Anàlisi: Tomb Raider

Tota llegenda té uns inicis, tota història un origen, tota gran saga mereix un èpic pròleg. Abans d'endinsar-se en la majoria de criptes del món, l'hereva dels Croft va haver de sobreviure a innumerables caigudes, cops, ferides i perills per tal de convertir-se en una exploradora experimentada. Crystal Dynamics, l'equip desenvolupador, porta a la llum aquest ascens cap a la llegenda que tothom coneix amb un títol que deixa de banda tots els paràmetres establerts en un Tomb Raider, reformulant-ho tot des de zero. Una jove Lara de 21 anys haurà de fer front als perills de la natura salvatge, a l'hostilitat d'una misteriosa secta despietada i a la seva pròpia inexperiència per salvar els seus amics, mentre treu les teranyines del secret d'un regne perdut en un dels capítols més espectaculars de la saga.

Versió analitzada:PS3. Versió analitzada:Gènere:Aventures i trets en tercera persona. Desenvolupat per:Crystal Dynamics. Distribuït per:Square Enix També disponible a:PS3, Xbox i PC. PEGI:També disponible a:PS3, Xbox i PCPEGI:18

JULIÀ PLAZA| Lleida

L'aventura comença després d'un naufragi en el que Lara es veu separada de la resta de l'expedició. Mancada d'equipació i després d'escapolir-se una i altra vegada dels poc amistosos habitants de l'illa, la protagonista s'endinsa en la natura per descobrir la depredadora que porta dins. Durant la recerca de Yamatai, l'antic regne perdut de l'anomenada "Reina del Sol", Lara i els seus amics es veuen atrapats en un terreny que amaga les restes d'una antiga civilització. Però les ruïnes que conté estan repoblades per una secta perillosa i amb un objectiu obscur que els persegueix. L'objectiu de la nostra protagonista és sortir viva d'aquesta presó salvatge i salvar els seus amics, tot i que els misteris que amaga l'illa i l'esperit explorador de la protagonista convertiran l'aventura en molt més.

La primera premissa a tenir en compte és que l'aventura es basa en un progrés constant. El perfeccionament de les diferents habilitats de la protagonista, ofensives i d'exploració, és constant al llarg de la història i permet obrir nous camins. Les dues pistoles es veuen substituïdes per l'arc com a arma insígnia, un estri silenciós i letal, si tenim bona punteria. Tot i que el ventall s'amplia, en línies generals Lara disposarà també d'una pistola, una escopeta i una metralladora. Per tal d'ampliar habilitats s'instaura un sistema d'experiència, obtinguda en combat o descobrint tombes, que atorga punts per desbloquejar noves tècniques de supervivència, com tirar sorra als enemics per atordir-los o recuperar les fletxes dels animals caçats. Per la millora en l'armament es van recol·lectant uns punts anomenats "restes" que es troben repartits per l'entorn. Ambdues personalitzacions es duen a terme en diversos punts de controlon també es poden efectuar viatges ràpids cap a les diverses parts de l'illa on ja hem estat per poder explorar llocs on abans no teníem accès.L'altre aspecte, gens continuista, és que la balança acció-exploració es decanta més que mai per la primera. Si en anteriors títols -com en el magnífic inici de Tomb Raider Underworld- el jugador obviava gairebé l'existència de l'enemic fruit de la immersió que produïen els enigmes i les llargues criptes, en aquest nou Tomb Raider passa tot el contrari. Resumint, pocs puzles i molta acció.

Tot i que els reptes lògics queden relegats a un segon pla, la sensació d'exploració és constant al llarg del joc. Gran part dels enigmes són opcionals, s'avisa al jugador que hi ha una tomba a les immediacions d'on es troba però serà decisió seva entrar-hi. La línia general del títol gira entorn de la lluita de Lara per salvar els seus amics i trobar una via d'escapament de l'illa, en principi. La dificultat dels trencaclosques també minva i, tot i que milloren en realisme i originalitat, sovint les combinacions possibles són tan poques que la solució s'obté fàcilment utilitzant el mètode prova-error. L'equipament i l'armament que s'adquireixen progressivament proporcionen noves vies d'exploració. Per exemple, durant les primeres hores de joc s'observen diversos murs de pedra, posteriorment escalables un cop s'obté el piolet. Com a ajuda, Lara disposa de l'instint, un mode de visió que ressalta els elements interactius de l'escenari, éssemblant al de detectiu de Batman: Arkham City o la famosa vista d'àliga d'Assassin's Creed.

