Un DAU que impacta, convenç i es posiciona

Zoom

El passat cap de setmanaes va celebrar el segon festival DAU Barcelona a la fàbrica de creació Fabra i Coats de Sant Andreu Comtal. El festival ha tingutcom a centre d'interès el sector dels nous jocs de taula (tot el que hi ha més enllà de clàssics populars com el Monopoly, el Risk o el Cluedo), però alhora ha sabut posar l'accent en la fase de creació d'aquests jocs com a productes culturals i fer visibles les figures d'autors i artistes gràfics (nacionals i internacionals) que estan disparant la qualitat i proliferació d'un concepte d'oci social interessant per practicar en família i fàcilment amortitzable.

MIQUEL JORNET | Gavà

Segons el seu comissari, Oriol Comas, es calcula que pel festival DAU Barcelona 2013 van passar unes 8.700 persones i es van jugar unes 8.500 partides a jocs de taula de nova fornada. Quan parlem de "nova fornada" en jocs de taula volem dir, d'una manera molt sintètica, jocs que es van crear a partir de l'any 2000 (salvant alguna petita excepció) i que comencen a tenir present el nom de l'autor i l'il·lustrador a la capsa. Tot això acompanyat d'unes mecàniques de joc més o menys originals per oferir una experiència de joc social, desafiant, inclusiva i amb un determinat grau d'immersió temàtica (segons el joc).

marrakech.JPG Zoom

marrakech.JPG

Comparant amb la primera edició, el festival ha guanyat en tres aspectes: espai, participació i prestigi. De l'ús d'una nau, l'original de l'antiga Fabra i Coats, el DAU ha passat a ocupar-ne tres enguany. A més d' un espai exterior per desenvolupar un campionat de Mölkky (un joc finlandès semblant a les bitlles). La nau principal, la del costat de l'entrada, disposava d'un punt de venda gestionat per les botigues JugarXJugar i Kaburi. Ja dins la nau es podia trobar la recepció del festival (amb informació sobre les activitats i el concurs de participació popular "Els daus del DAU" -que consistia en esbrinar quants daus poden cobrir tot el recinte de la Plaça d'Orfila-), el bar, jocs en català (amb el suport de Plataforma per la Llengua i el CPNL), un joc experimental de la UB, URV i CSIC anomenat Mr. Banks, la celebració del centenari dels primers mots encreuats amb els millors especialistes en la matèria i 100 taules a disposició de les editorials per fer demostracions de les seves novetats. Allà es podien trobar des de les més grans (com per exemple Devir, Morapiaf, Edge, Homoludicus, Educa Borràs, Djeco, Games Workshop, Haba...) fins a microeditorials o projectes unipersonals, amb lògicament menys presència, com per exemple Cargolino Valentino (el joc del mestre de primària Eugeni Castaño), Guerra de Mitos (de Francisco Gallego), Peká Editorial (una petita editorial gallega que publicarà el joc 10 Negritos dels catalans Fernando Chavarria i Judit Hurtado) o Asylum Games (editorial valenciana gestionada per Nacho Góngora responsable de jocs com Polis, Banjooli Xeeti21 Motines).

A una altra nau, l'Espai G, els visitants podien trobar una enorme superfície amb jocs de simulació històrica i wargames gestionat pel Club Rvbicon de l'Hospitalet de Llobregat. Maquetes, tancs, avions, unitats de combat, quadrigues romanes, legions... allà es van recrear passatges de la història que fins i tot, amb una mica d'habilitat i tàctica per part dels jugadors, es van poder modificar. Els jugadors van poder experimentar, per exemple, una remuntada èpica dels catalans durant el setge de 1714. En aquesta mateixa nau també hi havia un lloc reservat als jocs de rol i interpretació (gestionat pel Club Kritik) i el racó dels autors i la sala de conferències. La gestió del racó d'autors i, en determinats moments, també de la sala de conferències va correspondre a l'Associació Ludo, que va assumir una tasca molt important en la dinamització d'aquests dos espais. Al racó dels autors, els creadors nacionals van poder mostrar i testar els seus prototips.Ludo agrupa a creadors de jocs de taula: dissenyadors de mecàniques de joc, il·lustradors o artistes gràfics i traductors de reglaments.

vegas-quiz.JPG Zoom

vegas-quiz.JPG

El tercer espai utilitzat, l'espai Josep Bota, va ser el punt de concentració de tots els campionats: 18 en total durant els dos dies que va durar el festival. Un d'aquests campionats va ser la marató de 24 hores seguides d'Scrabble. Un dels aspectes més interessants d'aquesta edició va ser l'OFF, que justament es va desenvolupar en aquest espai Josep Bota. L'OFF consistia en oferir als visitants un espai de joc lliure obert durant tota la nit de dissabte a diumenge. Així, els jugadors aficionats van poder fer partides a jocs més avançats. L'OFF és quelcom que es fa a molts altres festivals a escala europea, no només de jocs de taula, i que amplia l'experiència de la visita en un horari més relaxat i òptim per a la trobada social. A l'OFF es va poder veure i jugar el prototip del joc Victus, amb el seu creador (Toni Serradesanferm). També es van passar Vlaada Chvátil, Fridemann Friese, Chechu Nieto, Pedro Soto i Perepau Llistosella (il·lustrador i dissenyador, respectivament, del joc 1911 Amundsen vs. Scott).

