Anàlisi: Ultimate Spider-Man: Total Mayhem

Avui encetem l’anàlisi de jocs per a plataformes mòbils amb un dels personatges més carismàtics del món: Spider-Man. Aquest superheroi és possiblement el personatge més famós de Marvel a més de ser el superheroi més sorneguer del panorama cultural. El joc que avui us portem ha sabut captar l’essència del personatge i del món que l’envolta...

Versió analitzada: iPhone.

Gènere: Acció.

Desenvolupat per: Gameloft

També disponible a: iPad, Android, Xperia Play.

RAUL ARRIBAS| Barcelona

Si hi ha una empresa relacionada de forma inequívoca amb els jocs per a telèfons mòbils aquesta és Gameloft. La desenvolupadora és potser l’empresa que més i millor ha invertit en aquest mercat. Tot i que avui en dia les grans del sector ja han entrat a competir en aquest segment, com per exemple Electronic Arts, Gameloft continua sent un referent i una gran entre les grans.

Si hi ha un superheroi de còmic que tothom coneix és Spider-Man. Des de nens ben petits fins a persones d’avançada edat, tots coneixen qui és independentment de que siguin seguidors o no del personatge. Per tant publicar un joc que tingui al nostre aràcnid favorit en el paper protagonista assegura un important ressò mediàtic quasi sense fer res.

Per tant si unim Gameloft i Spider-Man les expectactives d’un joc interessant i atractiu són altes. Anem a veure si aquestes expectatives s’han satisfet o no...

Primerament s’ha de destacar que aquest joc està basat en la línia Ultimate de Marvel Comics, una línia temporal alternativa en que tant els personatges com els fets històrics no són exactament com a la línia temporal oficial. Això ho notarem en l’aspecte d’alguns personatges (Electro n’és un clar exemple), referències (el Triskelion), i d’altres detalls. Spider-Man va ser un dels que va inaugurar la línia editorial juntament amb els X-Men, i la seva col·lecció ha rebut crítiques molt positives, renovant el personatge i fent-lo molt més actual i atractiu que la seva versió oficial.

La història del joc que ens ocupa, tot i ser molt respectuosa amb el món del personatge, no és gaire complicada. Només començar el joc veurem com surt fum del Triskelion, la base d’operacions de S.H.I.E.L.D. i dels Ultimates (contrapartida en aquest univers dels Avengers) que també fa les funcions de presó per a malvats amb superpoders. Ben aviat ens adonarem que una col·lecció dels enemics més clàssics del personatge han quedat en llibertat i estan provocant el caos a Nova York. El joc es desenvolupa en episodis, de forma que cadascun d’aquests finalitza amb un enfrontament amb un dels nostres enemics principals. A més cadascun dels episodis està inspirat en el que serà el nostre adversari final: perills elèctrics quan anem cap a Electro, estranyes formacions simbiòtiques quan estiguem perseguint en Venom, etc.

Un aspecte a destacar és la fidelitat en els diàlegs, ja que tot i no ser molt extensos sí que s’ha tingut cura en que, especialment el protagonista, tingui el caràcter i actitud que tothom espera d’ell.

La mecànica del joc, per tant, és prou simple: un cop superat un adversari haurem de desplaçar-nos per la ciutat i enfrontar-nos a tot criminal que ens trobem pel camí. Tot i això el camí no és gens avorrit, i el joc es fa molt i molt entretingut. La varietat i la espectacularitat dels combos, afegit a la fluïdesa del sistema de combat, fa que sigui molt divertit. A més d’enfrontar-nos als enemics haurem d’anar recollint boles d’energia, que tan aviat estaran disperses per el camí com les haurem de trobar eliminant enemics, destruint escenografia o aconseguint fites d’habilitat amb el personatge. Amb aquestes boles d’energia podrem augmentar diferents trets del nostre protagonista, millorant així les seves capacitats de combat. A més també podrem anar recopilant imatges de còmic originals que després podrem consultar a la secció d’extres del joc.

