Anàlisi: Syndicate

Zoom

Sovint els shooters futurístics opten pel protagonista encarnant el superhome, aquell soldat capaç de vèncer tot sol tot un exèrcit. Sovint també se situen a les multinacionals com a principals causants del conflicte en el que es desenvolupa la història. I la mescla d’ambdues situacions dóna lloc al tercer i definitiu tret característic: nosaltres som la cura per a un sistema corrupte i mancat d’humanitat. Aquests factors i la inclusió de certes habilitats o superpoders originen la nova aposta ciberpunk d’Electronic Arts. Syndicate, a través de l’acció frenètica, ens trasllada a un futur on l’únic que importa és ser el primer, costi el que costi. Ja sigui combatent comandos organitzats, ciborgs amb sorprenents habilitats combatives o naus de l’exèrcit acompanyades de soldats amb naus voladores, l’acció està assegurada.

Zoom

Versió analitzada:Xbox 360.

Gènere:

Joc de trets enprimera persona.

Desenvolupat per:Starbreeze Studios.

Distribuït per:Electronic Arts.

També disponible a:PS3, Xbox 360, Microsoft Windows.

PEGI:18.
Zoom

Syndicate ens trasllada a uns hipotètics Estats Units de l’any 2069. Com s’ha dit, el poder polític sembla haver-se relegat a l’economia, o, millor dit, al corporativisme. El panorama és controlat per dues grans empreses que lluiten pel monopoli, i quan la diplomàcia no funciona ho fan les bales. El protagonista, Kilo, sota les ordres d’Eurocorp, duu la darrera invenció del mercat, el DART 6: un xip de combat capaç no tan sols d’avaluar l’entorn, sinó també d’interferir en la ment de l’enemic i controlar-la fins al punt d’obligar-lo a suïcidar-se. L’objectiu del nostre personatge és eliminar qualsevol opció que Aspari, la competència, obtingui un potencial de combat que pugui fer ombra al d'Eurocorp.

Zoom

L’aventura s’inicia dins un edifici abandonat, amb Kilo lligat a una cadira davant un soldat enemic que el reanima a base de cops. El protagonista, guiat en tot moment pel software que té implantat, analitza l’entorn i amb força sobrehumana es deslliura dels seus captors, elimina l’agressor i passa a cedir-nos el control. Amb l’objectiu clar de fugir d’un entorn hostil, s’inicia l’escapada en una fosca nit on les poques llums que il·luminen l'entorn són els cartells publicitaris dels edificis i, sobretot, els focus de les naus de combat que persegueixen l’agent d’Eurocorp. Sense armes, el primer objectiu és que ens familiaritzem amb el context i que ens adonem de quines són i de com funcionen les primeres habilitats de les que disposem. Després de la confrontació cos a cos, aconseguirem la primera pistola i s’iniciarà l’intercanvi de bales. Finalment, després d’uns quants enemics abatuts, anirem a parar sorprenentment a una sala on ens esperen i avaluen com si tot el que hem viscut no fos més que un simulacre. És aquí on prenem consciència de qui és Kilo, a què s'enfronta i de quins recursos disposarà.

Zoom

El ritme del joc, centrat en les onades d’enemics que anem rebent en avançar, és bastant frenètic si tenim en compte que un grup de cinc enemics pot ser abatut en un o dos segons. L’habilitat per resoldre un conflicte prima per sobre de les característiques dels escenaris, que tot i gaudir de força zones de cobertura queden en segon terme tenint en compte les habilitats de les que es disposa. Deixant de banda els enemics habituals, també combatrem contra ciborgs amb superpoders, com el de dividir-se en tres per confondre'ns, i també ens les haurem d'haver amb objectius més grans, com ara naus de combat.

