Anàlisi: I am alive

Jade Raymond, productora d'Assassin's Creed presentava I am aliveI am alive

Versió analitzada: Xbox 360. Versió analitzada:Gènere: Plataformes de supervivència. Desenvolupat per: Ubisoft Shangai. Distribuït per: UbisoftDistribuït per: . També disponible a: PlayStation 3. PEGI: 18.PEGI:

I am alive ens situa un any després d'un gran terratrèmol que ha provocat destrosses mai vistes al planeta terra. En aquesta situació nosaltres ens posem a la pell d’un dels supervivents que després d'un any caminant arriba a la ciutat on vivia per trobar la seva família. Aquí comença la història del videojoc que ens farà recórrer una ciutat hostil, destruïda i negada per la pols de la runa que hi ha als carrers i coberta per les ruïnes dels edificis que un dia van estar dempeus.

I am alive és un videojoc que barreja tres gèneres: plataformes, trencaclosques i estratègia, d'una manera força encertada. Tenim una ciutat destruïda, hi trobarem ponts trencats, edificis derruïts, esvorancs immensos, i tota mena d’obstacles que haurem de superar sense disposar de cap superpoder. Som una persona com qualsevol altra, limitada per les característiques físiques pròpies d’un ésser humà de mitjana edat. Per superar tots aquests entrebancs haurem d'escalar entre la ferralla, grimpar, saltar i lliscar per zones inclinades. Però no ho podrem fer com aquell que camina tranquil·lament per la platja. Com a tota persona, l'esforç ens desgasta. Haurem de mesurar molt be els moviments que realitzem en cada desplaçament. Si no vigilem és segur que durarem poc.

El concepte de la vida del personatge relacionat directament amb l'esforç físic fa aquest videojoc sigui molt interessant. Si, per exemple, estem escalant un edifici, la barra d'esforç anirà disminuint a mesura que passa el temps, ja que mentre estem penjats d'un lloc estem fent un esforç físic important, i també amb cada moviment que fem. Segons el moviment que escollim (saltar, escalar, sostenir-nos en el buit agafats a un sortint) la nostra resistència disminuirà a una velocitat diferent. Si exhaurim la barra de resistència, la barra de vida començarà a baixar i si no arribem a algun lloc on puguem descansar i recuperar-nos acabarem morint. Per tant, mentre anem superant plataformes caldrà definir clarament l'estratègia que volem seguir, si no volem precipitar-nos des d’una gran alçada a mig recorregut.

Però no tot s’acaba aquí. No som l’únic supervivent i per tant durant la nostra aventura anirem trobant-nos amb altres persones, que respondran de diferents maneres segons quina sigui la nostra reacció. Principalment hi ha tres tipus de personatges. Hi hapersones que defensen el seu territori: aquests personatges ens amenaçaran si ens acostem massa a ells. Si reaccionem amb violència ens respondran, però si ho fem bé, podrem marxar sense que succeeixi res. Tot dependrà de nosaltres en aquests casos i fins i tot podem arribar a tenir dubtes per actuar davant d’aquestes situacions. Estem en un entorn extremadament hostil i potser per sobreviure haurem de matar ocasionalment alguna d’aquestes persones per poder quedar-nos amb la seva aigua, amb vitamines, amb aliment, o amb qualsevol altra cosa que ens calgui i que tinguin el seu poder aquestes persones. Val a dir que en cap cas el joc ens hi obligarà així que la decisió depèn totalment de nosaltres.

També hi ha persones hostils: normalment van en grup i no tenen escrúpols. Volen sobreviure a qualsevol preu. Sempre que topem amb ells haurem de lluitar per sobreviure. Aquí el joc introdueix una gran part d’estratègia en el combat. Les armes són molt escasses, un ganivet, una pistola amb una bala, un arc amb una fletxa. De manera que haurem de pensar molt bé com actuem, sinó estarem perduts. Per posar un exemple: ens podem trobar en una situació en que ens ataquen dos homes armats amb navalles. Nosaltres només tenim una pistola sense bales. Quan se’ns acostin podem treure la pistola i fer-los recular fins a fer-los caure per un precipici. Però si per error accionem el gatell de la pistola els enemics veuran que no tenim munició i ens atacaran fins que acabem dessagnats a terra.

Finalment, trobarem també persones que necessiten ajuda: durant l’aventura ens trobarem amb persones que necessiten ajuda. Una farmaciola, una bateria de cotxe, una ampolla d’aigua. Si els ajudem, sacrificant el nostre inventari, podrem aprofundir en la història del videojoc i a més desblocarem assoliments.

L’únic punt fosc de la jugabilitat d’aquest I am alive son els murs invisibles que hi ha quan ens trobem davant d’un salt. Mai podrem caure quan arribem a un lloc on haguem de saltar. Podrem anar fins al límit sense patir per res, ja que quan ens trobem al final de la superfície el nostre personatge s’aturarà. No ens podrem llançar al buit.

A aquesta base, l’acompanya un apartat gràfic que ens ha decebut. Només cal veure els vídeos inicials del 2008 i comparar-los amb el joc final per veure que en aquest apartat el pressupost s’ha vist reduït dràsticament. L’equip d’Ubisoft Shanghai ha fet la feina a mitges. Podem apreciar detalls, com els bassals d’aigua, ben simulats, però quan hi passem a prop ni la nostra ombra ni el nostre personatge no s’hi reflecteixen. Algunes textures són de molt baixa qualitat. Tot i aquests inconvenients cal reconèixer que l’atmosfera en general genera una sensació d’angoixa i tensió constant molt ben aconseguida.

L’apartat sonor acompanya al gràfic per generar l’atmosfera ideal per a la situació en la que ens trobem. El vent, el silenci, els efectes d’esforç seran els nostres principals companys durant tota l’aventura. També sentirem els personatges que ens parlaran en anglès acompanyat de subtítols en castellà. No podem tancar aquest punt sense fer esment de la música del menú, que ens recorda ell tema principal de Heavy Rain.

El millor

• Els nous conceptes de jugabilitat.
• L'ambientació.

El pitjor

• L'aspecte gràfic.
• La manca de llibertat a l’hora de saltar.

"Tot i tenir un apartat gràfic amb una qualitat massa baixa per un joc d’Xbox 360, si som capaços de ser condescendents amb el seu aspecte podrem gaudir d’una bona aventura. I am Alive és un bon videojoc gràcies als nous conceptes de jugabilitat que introdueix i a com els resol. Potser no és un imprescindible, però us recomanem que el proveu perquè presenta aspectes jugables prou frescos i originals i que ens semblen realment interessants". Roger Baldomà i Leiva(Sant Quirze del Vallès, 1979), és diplomat en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.

Comenta-ho al fòrum