La varietat d’enemics està prou bé. Tenim diferents tipus de delinqüents comuns, que poden anar equipats des de amb pals fins a bazuques, passant per còctels Molotov. A més també ens haurem d’enfrontar a alguns físicament més desenvolupats, que ens posaran les coses una mica més difícils. Finalment arribarem al enemic final del capítol i haurem de lluitar contra ell, normalment ajudant-nos d’elements d’escenografia característics de cadascun d’ells. Un altre aspecte a destacar és que el joc no oblida que en Peter Parker treballa de fotògraf al Daily Bugle, principalment venent fotos del Spider-Man en acció, i per tant hi haurà determinats moments de les batalles amb els enemics principals en que podrem fer fotos i aquestes ens atorgaran punts, a més d’aparèixer a la secció d’extres del joc.

El joc no podia oblidar les habilitats especials del nostre aràcnid i hi han posat molta cura en reflectir-les de forma adequada al joc. En combat el nostre personatge podrà dur a terme tant atacs cos a cos com atacs amb els llença-xarxes, fer salts acrobàtics i combinar qualsevol d’aquestes tres tècniques entre elles. La mecànica de combat és simple ja que tenim un botó per a atac, un altre per a llençar xarxa i un altre per a saltar, però el combat és molt dinàmic i la possibilitat d’enllaçar els diferents actes dóna molt bon resultat.

En aquest aspecte destaca la implementació del famós sentit aràcnid d’en Peter, que l’avisa just abans que algun perill l’amenaci. Durant els combats apareix en certs moments la icona d’aquest sentit especial i si la polsem ràpidament esquivarem (en un efecte de càmera lenta prou espectacular) l’atac que ens estaven dirigint, a més de disparar una descàrrega de xarxa a l’enemic en qüestió, deixant-lo parat uns moments. Potser el punt dèbil és que aquest sentit aràcnid és molt poderós quan t’acostumes a fer-ne ús, ja que et permet sortir il·lès de quasi qualsevol situació. Val a dir que l’espectacularitat de l’acció ho compensa.

Un altre tret característic del superheroi és la forma en que acostuma a desplaçar-se per la ciutat, fent servir la xarxa a mode de liana entre els edificis. Aquest original mètode de transport també ha estat inclòs al joc de forma molt satisfactòria. L’habilitat de desplaçar-se per les parets i sostres també hi té cabuda al joc.

Gràficament el joc és espectacular. Tant el nivell d’acabats de tots els escenaris per on ens desplacem com els personatges són de gran qualitat. Els colors llueixen molt bé i l’aspecte final de tot el conjunt és francament bo, un dels millors que ens hem trobat en dispositius mòbils. Tot el joc es mou de forma fluïda i sense sotracs oferint una experiència de joc de primer nivell.

L’apartar sonor també és molt bo, tot i que és menys exigent. Els diàlegs i els efectes de so estan molt ben aconseguits i estan sempre a l’alçada de l’experiència.

Ens trobem davant un joc bastant llarg per a tractar-se la plataforma que es tracta i que a més dóna al·licients per a tornar-lo a jugar un cop acabat. A més de recol·lectar les il·lustracions que haguem pogut passar per alt durant la primera partida també tindrem la possibilitat de jugar a un mode de dificultat extrem que es desblocarà un cop finalitzat el joc el primer cop. A més també es desblocarà el vestit negre, el simbiòtic, i podrem jugar l’aventura amb aquest nou vestit que té peculiaritats que no desvelarem aquí. A més el joc també allibera un mode líders, en el que podrem revisitar la batalla individual contra cadascun del enemics principals del joc tantes vegades com vulguem.

Spider-Man: Total Mayhem és un dels millor jocs per a iOS, tant per la jugabilitat com per l’aspecte gràfic. Des d’Ara Vadejocs us el recomanem sense dubtar-ho, especialment si sou aficionats a aquest tipus de jocs. I sinó també, ja que val la pena gaudir-ne.

El millor

• Gran sistema de combat, directe i divertit.
• Varietat en la mecànica de joc.
• L’aspecte gràfic.
• La quantitat d’extres.

El pitjor

"Ultimate Spider-Man: Total Mayhem és clarament un dels millors jocs per a iOS. Productes com aquest són els que apunten a que la guerra entre smartphones i consoles portàtils ja és aquí i que uns i altres poden lluitar de tu a tu. Totalment recomanable".