L'eclosió dels jocs independents

Zoom

El mercat -diuen- sempre reacciona quan hi ha una necessitat. Més ràpid o de forma més lenta, sempre dóna una resposta. Hem vist passar molts jocs i noves tecnologies, idees originals i d'altres que exhalaven el seu últim alè poc després de néixer. Però quan un gir, un costum o certa categoria de jocs arriba i no sols es manté viva sinó que augmenta en contingut, qualitat, varietat i reconeixença és perquè la necessitat no és minsa, ans al contrari, hi ha interès. I aquí ens trobem, en plena voràgine del fenomen indie aplicat als videojocs, amb desenes de títols per escollir i amb un possible GOTY (Game OfThe Year) d'aquesta categoria d'ací a poc temps.

EDUARD TRÈMOLS | Barcelona

Ja fa anys que la indústria dels videojocs s'ha convertit en una màquina de generar tants o més ingressos que les pel·lícules de Hollywood. Grans i mitjanes produccions on treballen centenars de persones, des del director de joc fins a l'artista 3D, o el qui fa els esbossos preliminars o el qui pica el codi de programació per compilar tot el contingut. I encara més endarrere, tenim els encarregats de l'animació, els compositors de la banda sonora o els efectes especials. I no ens oblidem dels ideòlegs del joc, dels encarregats de cada equip. I encara més, hi ha la figura dels consultors que aconsellen com ha de comportar-se aquella arma, com ha de sonar aquest vehicle o com cal animar un animal real, per posar només uns exemples.

Però hi ha jocs que no necessiten tot això, hi ha jocs als que no els calen el tessel·lat o les ombres dinàmiques en alta resolució. Tampoc els fa falta una profunditat de guió que es pugui comparar a les millors produccions de cinema o una banda sonora mereixedora dels noms més reputats. I no diem que no els faci falta perquè cap caprici ni perquè no ho trobem necessari sinó perquè aquestacategoriaés diferent, són jocsindiesi han arribat per recordar-nos vells temps o fer-nos-en descobrir de nous.

Que és un joc indie?

El mot indie és una contracció del mot independent, és un qualificatiu que s'ha col·locat al món del cine o la música. En general els conceptes són els mateixos: Poc o nul pressupost, poca gent involucrada, potser només una sola persona, creadors empesos sovint i un interès a buscar l'originalitat i desmarcar-se dels productes fast food i així tornar als orígens sense oblidar els temps actuals. Uns quants ho compleixen, d'altres tenen èxit i només uns pocs escollits serveixen com a exemple.

Indie_game_the_movie.jpg Zoom

Indie_game_the_movie.jpg

Del fenomen indie aplicat als videojocs hi ha bastants tabús a superar, com per exemple considerar que tots els jocs indie són jocs simples o amb poca profunditat i que fan servir fórmules antigues. És cert que n'hi ha que no són de gaire qualitat, ni originals o que no tenen res a destacar. Però si els mals llibres no es deixen llegir, els mals jocs no es deixen jugar, i l'originalitat és un bé molt apreciat pels jugadors. Si un joc compleix i satisfà pot aconseguir l'èxit. No cal que es tracti de títols que ofereixin llibertat màxima o una història engrescadora per explicar, tampoc és menester el final obert ni cal que hi puguem jugar en mode online. Cap categoria de jocs arriba gaire lluny si no inclou certa varietat i els jocs indies són l'escenari perfecte perquè nous artistes ens demostrin el que poden arribar a fer i crear. A vegades són petits jocs que duren unes poques hores, d'altres ens proposen reptes en forma de puzles o aventures que ens recorden els videojocs passats. Per tant, parlem d'un grup massa complex per definir-lo amb una sola categoria i per això "indie" es col·loca juntament amb d'altres com "joc de rol", "joc de tirs", "simulador" o"sandbox".

Els inicis

Tot va començar amb els mòbils intel·ligents. Pantalles a tot color, un so més que digne i arquitectura interna similar a la d'un ordinador. Tot això per fer i rebre trucades o enviar missatges? No, són aparells amb múltiples usos i els jocs no en son excepció. Van començar a sorgir jocs bàsics i que en alguns casos s'han convertit en autèntics fenòmens com Angry Birds o el recent Candy Crush. Jocsque es poden jugar a l'autobús, al metro o mentre ens prenem un cafè a qualsevol terrassa. Tanta tecnologia nova, tants polígons i textures ultrarealistes, animacions i seqüencies generades per computadora amb més definició que la vida real per tornar als jocs clàssics? Aquesta va ser la idea en aquests inicis, es buscava el concepte casuali el target -com en diuen els publicistes- eren les persones que fins aquell moment no havien tingut gaire interès pels videojocs.

