pràcticament tots els fabricants tenen el seu phablet que frega o arriba a les sis polzades. Ara sí que, des d’un iPhone a una Galaxy Note 10.1, tot el ventall de mides de la gamma alta estan representades entre els assistents, i els telèfons més grans s’utilitzen sense complexos d’una manera que, només un parell d’anys enrere, s’hagués titllat d’esperpèntica.

Aquesta edició no ens ha portat novetats substancials com sí que havia passat altres anys. Les fires alternatives com ShowStoppers o MobileFocus que sempre ens aportaven tres o quatre idees brillants cadascuna, s’han quedat en un parell o tres entre totes dues, a tot estirar. Sembla que l’any de transició que hi ha hagut al hardware s’hagi aplicat també a la innovació i a la originalitat. Malgrat que aquesta reflexió podria induir a un cert pessimisme, seguim valorant molt positivament la celebració i assistència a aquest congrés, és un espectacle fastuós que mereix ser viscut en primera persona per atansar-se al que ofereixen les grans empreses del mon de les comunicacions i la tecnologia.

Ens hem apropat amb interès a veure quina és l’evolució dels sistemes operatius incipients, com Firefox OS o Ubuntu, i hem pogut constatar que hi ha pocs elements diferenciadors entre ells mateixos i entre alguns sistemes operatius ja consolidats, cosa que no jugarà al seu favor i ens dóna una sensació d'uniformitat, o pitjor, de conformitat: tenim un escriptori, una persiana de notificacions amb accessos directes a les funcions més utilitzades, fins i tot el disseny general de les icones i altres elements resulten extraordinàriament familiars. No tenen a priori, pensem, un ganxo innovador que faci pensar en una perspectiva diferent, com sí que té, per exemple, BlackBerry, tot i que som conscients que els gustos personals hi juguen un paper ben important en aquestes qüestions.

Zoom

Un dels conceptes que ens ha agradat aquest any, i que integren els productes més innovadors que hem vist, és la separació entre la bona idea i el dispositiu, és a dir, cadascú té el seu dispositiu, el que ha triat, i hi afegeix una certa funcionalitat amb un complement, però no obliguen a comprar el dispositiu propi associat a aquell complement. El cas que exemplifica això a la perfecció són les fundes per a mòbil d'Oaxis amb lector de tinta electrònica incorporat, en contraposició als telèfons de YotaPhone. Tots dos productes neixen de la mateixa premissa: dotar als telèfons mòbils d’una pantalla de tinta electrònica, amb tots els avantatges que això suposa. YotaPhone opta per construir un telèfon amb la pantalla, de manera que no pots triar el telèfon, has de comprar el seu, mentre que Oaxis pensa que és millor que cadascú afegeixi al seu telèfon la funcionalitat. Un altre exemple és la consola Shield d’NVIDIA, que també força a comprar el maquinari, a diferència de comprar-se un comandament i enllaçar-lo via Bluetooth al telèfon que tinguem.

La sensació de superpoblació del recinte ha estat més intensa aquest any, i ha hagut dies, especialment dimarts, en què ha estat vertaderament feixuc creuar certes zones molt massificades. Encara que la circulació pel tram elevat és, en general, fluïda, quan baixem als pavellons, que són espais molt més grans, la densitat humana augmenta considerablement. I parlem de nou pavellons que són enormes naus industrials, així que podeu fer-vos una idea de la ingent massa humana que ha visitat la fira aquests dies.

Altres anys hem comentat que resulta sorprenent la gran quantitat d’empreses que tenen estand i que no coneixem. Empreses grans i petites, llunyanes i properes del les que no hem sentit a parlar mai i que ofereixen propostes i oportunitat de negoci, i que sempre, sempre, tenen a algú interessat preguntant o xerrant, interessant-se per l’activitat que fan. Aquest és un dels punts destacats també, mirem allà on mirem hi ha gent intercanviant idees, coneixement, experiències o informant-se sobre què es fa, què es cou en aquest món tecnològic.

Zoom

Uns apunts finals ràpids: l’organització, com ja és habitual, excel·lent, els empleats de la fira molt amables i amb ganes d’ajudar, el comportament dels congressistes durant els infernals viatges en transport públic –que per altra banda, també ha fet un esforç lloable per preparar l’esdeveniment–, ha estat exemplar, i la novament tan publicitada experiència NFC, un any més, decebedora: hi ha coses que es resisteixen al canvi!

Tanquem ja la paradeta d'aquesta edició, i concloem que ha estat, com tots els anys, molt intens per l’esforç realitzat, però sempre satisfactori malgrat que no hem rebut tants estímuls originals com en edicions anteriors. Deu haver estat realment una característica de la indústria d’enguany... o és que ja som gats vells?