A part de tenir un control intuïtiu i fàcil, Lara integra uns moviments que faciliten el camí. Si hi ha una cobertura i un enemic a prop, sols d'apropar-s'hi s'ajup sense la necessitat de conferir un comandament per a tal acció. De la mateixa manera treu i amaga l'arma depenent de si l'entorn és hostil o pren la torxa en els espais foscos, totes aquestes i d'altresaccions automàtiques, doten de realisme l'aventura i sobretot humanitzen el personatge. La intel·ligència artificial enemiga mereix una bona crítica, els enemics tenen en compte el seu nombre i ataquen en relació a ell. Si són molts no dubten en flanquejar l'objectiu aprofitant el foc de cobertura dels seus, si són pocs avancen amb cautela i sempre intentaran fer sortir el jugador de la seva cobertura llençant còctels incendiaris. En qualsevol cas els combats sempre suposaran un repte que cal prendre seriosament, aprofitant estratègicament els elements que proporciona l'entorn: fent esclatar els bidons inflamables en el moment oportú, aconseguint distreure un dels enemics per eliminar-lo silenciosament, etc. Tot i que la varietat d'adversaris serà més que la d'humans armats amb bales i fletxes, l'aventura se centra majoritàriament en aquest tipus d'enfrontaments. D'altra banda, escalar, passar per passadissos estrets, ajupir-se, córrer, baixar i pujar per la corda i tot el ventall d'accions més encarat al progrés per plataformes gaudirà d'un realisme notable.

Tot i que l'aventura es desenvolupa en un únic context, en contra del que feien pensar alguns tràilers, hi ha una gran varietat d'escenaris. Tomb Raider ofereix platges dignes d'una tragèdia grega, boscs frondosos, antics poblats deshabitats, muntanyes nevades, coves profundes i fosques i molt més.L'únic que es troba a faltar és l'exploració mitjançant el busseig, un element important dels anteriors títols (molts jugadors han maleït un i altre cop la barra d'oxigen) del qual s'ha prescindit.El mode en línia, tot i que molts el consideren un afegit innecessari, és molt decent. Gaudeix de diverses modalitats, en equip o en solitari i també ofereix al jugador la possibilitat de controlar els diversos personatges del joc, desbloquejant-ne els més importants, i equipar-los com hom vulgui.

La banda sonora, obra de Jason Graves, acompanya adequadament moments d'acció, de tensió o de recolliment però queda molt difuminada. Si mentre juguem no sembla que la partitura destaqui especialment és perquè sovint les notes queden engolides pel marasme ocasionat pels trons, els udols del vent i dels llops, els trets, les explosions, els crits, i la gran varietat de sons que ens envolten en tot moment durant l'aventura. De fet, en molts dels temes musicals, com A Call for Help o The Scavenger's Den, hi abunda la percussió, de manera que de vegades costa de percebre on comença la banda sonora i on acaben els efectes sonors. Això, que pot semblar una crítica, pot obeir a una decisió artística, però va en detriment de la música, i el de Graves (autor especialitzat en bandes sonores per a videojocs, responsable, entre d'altres, de les partitures de Resistance: Burning Skies, tota la saga Dead Space, Command and Conquer 4, Alpha Protocol i un llarg etcètera) és un treball que paga la pena d'escoltar per separat. Sense desmerèixer ell doblatge al castellà, que és correcte, preferim la versió original (seleccionable en les opcions de configuració sonora, cosa que celebrem), amb interpretacions sensiblement més riques.

El millor

• La IA és molt competent
• Els escenaris gaudeixen de realisme i detall
• Una història polida amb un doblatge excel·lent
• Aconsegueix immergir al jugador i fer-lo sentir un autèntic explorador

El pitjor

• Hi trobem a faltar més reptes lògics
• L'acció s'imposa sobre l'exploració
• En alguns enfrontaments la diferencia numèrica fa que la victòria resulti inversemblant
• L'absència del busseig, marca de la casa.

“Lara Croft es renova, o més ben dit parteix de zero. Els complicats reptes plataforma deixen lloc a l'exploració del territori hostil i desconegut. L'acció, tot i predominar, està ben gestionada al llarg de l'aventura. És tan important el sigil com l'eficàcia en el combat directe, on fer servir el cap és una opció obligatòria i el gallet fàcil una mala elecció. La història, dins l'univers del joc, és versemblant i cuidada. La protagonista patirà mil ferides i farà front a situacions desconegudes que faran que no torni a ser la mateixa. L'escenografia llueix un acabat molt bo, sobretot quan va acompanyada de les múltiples explosions i incendis que succeiran. Tomb Raider és la digna història que es mereix Lara Croft, tot i que potser per a molts el joc perdi aspectes essencials de la saga, sens dubte és entretingut, un repte (en mode difícil) i el que hauria de ser tot joc que es digni a etiquetar-se dins el gènere d'aventures”.