smartphone_indies_1.jpg Zoom

smartphone_indies_1.jpg

Els gamers sibarites en un principi ho veien des de la llunyania i sense donar-hi gaire importància, ja que no era res que els cridés l'atenció de forma especial o que ells no haguessin viscut o poguessin tornar a reviure posant el cartutx de qualsevol Final Fantasyo un Terranigma a la seva antiga Super Nintendo. O ni això, amb un emulador al PC es pot jugar a quasi qualsevol joc passat. Però aquest moviment, lluny de desinflar-se o convertir-se en comercial, a estès les seves branques sota una arrel ben forta i des de fa uns anys la frontera dels jocs casual ha quedat desdibuixada i els indies han entrat al mercat per la porta gran.

L'evolució

La primera sorpresa majúscula i de les que marquen un abans i un després va ser la versió alpha del Minecraft, el 2009, un joc que no necessita gaire presentació, ja que qui no hi ha jugat n'ha sentit a parlar o bé l'ha vist i sap com és. El que destaquem de Minecraft és la llibertat, no hi ha barreres per construir, destruir, crear o imaginar i això, sumat a la possibilitat de crear un servidor per jugar en comunitat, el va catapultar com un fenomen que -tot i que no era el primer indie- sí que va provocar una obertura dels jocs independents al mercat i també va crear un nova categoritza: craft& survive. Molts jocs indie tenen una base que seria impensable per un joc de mitjana o gran producció,massa arriscat per a moltes empreses, molt poques són les que tenen carta lliure perquè quasi sempre hi ha la figura del productor, que vol veure retornada la seva inversió amb escreix. Les empreses indie no tenen aquesta problema, no es poden limitar a fer allò que ja hi ha al mercat però amb menors costos de producció, en versió barata o pitjor, sinó que han d'innovar i buscar sempre l'originalitat.

Minecraft_1.jpg Zoom

Minecraft_1.jpg

A partir d'aquest moment l'interès va ser general, plataformes com Steam o empreses com Sony o Microsoft van apostar més perquè els seus usuaris tinguessin accés a jocs indies a un preu raonable i així el mercat es va obrir a noves experiències que el gran públic va poder degustar -tot i que la plataforma dominant dels indies és i ha sigut el PC, cosa comprensible si comptem el públic potencial i la facilitat per publicar els projectes. I per això es van crear les plataformes HumbleDumble o Steam Greenlight. La primera és un web on es poden adquirir diferents packs de jocs indies segons la inversió, amb la llibertat per al consumidor d'escollir quina quantitat dels diners va als desenvolupadors, a caritat o al propi web. La segona és un projecte d'Steam que proposa diferents jocs en votació perquè els usuaris escullin quin joc hauria d'estar disponible a aquesta plataforma digital. Un mercat ben farcit, amb propostes per a tots els paladars és símptoma inequívoc de la bona salut dels jocs indies.

El present i el futur

Ens trobem immersos en una etapa on surten jocs indies que no només estan creats des de l'originalitat, sinó que grans empreses comencen a posar conceptes i idees extretes dels indies als seus jocs. Un bon exemple és Everquest Next o bé projectes menys profunds com Trove, que ens acosta a un Minecraft actualitzat. Avui tenim un ventall molt ampli, amb jocs que ens recorden els clàssics d'acció amb moviment lateral com Castlevania o títols on l'enginy és la seva base i a vegades ens posaran les coses ben difícils per poder superar una fase i poder avançar. També hi trobarem conceptes totalment originals que no s'havien creat mai i també noves evolucions de jocs existents. Les barreres gràfiques han disminuït, és cert que no es poden comparar amb les grans produccions, però ja hem vist diferents exemples que han compensat la falta de personal dedicat amb giny i creativitat i han aconseguit autentiques obres d'art.

No només hem descobert noves formes de jugar o gaudir, no només hem gaudit d'una tornada a l'adolescència dels videojocs sinó que també hem constatat que amb poc es pot fer molt, que els bons gràfics no tenen per què ser en 3D o oferir les últimes tecnologies que només les GPU més potents poden moure amb fluïdesai que les grans produccions no són el mercat sinó només una part d'ell. El talent de les persones darrere dels jocs amb més èxit sembla no tenir fi i cada cop hi ha més exemples que ens ho demostren amb noves idees.