Zoom

El sistema de control opta per l’ergonomia i no costa d'adaptar-s’hi. L’habilitat principal de la que disposem és la visió de raigs X, semblant al mode detectiu de Batman: Arkham City però afegint-hi el temps alentit. Aquesta és una habilitat clau en el progrés del joc, més aviat resulta inviable prescindir-ne. D’altra banda, a mesura que la historia avança l’armament augmenta com a qualsevol títol del gènere. Però sobretot el que destaca és una taula d’habilitats que millora les nostres aptituds amb opcions com reduir el dany o infligir-ne més. També, disposem d’unes opcions de combat que permeten que l’enemic se suïcidi, s’exposi o es debiliti. L'ús d'aquestes habilitats té un cost i per tant serà clau l’obtenció de punts de combat traduïts en adrenalina, que serà l'hormona que ens permetrà d'efectuar-los.Per últim, s’agraeixen aquelles petites coses que distingeixen un bon títol d’un altre que no ho és tant: poder veure el cos del protagonista si mirem cap al terra o observar com l’arma es declina en funció de com es mou el personatge i duu a terme una cobertura són grans encerts que doten de realisme el joc i que fins i tot grans títols del gènere continuen sense tenir.

Zoom

L’estètica cyberpunkguarda similituds directes amb històries com l’antològica Blade Runner, quant al context, i sobretot amb Deus Ex: Human Revolution, pel que fa al protagonista. La manca de frivolitat del nostre acompanyant en un principi, Jules Merit, ens recorda els “replicants” de Ridley Scott. Les escenes explícites en les que s'eliminen civils durant el joc són també un tret distintiu. Pel que fa a Kilo, l'abscència de personalitat del personatge és un punt que hauria enriquit la diègesi i hagués prestat al nostre protagonista aquell punt psicològic amb el que sí que compta Adam Jensen. Tenint en compte l’univers en el qual s’emmarca la història, la impulsivitat de Kilo, de la mà del desenvolupament frenètic de la història, fa que s’obviï un marc històric que podria tenir molt de suc i fa que el jugador s'interessi únicament a prémer el gallet.

Zoom

Els escenaris, protagonitzats per l’homogeneïtat que ofereix un marc estrictament urbà, s’han centrat en oferir diferents situacions de combat: el combat es pot dur a terme des d’un escenari estret on l’enemic sempre queda a dalt i s’ha d’anar pujant com també el conflicte es pot dur a terme en un espai ampli. Aquesta estratègia en l’escenari aconsegueix el seu punt àlgid en el mode multijugador, en el que l'enfocament tàctic no només resultarà pràctic sinó del tot necessari. La llum està ben cuidada i juga constantment amb el fum que provoca l’intercanvi armat, tot i que la majoria d’escenaris són foscos en l’exterior i amb més color dins les diferents instal·lacions que visitarem. Els menús no són gaire intuïtius, ens cal un temps per acostumar-nos-hi i per moure'ns-hi amb agilitat.El so, tot i no aparèixer notablement en gran part del joc, guarda el seu protagonisme en moments clau com en els grans enfrontaments, amb peces com la que podem escoltar en el tràiler que presenta el joc. Hi ha qui pot trobar a faltar el doblatge.

Zoom

Tot i despuntar en aspectes com el realisme del control, Syndicate no aprofita al màxim una idea original extreta del primer títol de la desapareguda Bullfrog Studios. Si més no el control és correcte, no cansa pel simple fet que la campanya no arriba a les sis hores i tampoc no innova, si tenim en compte el que ofereix Deus Ex: Human Revolution parlant d’habilitats. Amb un protagonista pla, el context, que sí que té prou suc, queda coix. Però en el que sí que és reeixit el joc és en el seu marcat perfil de títol d'acció: Syndicate proporciona una bona dosi d’acció directa i desenfrenada si el que pretenem és eliminar tot allò que se’ns posi davant.

Zoom

El millor

  • Prima l'acció directa
  • Control còmode
  • Context atractiu
  • Realisme en el control

El pitjor

  • Protagonista pla
  • Història poc explotada
  • Mode campanya curt
  • No es poden esprémer realment els escenaris
Zoom

"Syndicate és Un títol en el que la immersió dins el context ocorre després de l’acció, que s’intensifica a mesura que avança la història. Sempre és d’agrair en un mercat on cada cop més interessa contar una historia. A Syndicate ets tu, el teu armament i l’enemic. Es necessita més per passar-s’ho bé?"

Julià Plaza Estudiant de Periodisme i Comunicació Audiovisual, guionista novell, afeccionat als videojocs.