Anàlisi: The Witness

Jonathan Blow, estatunidenc de 45 anys, programador i dissenyador de software, ha tardat 8 anys a tornar-nos a sorprendre després del seu primer gran èxit, Braid (2008). I és que Blow va agafar-se amb molta calma el desenvolupament del seu nou projecte, lluny del que la majoria de companyies haurien fet després d’un èxit tan aclaparador de crítica i vendes com fou Braid. I en un sector on dominen les segones parts, els remakes i les entregues per capítols, la cura pel producte és un detall que s’agraeix. I més quan provem la seva nova criatura i ens adonem de la meravella que ha creat. Pot semblar una afirmació agosarada però The Witness

Versió analitzada: PlayStation 4 Gènere: Puzles Desenvolupat per: Thekla, Inc. Editat per:Thekla, Inc També disponible a: PC PEGI: +3

ALEIX CABALLERIA | Sant Joan de les Abadesses

El joc ens posa en el paper d’una persona, sense nom ni imatge, atrapada en una illa preciosa que ha de resoldre diferents puzles per anar avançant i descobrint què passa i per què es troba allà. Jugarem en primera persona, com un shooter qualsevol, amb la gran diferència que només podrem córrer i prémer el botó d’acció (la X en aquest cas) per resoldre cada un dels trencaclosques que aniran apareixent. Oblideu-vos de saltar, de cobertures, de canvis d’arma o de millores del personatge. Tot consisteix a avançar i resoldre enigmes.

Aquests puzles apareixeran sempre -o gairebé sempre- en taulers quadrats o televisors, i ens convidaran a resoldre diferents laberints. N’hi haurà de diferents menes; en trobarem de clàssics, en què cal trobar la sortida, de sonors, de visuals, en què només des de cert angle podrem percebre la solució, laberints amb un camí que haurà de correspondre’s amb certes formes, laberints en què caldrà separar colors, o laberints en què caldrà agafar-ne. Cada mena de laberint tindrà el seu propi estil i, en molts casos, més d’una solució.

La corba d’aprenentatge té el pendent just perquè sense cap tipus de guia o explicació anem aprenent com funciona aquest món fantàstic. En certa manera, el joc i la manera com evoluciona, recorda els clàssics Myst o Riven, aventures gràfiques amb un estil particular. En aquest cas, però, no haurem de trobar mecanismes o la millor ruta per avançar, simplement haurem d’esprémer el nostre enginy per anar resolent puzles cada cop més complexos.

L’illa es divideix en deu zones diferents, vuit tenen estils de puzles propis i les altres dues, les més complexes, en barregen de tots els tipus. L’ordre no és important, tot i que el joc el marcarà encara que no ens n’adonem i, per exemple, ningú no anirà al poble o la muntanya abans d’haver passat pel desert o el temple. Entre puzle i puzle, diverses formes ens convidaran a resseguir-les amb el mateix cursor que resolem els trencaclosques per convertir-se en un puzle gegantí que emmarcarà tota l’illa. Una premissa complicada que s’anirà clarificant a mesura que el joc avanci.

És molt complicat explicar un joc de puzles en primera persona com The Witness, ja que no recorda a res que haguem jugat i alhora s’inspira en un bon nombre de referents. Els colors pastís ens aboquen irremeiablement a Braid, mentre que l’enfoc és heretat de Myst o Riven, el podem emmarcar en el mateix gènere que Portal i l’illa en què transcorre l’acció té reminiscències de l’escenari de la sèrie televisiva Lost.

The Witness ocuparà el nostre enginy durant hores, resolent trencaclosques per poder seguir avançant per una illa màgica que per moments se’ns mostra insospitadament tètrica i mística. El joc no es pot comprar en format físic, només en digital, per a PlayStation 4 o PC, Els 40 euros que costa, i que segurament semblen molts per a un indie, resulten una gran inversió, donat el temps que ens caldrà per aconseguir el 100%. Un títol molt recomanable per als amants dels puzles que tinguin ganes d’enfrontar la seva ment a uns desafiaments molt exigents. De vegades, fins i tot, un pèl massa.

El millor

• Una idea molt original
• Apartat visual impecable
• Control molt senzill
• Completar-ne el 100% requereix moltes hores
• Apartat artístic molt vistós i atractiu

El pitjor

• No té banda sonora.
• Alguns puzles resulten massa complicats

“The Witness és un títol únic, sorprenent i difícilment comparable amb res del que s’ha fet fins ara. Jonathan Blow torna a demostrar que els jocs s’han de cuinar a foc lent i amb molta atenció als detalls. Cap enemic final o pantalla passada de qualsevol altre videojoc causa tanta sensació de benestar com resoldre, paper i boli en mà, un trencaclosques que se’ns havia entravessat. Una delícia.”. Aleix Caballeria (Sant Joan de les Abadesses, 1985), és Project Manager d'una empresa de Disseny.