Tenim la categoria IOTY per puntuar els 10 millors jocs indies de l'any i on podem trobar jocs minimalistes o simuladors espacials, aventures clàssiques, jocs de rol online o autèntics sandbox sense fi de contingut. Això demostra l'interès i la varietat del sector i la importància que té a l'escena actual dels videojocs. Queda molt camí per recórrer perquè això no ha fet més que començar i ja albirem projectes molt interessants. Fa ben poc es va publicar al festival de Sundance un documental anomenat Indie game: The movie que posa el focus sobre aquesta indústria emergent i centra bona part del metratge a parlar del procés de creació de Fez.

Les recomanacions

És difícil fer una llista de jocs o exemples quan hi ha tanta varietat i títols per escollir. Crec que hi ha alguns jocs que mereixen estar en aquest petit tast que serà útil per als que vulgueu començar amb jocs indies, cosa que recomanem des d'ARA VaDeJocs, especialment si de vegades noteu que els jocs als que acostumeu a jugar, sovint grans produccions, no us acaben d'omplir del tot o busqueu noves aventures i sensacions.

Començarem amb UNEPIC, és producte de la casa, del que ja us hem parlat, fet a Barcelona amb textos en català i doblatge en castellà. Creat per Francisco Tellez durant dos anys i amb la col·laboració de diferents artistes del pixelart, Unepic s'ha fet un lloc a força de picar pedra i ha aconseguit poder ser distribuït a Steam Greenlight i sortirà pròximament per a WiiU. És una aventura de desplaçament lateral que recorda els Castlevania clàssics on ens posem a la pell d'en Daniel, un freak del rol de taula i els videojocs que per accident acaba dins d'un castell ple de perills. Les reminiscències pop, els tocs d'humor, el sistema d'evolució i l'acabat visual són els seus punts forts i faran gaudir els amants dels jocs d'acció de rol. El castell està ple de secrets i portes ocultes i missions que donaran l'opció d'aconseguir armes llegendàries.

Unepic_1.jpg Zoom

Unepic_1.jpg

Cada cop que pugem de nivell ens donaran cinc punts per repartir entre totes les categories disponibles, arc, espases, maces, destrals, bastons, varetes, constitució, tot tipus de màgia, pocions i moltes d'altres. A part d'això, també hi ha mascotes que ens ajudaran de diferents maneres doncs cada una té un ús i rol diferenciat.

Canviem totalment de registre per acostar-nos a FEZ, creat per l'empresa Polytron amb Phil Fish com a màxim responsable. És un joc en dues dimensions que ens invita a explorar un món peculiar. Farcit de plataformes i puzles però amb una característica especial que el fa únic: la capacitat de moure el món com si es tractés d'un quadrat. Aixo aporta al joc un toc especial i una nova dimensió (mai millor dit). Per resoldre els trencaclosques ens hem d'assegurar de visitar les quatre cantonades de cada món per descobrir-ne tots els secrets. El nostre objectiu serà aconseguir cubs de color groc, quan completem un objectiu tindrem accés a més mons i al mateix temps cada món té diferents submons i cadascun té alguna entrada secreta per descobrir. Per sort tenim un mapa general que ens donarà l'oportunitat de saber si a una zona hem descobert totes les entrades a submons o no

Fez_2.jpg Zoom

Fez_2.jpg

Els apartats visual i sonor són el que primer ens crida l'atenció, és un joc alegre i amb una paleta de colors ben cuidada. Les diferents zones a visitar són molt diferents entre si i a més tenen un cicle de dia/nit. Les melodies i efectes sonors li escauen com anell al dit i no es fan feixugues en cap moment. Si us agraden els jocs de plataformes originals, ja trigueu a llançar-vos a recollir tots els cubs grocs que veieu!

Uns dels jocs que més ens han sorprès i més ens han fet gaudir últimament és The Swapper. Un joc creat per FacepalmGames i guanyador de nombrosos premis que l'han disparat com una de les propostes més interessants d'aquest any. Ens posem a la pell d'un astronauta atrapat dins d'una estació especial, només disposem d'un aparell que pot crear fins a quatre clons nostres, el nostre objectiu és superar totes les fases i puzles per aconseguir escapar de la base espacial.