Hem parlat de la notable ampliació en espai i participació, però encara ens manca fer esment i explicar el grau de prestigi que el festival ha assolit durant aquesta edició. Un dels factors importants ha estat el suport institucional mitjançant l'Institut de Cultura de Barcelona, que ha fet possible convidar a autorscom Leo Colovini (Itàlia), Fridemann Friese (Alemanya), Bruno Cathala (França) i Vlaada Chvátil (Txèquia). També es van convidar oficialment a l'artista gràfic santandreuenc Chechu Nieto i a l'autor del joc Polis, l'aragonèsFran Díaz. Un altre punt que ha servit per posicionar el festival internacionalment és la concessió dels premis DAU Barcelona. Es van donar 3 premis: el premi DAU a tota una vida dedicada als jocs va ser atorgat a l'alemany Erwin Glonneger (antic editor de Ravensburger, apassionat i estudiós del món dels jocs), el premi DAU al millor autor novençàva ser atorgat al belga Etienne Espreman (autor del joc Bruxelles 1893), i el premi DAU al millor autor va recaure en l'important creador francès Antoine Bauza. Els guardonats també van assistir a la cerimònia de lliurament de premis (Erwin Glonneger, amb 88 anys, es va excusar. El seu premi el van recollir la seva filla i la seva neta). Al següent vídeo es pot veure la cerimònia de lliurament dels premis.

[vimeo 82088639]

De festivals de jocs de taula moderns n'hi ha molts, a Europa es poden comptar a centenars. El punt diferencial de DAU Barcelona respecte de la resta és que el centre d'atenció recau en la creació. I és aquí on creiem que l'escenari triat per desenvolupar l'esdeveniment és, intencionadament, molt encertat. Tot el recinte de Fabra i Coats és un vestigi d'una activitat industrial, i no per això deslligada de la creativitat, de temps passats en un sector molt productiu, el tèxtil, a principis del segle XX (que arribà a generar més de 1.500 llocs de treball l'any 1915 a Barcelona) i que va veure arribar el seu ocàs en la dècada dels 70. La deslocalització del sector tèxtil va esdevenir una crisi i ara, 40 anys després i situats en un paradigma semblant, Fabra i Coats acull un festival que revifa una altra indústria molt diferent: la del joc de taula modern, En constant expansió fins i tot en aquest context.

Però és de justícia remarcar que no és la crisi la veritable responsable d'aquesta situació en auge dels nous jocs de taula. Tal com es descriu en l'article We are living a board game renaissance de Cody Carlson alDeseret News, durant els darrers 10 anys s'ha experimentat cada any un augment de les vendes de jocs de taula entre el 10% i el 20% respecte cada any anterior. Això s'explica per tres motius: el disseny dels jocs ha millorat molt (probablement aquesta millora es va produir "a l'aixopluc" de formes d'oci més mediàtiques i mainstream com el cinema, els còmics o els videojocs), la varietat/tipologia ha augmentat (rol, wargames, miniatures, eurogames, temàtics, familiars, infantils... i tota la hibridació que de tots ells resulta) i, finalment, el públic ha sabut veure que els jocs són un excel·lent mitjà d'interacció social.

savannah-cafe.JPG Zoom

savannah-cafe.JPG

El festival DAU Barcelona ha vingut per quedar-s'hi. Tenint això en compte pensem que en properes edicions mereix un xic més d'esforç per part del visitant. Fent autocrítica hem d'admetre que allò al que realment ens convidava el festival -a saber mirar més enllà del producte, els jocs, i valorar també el talent creatiu, els autors- no s'ha arribat a assolir del tot. Hem vist que el públic anava a copsar l'ambient, a agafar idees per regalar jocs aquests Nadal, a jugar i a passar-ho bé o a conèixer novetats editorials... però, en general, no anaven a conèixer els autors dels seus jocs predilectes. És trist pensar que a només vint metres de les taules on s'estaven jugant emocionants partides d'Inkognito, 5 Pepinos, Through The Ageso Cycladeshi havia els autors dels jocs disposats a signar-los, estrènyer la mà i xerrar per rebre una mica defeedback dels aficionats. És aquest l'únic punt que ens va decebre: la baixa interacció entre el públic i els autors convidats. Segurament el no haver arribat a aquest punt de maduresa és quelcom a treballar per part del festival... però també per part del públic i els aficionats. Tenim per davant un any per créixer i mirar-nos al mirall, per exemple, del públic de les fires i festivals de videojocs. Allà a ningú no se li escapa demanar una signatura o fer-se una foto amb Shigeru Miyamoto, Hideo Kojima o Dan Houser. Hi ha molt per fer, però DAU Barcelona és un pas de gegant al que seguirem de ben a prop.