Avanç: Lollipop Chainsaw

La desenvolupadora Grasshopper Manufacture, caracteritzada pel singular enfocament dels seus títols, manté la seva línia apostant per una mescla ambigua: una sexy cheerleader. Una idea potser estrambòtica, però que, a jutjar per l'espectacle de gore minifaldilles i llaminadures que ofereixen els breus vídeos d'avanç del joc que s'han anat divulgant, portarà cua. Lollipop Chainsaw vol revisitar de manera diferent el gènere, prou explotat, dels morts vivents, afegint-hi un toc d’humor satíric i un cert regust a film de sèrie B.

Ens trobem a Califòrnia, l'idíl·lic paradís dels universitaris jugadors de rugby i les animadores uniformades. Juliet Starling, la protagonista, és una d'aquestes cheerleaders. Juliet surt amb el sex symbol del campus, un amor tan edulcorat que l’aparició dels caminants és gairebé un favor a l'espectador. De sobte, la invasió ocupa tot el campus i Nick, la parella de Juliet, en resulta “afectat”. Resumint: acabem amb el cap parlant del pobre Nick decapitat fent d'acompanyant, el nostre objectiu serà aturar els malèfics plans d'un tal Swan, el causant del rebombori, que té tota la pinta de ser el germà gran del ninot de Saw.

Certament, és difícil mantenir la serietat en l'avaluació del joc, precisament pel fet que la seva finalitat és l'autoparòdia, riure’s d’un mateix. Satiritza el gènere dels morts vivents amb un protagonista que n’hauria de ser la primera víctima, la personificació dels estereotips més superficials i elitistes de la joventud americana. Per rematar-ho, l'objectiu del nostre adversari és veure el món destruït i en flames. L'argument és, doncs, de tot menys tòpic.

Queda clar que Grasshopper Manufacture no pretén sorprendre com ho va fer amb Killer7, ni innovar de la manera que ho va fer amb No More Heroes. A Lollipop Chainsaw la intenció és que el jugador desconnecti, submergir-nos en una història que es riu d’ella mateixa i, sobretot, divertir-se fent rodanxes com més zombis millor. A través d’un sistema de combat basat en el hack and slash, els combats habituals es desenvoluparan envoltats d'enemics al més pur estil Devil May Cray, però amb tota la serietat a banda. Per exemple, hi haurà eliminacions cruelment explícites per al gènere masculí. Sembla, però, que el joc es limitarà a l’ús de la motoserra i a l’execució de determinats atacs especials que desenvoluparem amb l'ajuda de Nick.

A part dels morts vivents habituals ens trobarem amb els típics enemics finals dotats d’habilitats especials, de potents armes de combat i estranys artefactes. L'apartat visual no sorprèn gaire, les textures i el modelat dels personatges és l’habitual en aquest tipus de jocs, és a dir, al marge del disseny artístic, la diferència entre personatges principals i enemics habituals continua significant un abisme, sobretot en l’apartat facial. L’aspecte sonor promet ser trencador, ja que la recepta de Rock'n Roll o Heavy Metal amb morts vivents habitualment dóna lloc a un bon àpat auditiu per a melòmans àvids de partitures amb ritme i riffs guitarrístics. Per tal que en pogueu fer un tast us deixem amb el tràiler d’aquest singular títol que sortirà a la venda a mitjans del pròxim juny per a Xbox 360 i PS3.

Julià Plaza Estudiant de Periodisme i Comunicació Audiovisual, guionista novell, afeccionat als videojocs.