The_Swapper_1.jpg Zoom

The_Swapper_1.jpg

L'atmosfera que aconsegueix crear aquest joc, amb els seus decorats, efectes de so i petites pistes del que està passant, ens fa posar dins la pell del protagonista i ens fa notar la claustrofòbia i la sensació d'abandonament. Estem sols, volem escapar i només tenim el nostre enginy per aconseguir-ho. Els puzles estan ben pensats i tot i que al principi són fàcils arriba un punt que haurem de fer servir força la de matèria grisa. L'aspecte visual és molt original, en el procés de creació van fer motllos dels decorats amb fang i després van traspassar aquest aspecte al joc per aconseguir unes textures realistes i un sistema d'il·luminació i ombrejat notable.

I ara una mirada al futur més immediat. Un dels jocs que més tintaestà fent córrer: Starbound. Un hereu directe de Terraria -un dels seus principals dissenyadors ha treballat en tots dos jocs- amb el concepte d'ampliar la base ja prou profunda que tenia Terraria i anar molt més enllà. No podem parlar d'un joc si no parlem de l'altre, per tant, començarem definint Terraria: Imaginem un joc amb desplaçament en dues dimensions i un món generat de forma aleatòria. Entrem al joc amb una espasa, un pic i poca cosa més, el primer que ens trobem és un guia que ens diu que hem de construir una casa. Amb el pic anem aconseguint material, terra o pedra i una mica de fusta si talem un arbre amb la nostra destral (cada eina té el seu ús). Ja tenim el material preparat, és l'hora de fer la casa. Aplanem una mica el terreny i fem els murs i per construir les parets internes i la porta fabricarem abans un aparell per treballar la fusta.

terraria_1.png Zoom

terraria_1.png

Ja tenim la nostra primera casa, ara ens queda un llarg camí per ampliar-la i fer diferents estances i així poder rebre els nous guies que ens ajudaran, sempre que tinguin una llar on viure. La nit és perillosa i alberga horrors, els zombis es mouen lliurement i al principi fins que no tinguem una espasa o armadura decent és millor evitar-los. Per fabricar millor equip cal aconseguir materials, per tant és hora de picar. Cap a on? Doncs sota terra i com més profund cavem més riqueses trobarem: or, diamants, aranyes, xampinyons, zombis, llacs subterranis, coves secretes, l'ull de Cthulhu i moltes més coses interessants i perilloses. I tot això només al principi, recordeu que cal ampliar la nostra mansió (ja no és una casa) i fan falta recursos. El joc té mode online i es poden personalitzar bastant els servidors per posar normes o crear contingut.

Un cop ens hem imaginat tot això i ho agafem i ho portem a l'Starboundi hi sumem un sistema de construcció molt millorat, planetes infinits generats de forma aleatòria -no n'hi ha dos d'iguals, els visitem amb una nau-, masmorres i enemics, sorpreses, i una cursa per aconseguir els millors materials sense morir en l'intent. És un projecte més ambiciós i el considerem una evolució directe del Terraria. Ara mateix es troba en fase beta però ja té tota una comunitat al darrere fent guies i mods per millorar i modificar el joc en tots els aspectes.

Starbound_1.png Zoom

Starbound_1.png

I acabem amb un joc que ha sorprès la comunitat per la seva originalitat i qualitat, Papers,please. Es tracta d'un joc atípic que ens posa a la pell d'un funcionari de frontera d'una república fictícia. La nostra feina és decidir qui passa i qui no i peraixòtenim dades disponibles per buscar possibles incongruències i evitar que els enemics delrègimpuguin creuar. O bé podem ser una mena d'agent encobert de la resistència i donar pas a persones fitxades o amb armes amagades. El joc es desenvolupa dins d'un sol decorat, una petita estança entre les dues fronteres on hem de fer passar les persones i estampar un segell de visat acceptat o denegat, si ens equivoquem rebrem una amonestació i si reincidim veurem com perdem part del teu sou. L'experiment del joc és convertir-nos en un tirà i posar-nos en situacions en les quals la nostra humanitat es vegi traïda per les ordres. Aquesta dona d'edat avançada i aspecte innocent realment va a veure el seu marit? O les seves intencionssónunes altres?

papers_please_1.jpg Zoom

papers_please_1.jpg

Ben aviat el joc rebrà una traducció al castellà amb expressions i paraules típiques de l'època de la dictadura, tal com ho passa en el seu idioma original. Papers, pleaseés un dels millors exemples de l'originalitat portada a un videojoc i una forma de convertir el jugador en una altra persona, potser la desitjada en secret o la més contrària a la seva forma de ser.

El 2014 s'albira com un bon any per als jocs indies, el fenomen, lluny d'estancar-se, no para de generar gran quantitat de títols interessants.